Palestina ens pren com a model

L'estat de degradació en què es trobaven molts barris antics de les ciutats catalanes fa vint o trenta anys –de fet, una situació encara no resolta del tot– el pateixen en l'actualitat ciutats de Palestina i Jordània. En un procés molt similar al que es va experimentar aquí, els veïns de tota la vida han deixat el centre d'aquells municipis per anar a barris més confortables dels afores i han estat substituïts per gent amb poder adquisitiu molt limitat. De retruc, la degradació dels edificis i els espais públics s'ha accelerat i molts comerços i altres negocis han tancat. Alguns ajuntaments palestins i jordans s'han proposat posar-hi remei, però abans de planificar han volgut conèixer en primera persona com s'ha mirat de resoldre aquest repte a Catalunya. La setmana passada es va fer a Barcelona un seminari per explicar-ho a una expedició d'arquitectes de Ramal·là i Betlem (Palestina) i Salt (Jordània). A més de reunions amb experts, el grup va visitar els barris antics de Barcelona, Manresa, Girona, Besalú, Hostalric i Navata, transformats amb recursos públics, majoritàriament del pla de barris i de l'1% cultural del Ministeri de Cultura.

“La lliçó que es pot desprendre de l'experiència catalana és que cal planificar a llarg termini, que s'ha d'evitar caure en el parany d'executar accions parcials i, per descomptat, que s'hi han d'implicar molts sectors perquè la transformació social i econòmica és tan o més important que l'arquitectònica i urbanística”, diu Xavier Casanovas, president de Rehabimed, una associació d'institucions i organitzacions de països de la riba mediterrània, amb seu a Barcelona, dedicada a la recuperació dels centres històrics, i que ha estat l'amfitriona del seminari. La trobada estava inclosa en els programes Enpi de la UE de col·laboració amb els països veïns. Brussel·les hi destina uns 400.000 euros. En una primera fase –de la qual forma part l'estada dels tècnics a Catalunya– les tres ciutats estan recollint informació i en una segona etapa, que es desenvoluparà els pròxims anys, es planificarà un calendari d'accions socials i urbanístiques.

Tot i anar juntes en aquest programa, el cert és que Ramal·là, Betlem i Salt segurament necessitaran solucions diferents, perquè es tracta d'escenaris i circumstàncies també diferents. A la capital de Palestina el centre històric gairebé ha desaparegut, mentre que el de Betlem (declarat patrimoni de la humanitat) i el de Salt (antic nucli de referència dels territoris que ara anomenem Jordània) disposen d'un ric patrimoni arquitectònic i arqueològic. De les visites a la demarcació de Girona, l'expedició palestina i jordana pot haver tret conclusions de la intervenció a les cases de l'Onyar (Girona), la rehabilitació d'edificis (Besalú i Hostalric) o com es pot dignificar un nucli més petit, com és el de Navata. “Creiem que els haurà estat molt útil”, considera el responsable de Rehabimed, que admet que es va dur l'expedició a llocs on les intervencions han donat bons resultats i s'han deixat de banda les menys afortunades.