L'Ajuntament de Tarragona es planteja ara construir la vila dels Jocs al Pou Boronat
L'opció guanya força respecte de l'emplaçament a Sescelades perquè hi ha més espai i la tramitació seria més àgil
«És cert que, després de descartar la Ciutat de Repòs i Vacances, fa unes setmanes cobrava més importància l'opció de Sescelades, però mai es va donar per segura, i la del Pou Boronat l'havíem mantinguda des del principi», puntualitza Xavier Tarrés. Ara tampoc dóna per fet el nou emplaçament, però reconeix que «l'alcalde creu que a Sescelades l'espai és més justet, a banda que s'hi haurien de reordenar algunes zones previstes per a equipaments». En canvi, el Pou Boronat «ja està concebut d'entrada com a zona bàsicament residencial» –a Sescelades les prioritats són fer-hi centres universitaris de recerca tecnològica–, hi ha espai «de sobres» –l'ARE aprovada per la Generalitat hi reserva fins a 1.890 habitatges, dels quals més de la meitat seran públics– i la seva tramitació seria més ràpida, segons l'agilitació de processos que va disposar el govern a l'hora de crear la nova figura.
Tarrés admetia que, encara que «mai no ho ha dit obertament», a la URV també «li interessava especialment» que la vila se situés a Sescelades, per poder-ne destinar una part un cop acabats els hipotètics Jocs a usos universitaris. Ell mateix, però, recorda que l'emplaçament al Pou Boronat «també seria al costat del campus actual», a banda que la URV ja té un primer acord amb l'Ajuntament per construir una seixantena de pisos per a universitaris al pla parcial 1, entre l'avinguda d'Andorra i l'avinguda de Catalunya.
La decisió, a final de mes
En tot cas, Tarrés diu que la decisió sobre la vila encara «no està tancada», i l'emplaça a una reunió «a la tornada de vacances» –a final d'agost o principi de setembre–, en què «totes les parts (Ajuntament, Generalitat, candidatura i fins i tot el Comitè Olímpic Espanyol) en facin una anàlisi acurada, amb tots els estudis detallats sobre la taula». Tot i que ja s'ha aprovat una «quadrícula inicial» de com quedaria l'àrea de Pou Boronat, Tarrés indica en aquest sentit que «no hi hauria problema a modificar-la si convingués, sempre que es respectessin els elements bàsics que marca el decret que regula les ARE», és a dir, sempre que hi hagi una diversitat en els usos i la conformació de la xarxa viària interna, que es promoguin les places que faciliten la interrelació entre veïns i creen identitat, que es projecti amb estratègies d'integració paisatgística i que s'hi reservin prou espais lliures i equipaments.
La vila esportiva hauria de tenir un miler d'habitatges, per albergar els prop de 5.000 atletes que podrien participar als Jocs. Tarrés també aclareix que no tots els pisos haurien de ser de protecció, i es podria optar, com a Barcelona 92, per un sistema mixt –alguns de mercat lliure i altres de públics–, sempre, això sí, que uns i altres es venguessin després a preus més reduïts.
LES TRES ARE DE TGN
El nou accés a la ciutat, prioritari
A banda de la possibilitat d'albergar la vila dels Jocs del Mediterrani, l'Ajuntament atorga una rellevància prioritària al desenvolupament de l'ARE Pou Boronat perquè comportarà la construcció d'un segon accés a la ciutat des del nord, venint de la carretera de Valls, per tancar l'àrea urbanitzable per la banda més propera al riu Francolí. «El nou vial tindrà una importància transcendental perquè comunicarà amb el pla parcial 2, de Joan XXIII, i Tarragona per fi deixarà de ser deficitària pel que fa a l'entrada per aquesta banda», comenta Tarrés. El projecte podria ser imminent, ja que, malgrat la crisi immobiliària, la intenció del govern és que la urbanització de l'ARE s'emprengui de seguida. El regidor avança que l'Ajuntament pressionarà perquè es prioritzi l'execució del nou vial, ja que, segons recorda, «la infraestructura general és el que se sol fer abans als plans parcials».
Constituïts els consorcis que urbanitzaran les ARE
Inicialment l'Ajuntament va aprovar en el darrer ple, el 24 de juliol, la constitució del consorci urbanístic per al desenvolupament de l'àrea residencial estratègica Pou Boronat, un ens que, juntament amb l'Institut Català del Sòl, n'ha d'assumir la urbanització. El consistori, de fet, ja ha creat un equip tècnic intern específic per fer-se càrrec del pla. Per tranquil·litzar la ciutadania, Tarrés diu que, abans de tirar res endavant, «a través del consorci s'explicarà bé què es farà a tots els implicats, sobretot als propietaris». Tal com es va anunciar, els habitatges del passatge Bonaire han quedat finalment exclosos de la planificació, amb el compromís, això sí, que quedin connectats a la nova urbanització, per la qual cosa el regidor admet que l'Ajuntament haurà de liderar el projecte per dotar el sector de tots els serveis bàsics.
També als Pallaresos, en espera de la Canonja
El ple també va aprovar la creació del consorci que desplegarà l'ARE conjunta amb els Pallaresos, i no ho va poder fer amb el de la Canonja, per un error tècnic en la documentació que s'espera arreglar amb vista al proper ple. Igualment van quedar aprovats els estatuts dels dos consorcis que fixen les directrius com ara el pes de cada component en les votacions internes, com s'ha de definir la reparcel·lació final, com s'obtindran els terrenys que encara no són de la Generalitat o com es decidiran les fases a executar.
Aregio: «Em recorden el model franquista»
El procés ha fet aixecar de nou la veu a CiU. Joan Aregio, el seu portaveu, hi carrega al web, en què diu que és «semblant al model de desenvolupament franquista, de creació com a bolets de barris allunyats de la trama urbana». Aregio «no creu» en el model d'un «altre Sant Salvador o Sant Pere i Sant Pau, a quatre o cinc quilòmetres de la ciutat, perquè no és sostenible», i proposa que «es derivin els diners que s'hi volen invertir a comprar habitatges que no es venen al mercat lliure, perquè es destinin a protecció oficial».
