Nova ronda verda
El POUM preveu crear aquesta anella de 18 quilòmetres per a vianants i ciclistes que connectarà els diversos parcs de Lleida
L'objectiu és relligar els barris amb el centre i, a la vegada, enllaçar les zones urbanes amb l'Horta
La Paeria crea la qualificació d'entorn agrícola i aposta per un parc agrari
Lleida tindrà una ronda verda que encerclarà tota la ciutat i a la qual només tindran accés vianants i ciclistes. És una de les principals novetats del nou POUM, que estableix que tindrà una longitud global d'entre 16 i 18 quilòmetres i que permetrà relligar els parcs i les zones verdes que hi ha al centre i als barris.
Així, el projecte preveu una ruta que enllaçarà el parc natural de la Mitjana, amb els de Gardeny i els aiguamolls de Rufea, i també resseguirà les banquetes dels canals de Seròs i Pinyana. El riu Segre hi té una gran importància perquè crea la ciutat. Igualment, la barrera que suposarà aquest recorregut també servirà per diferenciar la zona urbana de l'inici de l'Horta.
La Paeria preveu, segons va explicar el coordinador de l'àrea d'Urbanisme, Joan Blanch, un cordó continu, amb pendent suau, paviment tou i amb mobiliari urbà i disseny unitari.
Fins ara s'havien habilitat places i zones verdes, i sobretot s'havien millorat els accessos i la promoció dels parcs de la Mitjana i de Rufea, però no hi havia cap carril que garantís la seguretat dels usuaris en el trajecte entre uns parcs i uns altres.
A l'altra banda d'aquesta ronda verda ja es trobarà l'Horta, i aquest espai es pretén preservar amb la creació d'una qualificació urbanística nova, anomenada entorn agrícola, que intenta fomentar les activitats associades al món agrari de proximitat i als petits obradors o fabricants d'aquests aliments de qualitat i artesanals. Igualment, l'avançament del POUM incorpora el concepte de parc agrari per garantir la continuïtat d'una activitat tradicional i que preserva el paisatge.
La proposta pretén no només conservar una activitat amb una influència immediata en la ciutat que es va perdent, sinó que mira de revitalitzar-la afavorint nous negocis o explotacions. Avui ja es donen més usos residencials que agraris en tota aquesta àrea de l'Horta de Lleida.
Les xifres de la Paeria sumen unes 18.000 hectàrees d'Horta, de les quals 8.000 (45%) són de sòl rural ordinari, 5.600 (31%) obtindrien aquesta qualificació d'entorn agrícola i 3.800 (21%) tindrien una protecció ambiental general a partir de les reserves de la xarxa Natura 2000 o els PEIN. Finalment, prop de 600 hectàrees (3%) rebran una protecció de caràcter local pel seu valor mediambiental.
A la perifèria de Lleida se situa el parc de les Basses, que va ser la platja de la ciutat i la comarca sobretot durant els anys seixanta i setanta. Es tracta d'un gran parc urbà que incloïa un càmping i set piscines municipals. Ara està en desús i les piscines, enderrocades. La idea, es manté en el POUM, és conservar-lo com a parc urbà i materialitzar el projecte de convertir l'espai en un parc d'activitats familiars, de lleure i esportives. El finançament, o una part, sortirà de la concessió per obrir una superfície comercial vinculada a aquestes activitats.
Activitat econòmica
El POUM 2015-2030 preveu un petit creixement residencial i aposta per la rehabilitació del centre i l'eixample i per acabar d'explotar l'espai pendent del planejament vigent. En canvi, l'expansió territorial es preveu en sòl per a activitats econòmiques. En total, es preveuen unes 787 hectàrees per a usos industrials, terciaris i logístics.
En concret, es preveu ampliar l'actual polígon industrial El Segre fins al terme municipal d'Alcoletge. Això implicaria un creixement de 84 hectàrees del primer i més antic polígon de la ciutat.
El plat fort, però, és la creació del polígon de Torreblanca, un immens espai de 703 hectàrees, la majoria de les quals ja són propietat de l'Incasòl i de la Paeria. No obstant això, el desenvolupament ha quedat aturat per la crisi, tot i que Lleida ha esgotat el seu sòl industrial. L'alcalde, Àngel Ros, espera que una propera recuperació econòmica permeti posar en marxa almenys una primera fase d'aquest polígon de Torreblanca, que se situa al costat de l'N-240 en direcció a Tarragona, molt a la vora de la connexió amb l'autovia LL-11 i amb l'A-2, i amb enllaços amb el ferrocarril. Segons Ros, “Torreblanca és una de les assignatures pendents i permetria doblar la superfície industrial de Lleida”.
El tercer gran espai d'activitat econòmica de la Lleida del futur és el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL), que ja suma desenes d'empreses en actiu i més de 1.500 treballadors. L'objectiu és completar el pla especial de Gardeny, que estableix l'ordenació urbanística de tota la zona que havia estat la caserna militar de la ciutat. La previsió és que en aquest complex tecnològic i empresarial acabin treballant unes 5.000 persones.
L'avançament del POUM manté l'àrea residencial estratègica (ARE) que el tripartit va crear a moltes ciutats del país i que ara ja s'han anul·lat en molts casos. Lleida és de les poques ciutats que mantenen la catalogació d'aquest espai perquè desenvolupar-la permetria unir els barris de Cappont, la Bordeta i els Magraners. També es preveu l'expansió de Fira de Lleida i la possibilitat d'ubicació de mitjanes i grans superfícies comercials. Aquesta última oportunitat és una de les fixacions de l'alcalde Ros, atès que Lleida és la ciutat de l'Estat amb menys metres quadrats comercials per habitant en centres comercials. La mitjana catalana és de 200 metres quadrats per habitant en aquest format i a Lleida tot just s'arriba als 14 metres.
