Rumb al 2017
A la primavera començaran les obres de les principals infraestructures dels Jocs del Mediterrani a Tarragona
El febrer del 2017 hauran d'estar acabades
Molts dels espais de nova creació es desmuntaran o seran més reduïts
Tarragona s'endinsa a partir d'aquesta primavera en una intensa recta final de transformació i millora per tal de convertir-se, l'estiu del 2017, en la seu dels Jocs del Mediterrani. Totes les infraestructures noves, i també les que s'han de reformar o ampliar a partir de les ja existents, amb una inversió global de 50 milions d'euros, hauran d'estar enllestides, com a molt tard, entre el gener i el febrer del 2017, per tal de tenir un període raonable de temps per poder fer-hi proves abans de l'inici dels Jocs, que es faran del 30 de juny al 9 de juliol del 2017.
El finançament de la que serà la base física dels Jocs està, en principi, repartit entre quatre administracions: el mateix Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona, la Generalitat i el govern de l'Estat. Aquest últim, però, és l'únic que encara no ha subscrit cap compromís ferm de finançament, tot i que el govern municipal confia que s'acabi produint a temps.
Les infraestructures de nova creació, que es concentren sobretot a l'Anella Mediterrània que es farà al barri de Campclar, segueixen a més una filosofia inspirada en els Jocs de Londres: equipaments que es desmuntaran un cop passat l'esdeveniment o que es reduiran per adaptar-se a l'ús real que en farà la ciutat. “No volem cap monstre inservible i volem demostrar que organitzar un esdeveniment com aquest no és patrimoni exclusiu de països molt rics”, explica Javier Villamayor, regidor responsable de Tarragona 2017.
A banda de Tarragona, que concentra la major part dels esports en competició en els Jocs del Mediterrani, moltes de les altres quinze subseus –la majoria al Tarragonès, al Baix Penedès i al Baix Camp– també aprofitaran per fer obres de millora als seus equipaments.
L'anella, el cor
La joia de la corona de Tarragona 2017 serà l'Anella Mediterrània, que es construirà entre els barris de Campclar i Bonavista, i a tocar de l'autovia T-11. És aquí on es concentrarà la principal inversió municipal en infraestructura: 14 milions d'euros destinats a pagar el moviment de terres i la urbanització de tota l'anella, seguint la filosofia de ciutat intel·ligent. Tot i que està prevista en la planificació municipal, finalment durant els Jocs no s'hi podrà veure construït el barri intel·ligent que s'ha de fer a tocar de la zona esportiva.
“Tot va segons el calendari, i el moviment de terres, que serà molt complex, començarà entre l'abril i el maig”, va explicar Villamayor. Per acabar-ho i completar la urbanització, caldran divuit mesos. La urbanització, però, haurà de ser paral·lela a totes les construccions i remodelacions que s'hi han de fer i en què han d'intervenir, a priori, tant la Generalitat com l'Estat.
En concret, a l'anella hi ha previstos tres equipaments nous: un estadi d'atletisme, un palau aquàtic i un palau d'esports. El govern català finançarà el cost del palau d'esports, que tindrà capacitat per a 5.000 espectadors i on es disputarà la competició de bàsquet. Hi ha prevista una inversió d'entre 9 i 10 milions i, actualment, se n'està elaborant el projecte executiu. “És la infraestructura que acabarà més tard, el març del 2017”, va avançar Villamayor. Després dels Jocs, es dividirà en tres pistes reglamentàries i servirà d'espai d'entrenament per a un màxim de sis equips alhora.
L'estadi d'atletisme (1,8 milions, en principi a càrrec de l'Estat) serà de tipologia efímera i es desmuntarà completament un cop passats els Jocs. Durant la competició tindrà capacitat per a 15.000 espectadors, i un cop acabada, hi quedarà un parc amb camps d'entrenament per a diversos esports. El Centre Aquàtic (7,6 milions, que hauria de pagar l'Estat) es construirà com un annex de la piscina municipal de Campclar. Serà una piscina de mides olímpiques, amb 3.000 espectadors i descoberta. Després dels Jocs, es desmuntaran les grades i es cobrirà.
Dels pressupostos de Madrid també han de sortir els diners per pagar la remodelació del velòdrom de Campclar (180.000 euros) i l'actual pista d'atletisme (2,9 milions), que serà el camp d'entrenament, tots dos també a dins de l'anella.
Al centre de la ciutat, l'única nova infraestructura que es preveu és el pavelló Sant Jordi. A càrrec del govern català, la cessió del projecte a la Rovira i Virgili ha permès que assumeixi els 3,5 milions de cost la concessionària de la residència universitària Sant Jordi. A canvi, el govern invertirà aquesta mateixa quantitat en l'anella.
Finalment, la Diputació ha previst un paquet de 8,7 milions que es destinarà a totes les seus dels Jocs per fer les reformes recomanades pel Comitè Olímpic als equipaments ja existents. Tarragona s'emporta el gran gruix, amb 2,6 milions, i treballs als pavellons del Serrallo, Sant Pere i Sant Pau i Campclar. A la ciutat, a més, la Diputació posa a disposició dels Jocs l'antiga plaça de braus, la Tarraco Arena Plaça, on es faran les competicions de gimnàstica i que està acabada de remodelar. Altres seus que s'enduen quantitats importants són Reus (1,8 milions), el Vendrell (1,3) i Vila-seca (1,2).
Finalment, l'altra gran remodelació pendent de fer a la ciutat de Tarragona és la del nou estadi del Gimnàstic de Tarragona, que hauria de finançar l'Estat i que pujarà a 2,4 milions.
Els atletes, en hotels
Al que sí que ha renunciat l'organització dels Jocs del Mediterrani del 2017 és a la creació d'una vila olímpica per allotjar els prop de 4.000 atletes que es calcula que hi participaran. “Amb el precedent d'altres seus, construir entre 800 i 1.000 habitatges no tenia cap sentit”, afirma Villamayor. Després de descartar la possibilitat de construir mòduls desmuntables a l'antiga fàbrica de la Tabacalera, finalment s'ha triat l'opció més senzilla: allotjar els atletes en hotels de Salou, Cambrils, la Pineda i també Tarragona. “Tenim diverses alternatives ja assegurades, està garantit l'allotjament”, explica el regidor. Però, malgrat que els participants acabin fent nit majoritàriament fora de la ciutat, Villamayor és clar: “L'impacte principal serà en marca i projecció internacional, i això beneficiarà Tarragona.”
LES XIFRES
Donacions, beneficis fiscals i plans B
Mentre que la principal incògnita per al finançament de les infraestructures dels Jocs continua a Madrid i la seva falta de concreció sobre els 14,9 milions que l'Ajuntament els demana, sí que ja estan en funcionament els beneficis fiscals atorgats pel govern estatal per a les empreses que vulguin fer donacions per a l'organització dels Jocs. L'objectiu de Tarragona és aconseguir 30 milions amb aquesta fórmula, xifra que ha de permetre finançar el 76% dels costos d'organització de l'esdeveniment. De moment, ja s'han assolit uns 7,3 milions, compromesos amb menys d'un any de feina.
Els beneficis fiscals, que seran vigents des de l'1 de gener del 2014 fins al 31 de desembre del 2017, suposaran que l'Estat deixarà d'ingressar entre 22 i 25 milions d'euros per les desgravacions que farà a canvi de les donacions. “Sí que és una aportació, però creiem que l'Estat ha de contribuir també a pagar infraestructures, i sobretot quan no demanem una xifra elevada”, explica Villamayor. Malgrat que es continua esperant que arribin aquestes inversions, també hi ha sobre la taula algunes alternatives si finalment no hi ha diners. “El Centre Aquàtic, s'està analitzant que el podríem fer amb una concessió externa, hauríem d'assumir amb recursos d'organització l'estadi d'atletisme efímer, i altres obres, com ara les del Nàstic, senzillament no es farien.”
