Llorers i clavells anònims

Joan Maragall el definia com «el poeta dels humils». Pràcticament, aquesta mateixa llegenda apareix a la façana del carrer d'Ignasi Iglésias, 33-35. La placa fa referència al «poeta del poble». Iglésias era fill d'un treballador de la companyia de ferrocarrils, i sempre tenia ben present les persones més indefenses de la societat de l'època. Feia pujar a escena els problemes quotidians. Va néixer quan Sant Andreu encara era un poble independent de Barcelona. El dramaturg, que va veure el seu primer text a escena de manera professionals amb 18 anys (El remordiment i el monòleg L'aucellaire al teatre Tacón de Sant Andreu), bevia de les inquietuds del noruec Henrik Ibsen. Iglésias era conegut en els cercles teatrals com l'Ibsen català. Les conseqüències de la revolució industrial afloraven amb un teatre que dóna veu i pes a personatges que, fins llavors, estaven subjugats a la tradició i el poder. Iglésias va rebre l'impacte d'aquest teatre europeu valent, que també influenciaria altres dramaturgs de l'època com ara Àngel Guimerà i Joan Puig i Ferreter. Aquest divendres ha fet 81 anys de la seva mort. Diuen els cronistes de l'època que el funeral va ser una mostra de popularitat. Iglésias continua viu a escena (el TNC va produir La barca nova, ambientada a Sant Pol de Mar, la temporada 1999/2000) i al barri: diumenge mateix, Sant Andreu recorda la seva mort, un cop traslladat el monòlit de la plaça de les Palmeres (mig cobert per plantes) a la biblioteca de Can Fabra. Un lloc visible i que li fa justícia. Perquè la primera biblioteca del barri va ser per honorar-lo (inaugurada el 1935) i perquè la nau recorda aquells obrers que tan presents tenia Iglésias dins i fora de l'escena. El llorer que es va posar en una cantonada del monòlit respon a un homenatge de persones anònimes.

Sant Andreu va voler fer festa grossa i va traslladar l'humil recital de poemes a la façana de la casa natal d'Iglésias, impulsat pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias. Fins llavors, el veïnat penjava senyeres i sortia a la vorera per aplaudir el veí més il·lustre. També es feia una col·lecta (potser l'única oportunitat per travessar el llindar de les casetes, reconstruïdes del tot o bé reformades amb cura) per pagar un discret ram de clavells grocs i vermells que dibuixaven les quatre barres. Un acte de poble que trencava la bombolla silenciosa d'aquest carrer que neix a l'ombra de la Meridiana i que desemboca al concorregut Gran de Sant Andreu. Diumenge no hi va haver clavells. No hi havia cap clau de ganxo on penjar-los. Els veïns de l'antic carrer de l'Ordre (ara Ignasi Iglésias) han quedat fora de joc. El monòlit llueix a la plaça dura de Can Fabra. S'ha mantingut la trobada al cementiri impulsada per l'entitat que promou el record d'aquest personatge, però s'ha perdut la cantada amb el carrer tallat. S'insisteix a recordar-ne el dia de la defunció, i no el del naixement, que marca la placa. Paradoxes...

IGNASI IGLÉSIAS

Barcelona, 1871-1928. Dramaturg, activista, regidor, persona estimada al seu Sant Andreu natal. Set anys després del seu traspàs es va impulsar la creació d'una biblioteca en honor seu. El carrer on va néixer i una escola amb el seu nom constaten aquesta estimació pel fill d'un treballador del ferrocarril.