Premià haurà de pagar mig milió als amos de Can Sanpere
El TSJC obliga l'Ajuntament a indemnitzar els propietaris de l'antiga fàbrica, la firma Núñez i Navarro, per no haver pogut desplegar-hi activitat industrial
El consistori ha assegurat que no preveu recórrer contra la sanció
La demanda dels propietaris ascendia a 4,2 milions d'euros
Nou escull en el procés de l'antiga fàbrica de Can Sanpere de Premià de Mar. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una sentència en què s'obliga l'Ajuntament a indemnitzar els propietaris de les instal·lacions fabrils, la firma Núñez i Navarro, amb més de mig milió d'euros pels perjudicis que s'haurien ocasionat durant el temps en què no s'ha pogut desplegar activitat industrial a la finca.
Tot i aquest contratemps, l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), va assegurar que el consistori no es planteja recórrer contra aquesta decisió. “Els nostres advocats no ens ho aconsellen”, va comentar l'alcalde, que va recordar que la demanda que al seu dia va fer la propietat de la fàbrica, i que ha desembocat en aquesta sentència, era de 4,2 milions d'euros en concepte de danys i perjudicis. “A ningú li agrada pagar aquesta xifra, però la sentència s'ajusta als càlculs que s'havien fet des de l'Ajuntament, que vorejaven els 422.000 euros”, va explicar Buch, que va avançar que ara s'haurà d'esperar per fer front a la indemnització, ja que Núñez i Navarro hauria apel·lat a la sentència dictada pel TSJC.
Ara resta saber com afrontarà el municipi el pagament d'aquesta suma però, tal com va expressar Buch, la voluntat és que afecti el mínim les arques municipals. “El nostre objectiu és que aquest pagament no hipotequi res però s'haurà de veure com ens en sortim”, va declarar l'alcalde en espera de la sentència en ferm.
Aquesta sentència s'afegeix a la que es va conèixer el 2014 quan el mateix TSJC va donar la raó als propietaris de la fàbrica i va anul·lar el canvi d'usos modificat en el pla urbanístic l'any 2010 per convertir els terrenys en zona verda i d'equipaments. Això va fer que el consistori hagués de tornar a requalificar la superfície de l'antiga fàbrica com a sòl industrial.
L'expropiació
De la mateixa manera, Buch va voler deixar clar que aquesta sentència no frena en cap cas la voluntat d'expropiar els terrenys que ocupa la fàbrica –amb una superfície de 9.500 m²– perquè passi a ser municipal. “Tenim un mandat democràtic perquè això sigui així”, va recordar l'alcalde. En aquest sentit, a finals del 2014 Premià de Mar va optar per fer una consulta per decidir el futur de Can Sanpere. Durant vuit dies els habitants del municipi van poder votar electrònicament o presencialment sobre si s'expropiava la fàbrica. A la consulta hi podien votar 23.000 persones de més de 16 anys. Finalment, només ho van fer 1.968 persones, de les quals la majoria, 1.570, van respondre que sí a la pregunta: “Esteu d'acord que l'Ajuntament expropiï els terrenys de l'antiga fàbrica Can Sanpere per destinar-los a zona verda i equipaments públics?” Un total de 371 persones van votar que no (18,9%), 17 ho van fer en blanc (0,86%) i 10 van ser vots nuls (0,51%). El preu d'expropiació de l'antiga fàbrica es valora en uns 5,6 milions d'euros.
Per la seva banda, Andreu Mumbrú, membre de la plataforma Can Sanpere 100% Públic, va afirmar que “aquesta sentència no té perquè afectar el procés d'expropiació”. Mumbrú també va recordar que al moment de fer-se la consulta “ja se sabia que hi podia haver una sentència en aquest sentit”.
LA XIFRA
LA FRASE
Tercer aniversari de l'ocupació
L'arribada de la sentència del TSJC per indemnitzar els amos de Can Sanpere coincideix amb el tercer aniversari de l'ocupació de les instal·lacions per part de diversos col·lectius del poble. Durant aquest temps, aquests grups s'han organitzat per oferir-hi un ventall d'activitats que van des d'un armari solidari de roba fins a classes de reforç per als alumnes del municipi, que van a càrrec de diversos docents. Altres projectes consolidats del centre engloben multitud de disciplines, com ara un grup de jocs de rol, una pista de futbol sala, grups de balls de saló i de dansa africana, o la consolidació d'una coral que s'anomena Trompetes de la Mort. Andreu Mumbrú va explicar que ara ja són una quinzena de col·lectius els que dinamitzen la fàbrica i que s'hi acaba d'estrenar una emissora radiofònica.
