Una joia recuperada
orígens ·
La torre Lluvià va ser construïda el 1896 sota la direcció del manresà Ignasi Oms i Ponsa, l'arquitecte modernista més rellevant de la ciutat
La intervenció de l'Ajuntament va permetre executar una primera fase de rehabilitació que va evitar-ne l'esfondrament
Un dels objectius és que l'immoble es pugui obrir al públic
La parcel·la que ocupa latorre Lluvià té 7,5 hectàrees i ofereix una magnífica panoràmica de Montserrat
Amb l'objectiu que la ciutat recuperés “un bé patrimonial d'un gran valor històric”, en paraules de l'alcalde, Valentí Junyent, l'Ajuntament de Manresa va adquirir, el 2012, la torre Lluvià, considerada una joia del modernisme, que en aquells moments, però, es trobava en un estat de lamentable ruïna.
Construïda el 1896 sota la direcció de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, la torre Lluvià, coneguda també com a vil·la Emília, forma part d'una parcel·la de 7,5 hectàrees i està ubicada en un entorn “d'alt valor paisatgístic”, amb una magnífica panoràmica de Montserrat.
Per poder rehabilitar-la, el consistori va cercar subvencions de la Diputació de Barcelona i del fons europeu Feder i, el març del 2014, va iniciar una restauració que va vorejar els 800.000 euros.
Es tracta d'un edifici senyorial, de caràcter residencial rural, envoltat de conreus. Disposa de planta quadrangular, formada per tres cossos: un de central, que és el més elevat i cobert a dues aigües, i dos de laterals i pràcticament simètrics. A l'extrem del carener del cos central s'aixecava una torre de planta octogonal acabada amb balustrada i llanternó, que recordava els campanars de torre d'estil barroc. Actualment, no en queda res.
La torre Lluvià va ser qualificada com a equipament ambiental i de lleure en el pla d'equipaments de Manresa del 2010 –dos anys abans de la compra– i també va ser inclosa en el pla especial urbanístic de protecció del patrimoni de Manresa.
Els autors del pla ja destacaven el valor paisatgístic del conjunt i alertaven que l'estat d'abandonament havia provocat una degradació progressiva que el posava en risc d'enrunament. I arribaven a la conclusió que s'havia de considerar un referent històric que calia preservar en tots els seus valors: paisatgístics, arquitectònics i socials.
Dins el procés participatiu
Les obres fetes per l'Ajuntament han permès recuperar l'edifici principal –consolidant-ne l'estructura– i la imatge original, així com reconstruir la torrassa, que realça i dóna una gran personalitat a l'immoble. El gros de la rehabilitació està fet. La torre Lluvià està salvada i no s'esfondrarà. Però per obrir-la al públic i donar-hi un ús definitiu encara manquen actuacions a l'interior i als voltants; intervencions que “requeriran una inversió important”, assegura l'Ajuntament.
Precisament, aquest mes està en marxa la segona edició dels pressupostos participatius de Manresa i entre les propostes s'hi troba la de la torre Lluvià. En concret, l'entitat Meandre demana el vot per poder rehabilitar l'edifici de les quatre tines i el portal est, una restauració valorada en 50.000 euros que “serà l'estímul per a l'inici i el final de la recuperació de tot el conjunt”.
Entre les possibilitats que estudia l'Ajuntament per al seu futur, hi ha obrir la torre a visites i poder-la oferir com a recurs pedagògic i com a punt neuràlgic d'explicació de l'entorn natural del Bages.
Oms: el modernisme manresà
L'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, 1863-Barcelona, 1914) és considerat el representant més destacat del modernisme a la ciutat. Es va formar a Barcelona com a deixeble de Domènech i Montaner i va exercir, des del 1892 i fins a la mort, d'arquitecte municipal de Manresa, època en què va projectar edificis com ara l'escorxador o l'asil dels infants. Els seus edificis més emblemàtics de Manresa són: la Buresa, la casa Lluvià, la casa Torra, la casa Gabernet Espanyol, la casa Padró Domènech, la casa Armengou, la Farinera i la torre Lluvià.
