L'Estació de Sallent pinta el demà de verd
L'Ajuntament s'alia amb l'Escola d'Arquitectura del Vallès per projectar el futur del barri
La majoria de treballs donen idees per integrar les instal·lacions que la mina deixarà buides a la proposta paisatgística que ha de néixer
El barri de l'Estació de Sallent és, avui, una superfície immensa i plana composta per carrers buits i solars on ja hi ha crescut l'herba. Excepte tres cases que queden dempeus en un dels extrems –els propietaris encara negocien la sortida amb la Generalitat–, la fotografia de la zona traspua actualment un profund estat d'abandó.
Per a l'Ajuntament, “ha arribat l'hora de pensar el seu futur”, de mirar cap endavant. Ho faran amb una fórmula pionera que ha aconseguit implicar el món universitari i que, a partir del cas de Sallent, està tenint demanda en altres poblacions catalanes.
La història del barri de l'Estació és una d'aquelles històries tristes, de gent que ha de marxar de casa perquè un dia els tècnics els confirmen que sí, que el seu barri s'enfonsa, que les cases s'han d'aterrar, que no hi ha remei.
Com si no n'hi hagués prou, després del xoc inicial, encara havien de venir unes fases lentes d'enderrocs i trasllats que es van allargar durant una dècada, del 2005 al 2015. Els veïns de l'Estació i els de tot Sallent van anar veient, dia a dia, com les cases desapareixien a la mateixa velocitat que ho feia la vida que havien imprès les més de 400 persones que allotjaven.
Pensar o repensar el futur d'un barri que ha promogut tantes emocions i decepcions no és senzill, ja que no permet projectar una mirada neutra cap a la possible solució.
Però Rosa Argelaguet, primera tinenta d'alcalde de Sallent, va trobar la fórmula: “L'alcalde [David Saldoni] em va dir: ‘Rosa, què farem amb el barri de l'Estació?' I un dia, asseguda a la cadira, em va venir al cap l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès de la UPC, amb què tinc molt bona relació.” I és que Argelaguet, a més de regidora, és directora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, de la mateixa universitat.
“Quan els ho vam proposar, iniciaven les matrícules per al màster d'arquitectura, que és el que els habilita per ser arquitectes, i van decidir que cada alumne, a banda de les assignatures pròpies que han de cursar, faria un projecte per al barri.”
Això va ser el setembre del 2015. Sis mesos després, ja tenen els avantprojectes, que recentment han presentat en una sessió oberta als veïns.
Partint de la premissa que l'espai que ha deixat el barri ha de ser una zona verda i que no s'hi pot construir, els estudiants han plantejat idees com ara crear una zona d'aiguamolls per filtrar l'aigua del torrent Soldevila, reconvertir la cinta de la mina en una passarel·la per a vianants que connecti ambdues bandes del riu o construir un viver de plantes.
Via verda sobre rails
Una de les més originals és la que proposa reconvertir la línia de ferrocarril, que ara utilitza Iberpotash, en una via verda que connecti el barri amb el parc de l'Agulla i amb el naixement del riu Llobregat, aprofitant la situació estratègica de Sallent.
La quarta proposta passa per millorar l'ús dels horts existents al llarg del riu Llobregat i crear zones de regadiu al barri, així com reactivar alguns salts d'aigua per aconseguir energia. Així mateix, s'ofereix catalogar els edificis existents que la mina deixarà buits per obrir-los en un futur a la població.
Buidar i deixar la zona com a espai natural amb espècies autòctones és una altra opció, tot reciclant els materials extrets del barri en altres espais públics i zones verdes de Sallent.
Finalment, també s'exposa la creació d'un parc urbà en la zona més estable del barri i deixar una zona més salvatge a la part on hi ha més moviment.
Argelaguet ha detallat que els projectes finals es mostraran al juliol i que hi haurà un procés de participació que encara està per definir –caldrà avaluar el cost de cadascun– per escollir el que es porta a terme.
Un projecte de regal
La regidora ha avançat que la idea és exposar les maquetes finals durant la festa major d'estiu, que se celebra al setembre, i ha fet públic que els estudiants “s'han compromès a fer un projecte més que recollirà el millor de cadascun”.
Un dels aspectes que més ha valorat la regidora és que els estudiants han aportat “una mirada neta”. La gràcia, diu, “és que no sabien res ni de Sallent ni del barri abans d'afrontar el projecte”.
Per això, abans de dibuixar la primera línia, els alumnes van fer una immersió exprés a Sallent: “Durant una setmana, van passejar pel poble, van parlar amb la gent, van recórrer el barri i van visitar la mina.”
Ha estat, apunta, “una experiència maca que, a més, potencia el talent de joves qualificats”.
LA DATA
LA FRASE
Viure sobre la mina Enrique
Sota el barri de l'Estació, a uns 200 metres de profunditat, hi ha galeries de la primera explotació de potassa de Sallent, que es va obrir en la dècada del 1920. Les filtracions d'aigua van fer que s'inundessin i, a començament dels anys setanta, l'empresa va decidir segellar la mina, anomenada Enrique. A l'interior, però, va quedar una via oberta d'aigua, en contacte permanent amb les capes salines, que, anys més tard, acabaria sentenciant el barri. Els treballs per detectar les causes de les esquerdes aparegudes als habitatges es van iniciar el 1997. Se'n va avaluar l'extensió i la possible evolució i es va comprovar que l'enfonsament estava relacionat amb els buits del subsòl. Els enderrocs es van iniciar el 2005 i es van acabar el 2015. Encara hi ha tres veïns que no n'han marxat.