L'oposició apressa Colau a fer cobrir la ronda de Dalt
El ple de Barcelona acorda per unanimitat iniciar les obres en aquest mandat, tot i el recel del govern pel seu cost
Gest de suport als càrrecs electes encausats per defensar el procés sobiranista
Sota la mirada reivindicativa d'un grup de veïns del districte d'Horta-Guinardó, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir per unanimitat una proposició del grup de CiU que fixa el compromís d'iniciar, durant aquest mandat, els treballs de cobriment dels trams pendents de la ronda de Dalt. Amb la discussió i ratificació del text, l'oposició municipal pretenia arrencar un posicionament nítid del govern de Colau respecte a un projecte que aquest últim no veu clar. Uns dubtes, els de l'executiu, que no tenen tant a veure amb la necessitat de l'obra sinó sobre aspectes essencials, com ara quin ha de ser el seu abast i, sobretot, el cost.
Però la decisió de l'executiu de prémer el fre ha provocat, primer, estupefacció, i després malestar, entre les entitats de barris com ara Montbau o la Teixonera. Uns veïns que fa dècades que demanen que es tapi el vial, i que creien que l'obra ja havia superat la discussió després que en el tram final del mandat passat es comencessin a encarregar els primers estudis tècnics. La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va intentar refredar el malestar assegurant que “volem la cobertura, però sobre dues premisses: ha de ser una actuació amb consens polític i veïnal i, alhora, viable econòmicament.” El pronunciament no va acabar de convèncer la resta de l'oposició –“entomin la qüestió i vagin per feina”, va etzibar Maite Fandós (CiU)–, que va acabar litigant entre ella sobre qui havia fet més o qui menys per desencallar el projecte.
Colau surt del ple
El moment més acalorat es va produir quan l'alcaldessa, Ada Colau, es va absentar uns minuts, pocs, del ple que presidia per fer una valoració d'urgència, davant els mitjans de comunicació, de la decisió del govern estatal de recórrer la llei sobre pobresa energètica. L'oposició va considerar-ho una descortesia, i així li ho va fer saber. Just en el moment que Colau sortia de la sessió, s'estava discutint una proposició de la CUP que expressava el suport de l'Ajuntament de Barcelona a tots aquells càrrecs electes que han estat encausats per l'Audiencia Nacional per haver donat suport explícit a la declaració de ruptura aprovada pel Parlament. “S'està produint una persecució indigna”, va proclamar la regidora de la CUP, Maria Rovira, que va mantenir un aspre combat dialèctic al respecte amb les bancades de Ciutadans i el PP. Aquests grups, juntament amb el PSC, van votar en contra del text, tot i que la suma de suports de BComú, CiU, ERC i la mateixa CUP va fer possible la seva aprovació.
Els grups honoren la memòria de Guillem Agulló
A instàncies d'ERC, i amb el suport de la resta de partits, el ple d'ahir va acordar una declaració institucional d'homenatge a la memòria de Guillem Agulló, militant de Maulets que va ser assassinat l'11 d'abril del 1993 per un grup neonazi a la localitat de Montanejos (Alt Millars). A banda d'evocar una figura que està incrustada en l'imaginari col·lectiu de l'independentisme, el text també denuncia que el cas es va tancar a amb un sol condemnat, Pedro Cuevas, que va complir només quatre anys de presó. Igualment, els grups també es van comprometre a batejar un espai públic de la ciutat amb el nom d'Agulló. El ple també va dedicar una menció a la figura de Cervantes i va expressar la seva solidaritat amb l'Equador arran del terratrèmol de fa pocs dies.
