El xalet de l'ebenista
modernisme · La Torre del Senyor Enric, als Hostalets de Pierola, va ser la casa d'estiueig d'Enric Cucurella, nascut a la localitat, que de jove va marxar a fer fortuna a Barcelona ‘africano' · Va tenir un gran èxit com a fuster, ràpidament va ampliar els seus negocis a Melilla i el Marroc, i va entrar a formar part de la burgesia barcelonina
Quan el 1893 el tren va arribar a Piera, el poble dels Hostalets de Pierola –a només un quilòmetre– va obrir les portes a la modernitat. Fins aleshores havia estat un nucli agrícola, sobretot pel conreu de la vinya i la producció de vi. Però l'arribada del ferrocarril va suposar una millora notable de les comunicacions amb Barcelona, fet que va tenir dues conseqüències directes: més facilitats per transportar el vi a la capital i l'arribada de burgesos barcelonins que van escollir els Hostalets per estiuejar.
La relativa proximitat de Barcelona, el clima i un entorn natural privilegiat van propiciar l'arribada d'aquesta classe alta, que va començar a encarregar cases d'estiueig a arquitectes de renom. D'aquesta manera, entre 1897 i 1931, la localitat va veure com s'erigien un bon grapat d'edificis d'estil modernista i noucentista que han perdurat fins al dia d'avui i han permès crear una ruta per visitar-los (es pot consultar a visitahostalets.cat).
En aquesta entrada dels Hostalets a la modernitat hi va tenir un paper molt rellevant Enric Cucurella Vidal, nascut a la mateixa localitat l'any 1867 i personatge al qual fa referència la Torre del Senyor Enric. Es tractava del fill d'una família amb una llarga tradició fustera que de jove va marxar a Barcelona amb el seu germà Pere per obrir justament una fusteria al barri del Raval.
La seva història és la típica de l'empresari d'origen humil que acaba amassant una gran fortuna gràcies al creixement del seu negoci. Els Cucurella van tenir ràpidament èxit gràcies al disseny d'unes fustes utilitzades en les grans cases de l'Eixample barceloní i en edificis públics. Després, el senyor Enric va saltar al món immobiliari amb negocis a Melilla i el Marroc. Es tractava, doncs, d'un africano, en un paral·lelisme amb els americanos
que tornaven a Catalunya després d'haver fet fortuna a Amèrica. En aquestes circumstàncies, Cucurella no va trigar a entrar a formar part de la burgesia benestant catalana.
I com a tal, també va voler construir la seva pròpia casa d'estiueig.
I quin millor lloc per fer-ho que el seu poble d'origen: els Hostalets de Pierola. Així, l'any 1903 va encarregar a l'arquitecte Miquel Casals i Isart l'obra d'un xalet de planta baixa d'estil marcadament modernista. Enric Cucurella va dedicar la casa a la seva dona, Maria Parcerisas Càlix, que també era originària dels Hostalets de Pierola i que mai va arribar a acostumar-se al ritme de vida de la ciutat de Barcelona.
Malauradament, poc temps després d'estrenar la nova casa d'estiueig, Parcerisas va morir i Cucurella es va trobar sol i sense descendència. Uns anys més tard va refer la seva vida casant-se amb la jove Asunción Bordetas Gallardo, amb qui va tenir tres fills. Entre 1914 i 1918 va encarregar al seu arquitecte personal, Josep Domènech i Mansana, l'ampliació del xalet, que va consistir a proveir la casa d'un pis, un terrat amb merlets de fortalesa i un mirador. També va ennoblir l'edifici, fins a esdevenir en un dels emblemes del poder dels Cucurella. El cedre que s'havia plantat al jardí el 1903 es va mantenir i encara es pot veure avui convertit ja en un arbre centenari.
Molts anys més tard, el 1983 l'Ajuntament va adquirir la torre a l'hereu de Cucurella i s'hi va ubicar la casa consistorial fins al 2008. Ara, s'ha convertit en un centre cívic i cultural que tot el poble pot aprofitar. La Torre del Senyor Enric és un dels exemples més característics del modernisme als Hostalets i símbol també de la importància d'un personatge clau en la vida del municipi durant les primeres dècades del segle XX.