El Suprem ratifica que no es pot urbanitzar a Fluvià Nàutic
El tribunal espanyol dóna la raó a la Generalitat en la decisió de requalificar els terrenys de la gola del riu Fluvià
La via administrativa queda esgotada, tot i que la demanda patrimonial per la civil continua fent camí
La decisió del Suprem és ferma i no s'hi pot recórrer per la via ordinària
El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs de cassació interposat pel promotor de Fluvià Nàutic (a través de l'empresa Transcom Shelfco Tres, SL) contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 29 d'abril de 2009 en què es donava per bona la decisió del conseller Felip Puig del 6 de febrer de 2003 de classificar com a sòl no urbanitzable els terrenys de Fluvià Nàutic a la gola del riu Fluvià, al terme de Sant Pere Pescador. Aquesta decisió del Tribunal Suprem és ferma i no hi ha cap possibilitat de recórrer-hi.
La sentència dóna la raó a la Generalitat en la seva potestat per requalificar els terrenys com va fer al seu moment. El promotor de Fluvià Nàutic, Víctor Latorre, té, doncs, esgotada la via administrativa en la seva petició de considerar nul·la la requalificació dels terrenys feta per l'aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig. La decisió del conseller es derivava de l'estimació del recurs que havia presentat la Iaeden l'any 2001.
Aquest recurs de cassació que acaba de desestimar el Tribunal Suprem espanyol era en aquesta instància des del mes de juliol del 2009. Posteriorment, l'any 2010, el propietari dels terrenys, l'empresari navarrès Víctor Latorre, va presentar també una demanda de reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat de Catalunya i contra l'Ajuntament de Sant Pere Pescador pels danys patits com a conseqüència de la classificació com a sòl no urbanitzable dels terrenys que són seus. En aquesta demanda, que continua fent camí per la via civil, demana una indemnització de 17.940.000 euros en concepte de danys i perjudicis derivats de l'alteració del valor del sòl i la pèrdua patrimonial que se'n va derivar. A aquesta demanda, contra la Generalitat i contra l'Ajuntament de Sant Pere Pescador, el propietari n'hi va afegir una altra en què demanava dos milions d'euros addicionals, en aquest cas per les despeses generades per la redacció i presentació d'un pla general. És a dir, com a compensació per tramitacions que li van resultar inútils perquè va quedar desclassificat el sòl que fins al 6 de febrer de 2003 era urbanitzable.
Aquesta sentència que dóna per bo que la Generalitat és la que tenia potestat per declarar sòl no urbanitzable aquests terrenys permet intuir que la demanda civil seria contrària als interessos del promotor. Ahir, l'Ajuntament de Sant Pere Pescador va fer pública una nota que complementava l'emesa en el moment de fer públic el nou projecte, anomenat Illa del Fluvià, i que va ser denunciat pel grup conservacionista Iaeden el mes d'octubre passat. La satisfacció per la sentència favorable era evident. La prudència, però, els feia recordar que la seva guerra no està guanyada si la demanda civil pendent no els és favorable. I, per això, encara hauran d'esperar tant com la justícia cregui convenient.
LA DATA
Latorre: “Hi ha jurisprudència que anul·la el procediment”
El promotor de Fluvià Nàutic, Víctor Latorre, assegura que aquesta decisió del Tribunal Suprem té molt poca transcendència perquè –diu– existeix jurisprudència de l'any 2010 que invalida la possibilitat que, estimant un recurs d'alçada [com va ser el cas quan Felip Puig ho va fer amb el de la Iaeden], es pugui eliminar un planejament: “Aquest era un sòl urbà que havia passat per una revisió de pla general i que va deixar de ser urbà per la resolució d'un conseller estimant un recurs d'alçada. Aquest procediment, el Suprem ja l'ha declarat nul. Si jo presento un document s'anul·laria la resolució i tornaria a ser urbà.”
Últimament, el propietari ja ha expressat que no vol construir en aquests terrenys i que el seu desig és fer un intercanvi de sòl com a compensació: “No vull construir aquí, encara que pogués. Possiblement, demanaré l'anul·lació de l'ordre per tenir força jurídica amb vista a la transacció que vull fer. Vull tenir aquest sostre edificable en l'entorn urbà de Barcelona.”
