El pont que no estava fet

Només cinc-cents metres separen els nuclis urbans de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, però són cinc-cents metres d'aigües verdoses i salinitzades que només es poden traspassar, si no et vols banyar, amb transbordador. La mítica i romàntica imatge de les tres barcasses que històricament han unit els dos pobles separats però també agermanats pel riu està a punt de desaparèixer del mapa del Delta arran de la construcció del nou pont entre Sant Jaume i Deltebre, una obra complexa i en execució. En la vida actual de presses i angúnies el romanticisme no hi té cabuda i poden ser molt feixucs els minuts d'espera perquè el transbordador arribe a la nostra riba i ens carregue a la seua plataforma per creuar el riu, per més que mentre el creuem ens deixem captivar per la verdor del paisatge i la brisa marina que arriba de la desembocadura, tan propera. De fet, jo era dels que pensaven que és una llàstima que acaben desapareixent pràcticament últims transbordadors de l'Ebre –encara ens quedarà el de Miravet– fins que dimarts la ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, va fer la seua primera visita oficial al Delta per inaugurar els passejos fluvials de Deltebre i Sant Jaume. Alguns periodistes despistats entre els quals m'incloc van pensar que podrien cobrir les dues inauguracions, primer la de Deltebre i després creuar el riu i cobrir la de Sant Jaume. Gran error, primer perquè el que realment interessava era el que la ministra –l'atenció a la premsa era a la part de Sant Jaume– pogués dir del projecte de descontaminació de Flix o del cabal ambiental de l'Ebre, i segon perquè tot i que ens vam avançar a la comitiva institucional per pujar al transbordador i creuar primer el riu, ens vam trobar que la policia local de Deltebre i els Mossos d'Esquadra tenien ordres de no deixar pujar ningú al transbordador Garriga fins que no hagués passat la ministra, ens van fer aparcar els cotxes allí on poguéssem, i fins i tot ens van posar impediments per pujar a peu, una opció d'altra banda inviable perquè de l'embarcador al passeig fluvial hi havia més de mitja hora de camí a peu. Com sempre, la rigidesa extrema dels Mossos a l'hora d'acatar les ordres va complicar el panorama, una rigidesa que es va acabar quan va arribar la comitiva de la ministra i algú els va dir que ens deixessen pujar. Al final, es va imposar el sentit comú, i la furgoneta de Televisió Espanyola va carregar tots els que ens havíem quedat penjats. Però va ser pels pèls, perquè al transbordador Garriga mai no hi havien pujat tants cotxes junts.

Tot això no hauria passat si el pont hagués estat construït, vaig pensar mentre creuava el riu mirant de reüll les obres incipients del nou pont, un projecte que es va adjudicar per 17,1 milions d'euros a l'empresa FCC. Fins ara s'han centralitzat els treballs a la marge de Deltebre i actualment es treballa en les dues pilastres –una fora i l'altra dins del riu– d'aquesta part. «Al setembre ja es podrà veure l'estructura metàl·lica de la banda de Deltebre», va explicar ahir Diego Cobo, enginyer de l'obra, que va precisar que després es farà el mateix procés al marge de Sant Jaume. Les previsions són que entre la primavera i l'estiu de l'any que ve aquest pont ja estiga construït i que anar de Sant Jaume a Deltebre a partir de les deu de la nit o durant la visita d'un ministre ja no siga mai més una missió impossible.