Camioners resignats

“Estem acostumats que ens facin fora de pertot. No és estrany que ens vulguin fer fora de les carreteres i ens portin a l'autopista”, comenta Roberto, que ha parat a omplir el dipòsit del seu camió a la gasolinera del centre intermodal de Vilamalla. Els camioners fan cua per fer gasolina i, a continuació, aparquen i aprofiten per menjar al peu del vehicle o s'apropen als restaurants que hi ha a la zona. La majoria dels conductors han sentit a dir que els veïns de Bàscara han tallat la carretera aquests dies i que s'està plantejant d'obligar els camions a passar per l'autopista. Els camioners no ho veuen malament, entenen les mobilitzacions veïnals. En tot cas, avisen que el problema serà el cost que això suposi, tant si es tracta de conductors autònoms com d'empreses. Els que són assalariats ho tenen claríssim: “Aniríem molt més tranquils i segurs per autopista. No ens fiquem en aquestes carreteres per gust, són les empreses les que ens hi obliguen per estalviar”, expliquen Sergi i Jorge, dos conductors romanesos que travessen regularment tot Europa. Un altre conductor comenta que el problema és provocat per l'intrusisme: camioners que no estan donats d'alta i que van per les carreteres per estalviar. Quan en la conversa surt el tema dels accidents, els xòfers no admeten que ells representin el principal perill: “Els camions respecten les limitacions de velocitat i no hi ha gaires accidents de camions; són els cotxes que volen avançar els que els provoquen.”

Els que fan llargues distàncies entenen que hauran de deixar les carreteres als cotxes perquè estan acostumats a anar per autopistes a la resta d'Europa. “A França, les carreteres estan pitjor que aquí; entre rotondes i limitacions de velocitat el viatge se'ns allargaria unes quantes hores, i tots agafem l'autopista”, expliquen el Cipriano i el Sergio, que pugen regularment des del Marroc fins a Alemanya.

Ferran Prat és el gerent d'aquesta gasolinera del centre duaner de Vilamalla i calcula que pel polígon poden transitar-hi uns 1.500 camions cada dia; prop de 500 omplien el dipòsit a la seva gasolinera. No creu que el perjudiqui gaire si els camions no poden passar per la carretera, perquè la gasolinera forma part d'una xarxa que tracta directament amb les empreses de transportistes: tanquen descomptes importants sobre el preu del carburant i els conductors són obligats de parar aquí. En canvi, critica que no es faci prou manteniment a l'àrea de Vilamalla i que l'estructura es deteriori. Prat també està en el negoci del transport i com la majoria de camioners consultats també entén la mobilització dels veïns de Bàscara; creu que, mentre no se solucioni el pas d'aquests pobles, passar per l'autopista és l'única solució, però diu que cal resoldre el cost que representarà per als transportistes.

També és la posició de la patronal de transports gironina, Asetrans: “La circulació per l'N-II a les comarques de Girona és lamentable, molt dolenta. L'única solució mentre no es desdobli la carretera és la gratuïtat de l'autopista per als camions des de la Jonquera fins a la Roca”, diu Carlos Palacios, secretari general d'Asetrans. Palacios deixa clar que la bonificació ha de ser del 100%, res de peatges tous. “Ja paguem prou impostos”, hi afegeix.

Més enllà de l'N-II, en llocs com ara Medinyà, no hi ha cap centre de serveis per a camions com a Vilamalla, però sí llocs habituals de parada per a camioners. El Cipriano és un d'aquests i diu que fa 40 anys que té costum de parar a l'Snack Medinyà. “A l'autopista no es pot menjar; no és bo i és més car”, explica aquest camioner, resignat, perquè també entén que els vulguin prohibir el pas per la carretera. Fins i tot la Maria Àngels, la propietària del restaurant, entén que hi ha un problema a l'N-II i que la població es rebel·li. Però també alerta d'altres conseqüències: “Els camioners són el 50% de la clientela. Aquí hi treballen onze persones i, si no hi ha els camions, la meitat perdran la feina. És una putada.”