Olot tindrà accés directe a Collabós però sense túnel
El Ministeri de Foment ha decidit construir l'enllaç de la capital garrotxina amb la Vall de Bianya, però ho vol fer sense túnel o amb un de molt petit
Ara està estudiant la millora fins a Ripoll, amb les variants de cada poble
Hi haurà una connexió ràpida entre Olot i la Vall de Bianya per suprimir el tram de la Canya a l'eix pirinenc, però no serà un túnel a l'altura de l'Hostal del Sol com tenia previst en un primer moment el Ministeri de Foment. El cost que tindria aquest túnel, de més de dos quilòmetres, fa inviable l'obra pels problemes de finançament previstos pels pròxims anys. Per això, el Ministeri de Foment aposta per una connexió més cap a l'actual enllaç amb l'autovia A-26. Això li permetria fer un túnel més curt o, fins i tot, no haver-ne de construir cap i passar entre l'actual carretera de la Canya i la muntanya de Sant Valentí.
L'Ajuntament d'Olot, però, ja ha manifestat la seva oposició a aquesta última opció per evitar trinxar un territori amb un alt valor ecològic, tant paisatgístic com de connector d'espais d'interès natural, segons ha recordat l'alcalde, Josep Maria Corominas (CiU). Santi Reixach (CiU), alcalde de la Vall de Bianya, coincideix amb Corominas i diu que tenen un estudi que determina que la millor opció és l'enllaç entre el polígon industrial Els Morrals i la Canya. És la que afecta menys el territori. En tot cas, aquesta nova infraestructura ha d'unir la futura variant nord d'Olot amb l'eix pirinenc a la Vall de Bianya, abans del sistema de túnels del Capsacosta.
El que queda clar és que l'enllaç queda segregat, juntament amb la resta del tram fins a Ripoll, de la variant nord d'Olot, per a la qual s'acceleren els tràmits per tenir els projectes a punt per quan hi hagi més disponibilitat pressupostària. I és que per aquesta variant hi circularan vint mil vehicles diaris contra els més de cinc mil de la resta del tram.
El Ministeri de Foment ho analitza en el marc de l'estudi de traçat o de traçats del tram Olot-Ripoll de l'eix pirinenc. Inclou les reivindicades variants de Sant Joan de les Abadesses i la nord de Ripoll, l'anomenada supernord. Els alcaldes ripollesos d'aquests dos municipis, no obstant això, mantenen disparitat de criteris pel que fa a les respectives variants: el primer la vol més a prop i el segon, lluny.
Uns la volen a prop i els altres, ben lluny
J.c
Tots en volen una, però no tots la volen igual. La disparitat de criteris entre els alcaldes afectats per la millora de l'eix pirinenc entre Olot i Ripoll és evident quant al tipus de variant que volen. I això és bo. Sense jutjar l'opció que defensen, queda clar que no es limitaran a acceptar la proposta que els arribi de Madrid, feta des d'un despatx. Ja se sap que els temps són difícils, i més a l'hora de parlar de nova obra pública, i que això podria ser una temptació per rebaixar a mínims els nivells de qualitat i la funcionalitat. L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (CiU), per exemple, recorda que la proposta pel seu municipi és el d'una variant territorial amagada en bona part per túnels i que passa molt allunyada i apartada de la vila. Per això, reclamarà una mena de ronda urbana pel nord que connecti bé els barris perifèrics del municipi i que tingui un accés fàcil a la variant. A Sant Joan de les Abadesses, la variant que defensa l'alcalde, Ramon Roqué (PSC), és la que preveu el pla general, el màxim d'allunyada de la vila i pel marge dret del riu Ter, aigües avall, més enllà dels turons per no afectar les explotacions agrícoles i ramaderes que hi ha. Al d'Olot ja li està bé força a prop, però evitant trinxar el territori. Els gustos són, feliçment, diversos.