Anunciant pintura

Dilluns, va arribar a la redacció del diari una nota de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat encapçalada amb un títol prometedor: “El Departament inicia treballs de millora de la seguretat viària a la carretera N-141e, entre Anglès i Salt”. “Aquestes tasques incidiran sobretot en la senyalització i corresponen a una primera actuació en el marc de les mesures que, amb una inversió d'1,5 milions d'euros, Territori i Sostenibilitat implantarà en aquesta carretera”, es llegia al subtítol. La carretera N-141e més aviat té nom d'additiu d'aquells dels que llegeixes a les etiquetes del supermercat, i per als veïns de la zona té un nom molt més fàcil de recordar: la carretera de la Vergonya. Ho escric així, en majúscules, perquè fa anys i panys que els usuaris i veïns dels pobles que la travessen esperen una solució a un traçat amb una sinistralitat i perillositat elevada. El mes de gener, 500 persones van fer una marxa a peu per la carretera en protesta, després de la mort d'una veïna de Bescanó de 18 anys. Poc després, el conseller de Territori, Santi Vila, anunciava “actuacions d'urgència”.

Amb tots aquests precedents, aviat m'engresco, i anem amb un fotògraf a comprovar quins són els treballs que s'han començat. Passat Salt hi ha un indicador d'obres en un marge. No diu en quants quilòmetres ni res; amb el fotògraf ens diem que és un senyal que, efectivament, hi haurà obres. Però avancem uns quants quilòmetres i no s'hi veu res. Fins que, gairebé en arribar a l'alçada de Bonmatí, trobem una màquina. L'aparell va esquitxant de pintura intermitentment la línia que separa els dos carrils de la carretera. Va fent petits ressalts que han de servir perquè els conductors s'adonin amb la vibració que estan envaint el carril contrari. Això són les millores? Segurament han de fer més coses, però els operaris diuen que no, que quan arribin a Anglès, ja està. El nostre optimisme es desinfla per moments. Tanta nota de premsa per tan poca cosa.

Potser és que al diari som molt primmirats i, en realitat, els usuaris agrairan les petites taques de pintura que evitaran que envaeixin el carril contrari, però fent una ullada als comentaris dels usuaris en les xarxes socials, ells tampoc n'estan gaire satisfets: “Ostres, sí! Heu vist i notat les millores? Realment espectaculars. Ben segur que, un cop fetes, nomenarem fill adoptiu de la carretera de la Vergonya Santi Vila”, diu un veí. “Tal com fan les millores... Ahir, plovent i tornant de Santa Coloma de Farners a un quart de 10 del vespre, carretera acabada de pintar i no es veia. Quina mena de pintura fan servir que quan plou no es veu?”, es queixava un altre. “Ara sí que és seguríssima la carretera! Per fi fan una cosa amb seny i pensant una mica en la seguretat de tots els usuaris del tram! Una línia rugosa entre els dos carrils! Quants accidents que s'evitaran!”, comentava un tercer usuari i patidor de la carretera. De fet, era la mateixa reflexió que ens fèiem el fotògraf i jo tornant de visitar les anunciades actuacions de millora. Tanta nota de premsa per pintar quatre ratlles. Però, de fet, passa cada dia: gabinets de comunicació que t'anuncien a so de bombo i plateret grans actuacions que, quan les mires de prop, t'acaben decebent.