En perill les infraestructures antiincendis de les Gavarres
Es busquen models alternatius i econòmicament sostenibles per garantir la qualitat de la prevenció
Les Gavarres és dels pocs llocs on les infraestructures estan al dia
El Consorci de les Gavarres tem pel futur de les infraestructures antiincendis que hi ha al massís. La crisi econòmica ha provocat, segons els responsables de l'ens, una caiguda de les ajudes que rebien per gestionar i mantenir la seguretat i gestionar l'espai natural.
Aquestes infraestructures, consistents en tallafocs, franges netes als marges dels camins i zones de seguretat, tenen una vida útil de cinc anys. “Hem de trobar un model que ens permeti el manteniment de les infraestructures, que han d'ocupar un 10% de tot el territori, unes 2.800 hectàrees”, explica Oriol Armet, gerent del consorci.
Entre aquestes solucions n'hi ha que ja estan en treball, com per exemple l'acord que té el consorci amb el grup Èxit (un clúster de tres associacions que treballen amb persones en risc d'exclusió social). Èxit i el Consorci de les Gavarres han iniciat una campanya de recollida de fons entre grans empreses a fi d'obtenir finançament en concepte de responsabilitat social corporativa per fer la neteja del massís. Una altra mesura podria ser la promoció de la ramaderia dins les Gavarres. Aquesta actuació, però, està costant introduir-la per la poca tradició ramadera al massís (almenys en la quantitat que caldria perquè l'activitat servís per prevenir focs). Una solució apuntada pel consorci seria trobar un model per generar ocupació i negoci a través del manteniment de les infraestructures. “Ara per ara, no sabem com fer-ho, però hi estem treballant”, afirma Armet.
La situació actual, bona
Malgrat aquest crit d'alerta, el gerent del consorci diu que el desenvolupament del pla de prevenció d'incendis està al dia. “És dels pocs llocs de Catalunya on es pot dir”, assegura. El gerent atribueix el mèrit al treball conjunt que estan realitzant tots els actors implicats en la gestió i la seguretat del massís (consorci, Diputació, Bombers, agents rurals, el departament, les ADF...). Des de fa quatre anys, comparteixen la informació i les necessitats. “Gràcies a aquesta col·laboració, hem pogut elaborar mapes actualitzats, per exemple”, clou.
La presència humana a les Gavarres
Un dels factors que incrementen més el risc d'incendis a les Gavarres és la presència humana. Desenes de camins entren al massís. Dins l'espai viuen un miler de persones i els vint municipis del voltant sumen 300.000 habitants. L'accés és obert, però quan el pla Alfa, que determina el risc de focs, arriba a nivell 3, l'accés al massís es tanca. La darrera vegada va ser l'estiu passat.
Un certificat europeu de qualitat
El consorci ha impulsat que set finques del massís (1.600 ha) s'associïn per aprofitar el suro. La labor conjunta els ha permès obtenir el certificat de qualitat FSC, un certificat europeu que acredita la gestió sostenible des del punt de vista ecològic, social i econòmic d'un espai natural. La voluntat és estendre la iniciativa a més propietaris. Les sureres ocupen un 40% del massís.
“Hem estat al límit de l'abisme”
“Només podrem tirar endavant si disposem del mínim suport de les institucions i de la ciutadania”
“El pressupost és insuficient però la institució és àgil, proactiva i capaç de fer grans coses amb molt poquet”
Jordi NadalFa dos anys que el president del consorci de les Gavarres va assumir el càrrec. Han estat uns anys en què les dificultats econòmiques han estat un autèntic maldecap per a la institució.
