L'Estat no convenç els gironins
Sentiment de presa de pèl entre els alcaldes gironins per les minses inversions de l'Estat per al 2014
Desconfien que es posin a licitació els trams que falten
A la resta de l'Estat s'han fet 8.000 km d'autovies
Vint-i-quatre hores després de la presentació del pressupost general de l'Estat per al 2014 el sentiment a les comarques gironines és de rebuig i de presa de pèl. Alcaldes, diputats i patronal consideren que el nou pressupost és una mostra per al territori de la manca de compromís de l'Estat amb Girona. Ahir a la nit, el ple de l'Ajuntament de Figueres va aprovar una moció de rebuig en què reclama a l'Estat que assumeixi els seus compromisos, després que el govern del PP preveu invertir a Girona un 62% menys en relació amb el 2013.
L'Estat tampoc convenç en un altre front com és la previsió de tenir tots els trams de l'N-II adjudicats el 2017 –cal tenir en compte que es convocaran eleccions generals el 2015–. Els únics que es mostren satisfets són els alcaldes del tram Caldes-Sils –vegeu peça–. La reconversió de l'N-II en autovia es desinfla i ni aquest punt, la principal bandera que va poder esgrimir dilluns la representant dels populars per Girona al Congrés, Concepció Veray, en una ràpida roda de premsa, arriba a convèncer: “Aquesta és una demostració clara que l'Estat s'ha retirat definitivament de Girona. I això té lloc mentre veiem com les partides en inversions s'incrementen a Castella, Andalusia o Galícia.” Aquesta és l'opinió de Jordi Xuclà, diputat de CiU al Congrés, que, a més, carrega contra els projectes que es volen redactar: “A la banda nord de l'N-II aposten per fer una autovia de baix cost quan a la resta de l'Estat s'han fet realment més de 8.000 km d'autovies importants.”
Hi ha visions més agosarades que volen veure en els pressupostos un instrument per penalitzar a Girona l'aposta pel dret a decidir. Teresa Jordà, diputada d'ERC al Congrés, ho defensa: “A banda de ser un absolut desastre, els pressupostos reflecteixen la crisi entre Catalunya i Espanya”, destaca la política republicana, que afegeix: “És clarament un càstig perquè els gironins i els catalans persistim a voler la consulta pel dret a decidir. I serem castigats amb les armes del pressupost.”
El sistema alemany
Per la seva part, el diputat del PSC a Madrid Àlex Sáez, que posa de manifest la manca de compromís i la poca influència del PP català i gironí, adverteix sobre el sistema alemany pel que fa al finançament: “Aquest sistema de col·laboració públic i privat ja el vàrem viure amb el pla d'infraestructures quan era ministre de Foment José Blanco; i en el context de crisi ja no es va poder fer el Tordera-Maçanet.” Segons Sáez, el PP vol apostar ara per aquest sistema quan n'ha estat un dels seus grans detractors. Una presa de pèl, és el que sosté el diputat d'ICV al Parlament Marc Vidal, que creu que “la conclusió d'aquesta rebaixa, quan a altres comunitats no ha estat així, és que en absolut respon a una proporció del que hauria de ser”.
Segons Ernest Plana, president de la patronal gironina FOEG, s'ha arribat a un punt “escandalós per a les comarques gironines, que són un motor econòmic”.
LES FRASES
Acostumats a males notícies
E. C. / J. TLa davallada de les inversions previstes en el pressupost estatal per a la demarcació no ha sorprès excessivament a l'Alt Empordà, on bona part dels alcaldes que viuen a banda i banda de l'N-II estan lamentablement acostumats al fet que els vagin donant allargs. Les reivindicacions per potenciar i millorar el corredor d'infraestructures a la comarca són històriques i els desencisos també. L'alcalde accidental de Figueres, Manuel Toro, creu que “no es veu cap dels compromisos, com ara la variant de l'N-II o el traçat subterrani del tren”. Qui més ho concreta és potser l'alcalde de Garrigàs, Josep Masoliver, que diu: “Quantes vegades fa que ens posen el caramel a davant, sembla que ja ho tenim aconseguit i al darrere tornen a donar-nos allargs?”
En el cas de Garrigàs i Pontós, hi ha més el dubte de saber si les obres dels ponts i rotondes elevades pels encreuaments a l'N-II cap a aquests municipis també queden posposades o no. “No ens han dit res, hem d'esperar per saber que passarà; jo espero que comencin les obres d'aquests ponts però no ho veig gaire clar”, diu l'alcalde. Els projectes estan fets, també les expropiacions, i s'havia anunciat que les obres començarien abans de final d'any, perquè semblava que hi havia molta pressa. Però aquella pressa era a la primavera passada i en el context encara calent de les mobilitzacions de Bàscara. Ara el dubte és saber si aquestes obres –en punts negres de l'N-II– formen part dels projectes pressupostats per al 2013 o si el fet que no se'n parli és potser un mal auguri.
Satisfacció a Sils i a Caldes de Malavella
Satisfacció entre alcaldes de la Selva per la part que els toca. Tots coincideixen a destacar que les obres de Caldes a Sils estan avançades i creuen que a primers de l'any vinent es donaran per finalitzats els treballs. Tot i la satisfacció recorden que les obres van amb més de setze anys de retard. L'alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, diu que té el compromís que el projecte avanci en els terminis previstos, tot i reclamar que el tram Sils-Maçanet es comenci aviat, perquè les obres ja estan licitades. La cruïlla entre l'N-II i la C-35 serà complicada, diuen, perquè hi ha un nus de carreteres i critiquen que no es desdobli el tram entre Maçanet i Tordera.