Tremolors que fan por

Molts veïns del Montsià i el Baix Maestrat han notat directament els darrers dies els moviments sísmics provocats a pocs quilòmetres de la costa, a l'entorn del magatzem de gas submarí, conegut com Castor. “M'he despertat a la matinada pel moviment, les copes de l'armariet dringaven”, comenta una veïna d'Alcanar, mentre un altre de la Ràpita assegura que els gossos del carrer bordaven mentre la tauleta de nit tremolava. A Vinaròs és on més s'han percebut els terratrèmols, el més fort al tancament d'aquesta edició dimarts a la matinada, de 4,2 graus a l'escala Richter. Però la intranquil·litat s'ha apoderat no només dels que han viscut directament els moviments de la terra, sinó que aquells que tenen un son més profund i no han percebut els sismes estan indignats i pateixen per les conseqüències que poden provocar els moviments sísmics. En aquest sentit, els productors de musclos del delta de l'Ebre pateixen per si es produeix una filtració de gas a la badia. “Si hi ha una fuita al magatzem de gas submarí i arriba a la badia ja podem donar per perduda la nostra activitat: s'hauran acabat els musclos i les ostres”, així de contundent és l'aqüicultor Miquel Carles. De moment no han detectat res estrany però la mala maror és entre el sector. “No ens han informat de res, però això ja és habitual, a pescadors i agricultors poc ens tenen en compte”, afegeix Carles.

Els pescadors de Sant Carles de la Ràpita han detectat desplaçaments de les moles de peix, sobretot de molls, i estan estudiant si pot tenir alguna relació amb la crisi sísmica. “Habitualment a garbí es capturen molls de talla gran i, en canvi, aquests dies no en trobem; mentre que a llevant s'han capturat molls de més quilos”, explica el president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, Eusebi Rosales, que directament no ha notat cap dels terratrèmols, però sí que ho han fet molts dels seus companys pescadors. També el responsable del sector dels cítrics d'Unió de Pagesos (UP), Carles Roig, lamenta que s'hagi tingut poc en compte el territori a l'hora de permetre la instal·lació del magatzem de gas submarí a la costa de l'Ebre. “Estem molt nerviosos i cremats, hem de suportar aquesta cadena de sismes com a conseqüència dels interessos econòmics, que prevalen per sobre dels socials”, lamenta Roig. I és que tot i que el magatzem Castor no està a les Terres de l'Ebre, la plataforma terrestre és al límit del nucli urbà d'Alcanar, mentre que el magatzem submarí és a pocs quilòmetres també de la Ràpita, Vinaròs, Benicarló i Peníscola. Però el moviment social contra el projecte Castor només havia arrelat a Alcanar fins la crisi sísmica, que també ha tingut l'Ajuntament més bel·ligerant. “Ens havien acusat de ser alarmistes, de predir coses impensables quan alertàvem dels riscos sísmics i de la proximitat d'una falla”, comenta el portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando. En tres setmanes s'han produït més de 300 sismes a la zona, per bé que la majoria han estat imperceptibles per la població.

L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, assegura que rep moltes consultes de veïns alarmats pels moviments de l'escorça terrestre. “No entenc com és possible que l'estudi d'impacte ambiental no inclogués el risc sísmic”, diu Montserrat. Exigeix transparència i celeritat per conèixer la relació entre els terratrèmols i la injecció de gas al subsòl.

El rebuig al magatzem submarí va en augment i en només una setmana s'han convocat dues protestes a Vinaròs (a través de les xarxes socials), una cassolada i una assemblea a Alcanar per preparar una gran mobilització. També la Generalitat s'ha posat en peu de guerra i ha alertat que una possible negligència per part d'Escal UGS pot ser la causa dels terratrèmols. L'empresa que va deixar d'injectar gas matalàs a l'antic pou petrolier el passat 16 de setembre, té prohibit pel ministeri d'Indústria continuar l'activitat a la planta marina. Però precisament els sismes de més intensitat han tingut lloc una vegada finalitzada la injecció de gas. “El dia 24 va tenir lloc un sisme de 3,6 graus per compressió, perquè s'havia injectat gas; però els moviments dels dies 29 i 30 van ser per dilatació i això vol dir que o bé s'ha extret gas o hi ha una fuita, un porus per on s'escapa el gas”, sosté el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, en base als informes elaborats per l'Institut Geològic de Catalunya. El govern vol saber quina ha estat l'activitat d'Escal UGS des del 26 de setembre, a la vegada que reclama a l'Estat que es facin els estudis pertinents per determinar si el Castor compleix els requisits de seguretat necessaris. I en el cas que no sigui així podria obrir la via jurídica contra el projecte.

No tothom coincideix que la relació entre els sismes i la injecció de gas sigui tan directa. Malgrat que el ministeri d'Indústria va paralitzar l'activitat del Castor i que dimecres passat va enviar un grup d'experts al magatzem submarí per analitzar la relació entre la planta i els terratrèmols, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va demanar prudència. “No disposem de cap evidència científica que relacione directament els sismes amb el projecte Castor, hem d'estudiar-ho”, diu el ministre. I també es refereix a la necessitat d'analitzar el que ha succeït l'empresa Escal UGS. “Hem estat els primers a difondre aquesta alteració i estem treballant conjuntament amb el ministeri per conèixer les causes de la sismicitat”, explica el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro en una nota de premsa. La promotora del Castor recorda que l'activitat sísmica de la zona és monitoritzada per dos sismògrafs de l'Observatori de l'Ebre, que van ser patrocinats per l'empresa. Insisteix que ha comunicat tots els terratrèmols a les autoritats locals, provincials i nacionals, però aquí no hi entra ni la Generalitat, ni els ajuntaments ebrencs, perquè el magatzem no està a Catalunya i no en té competència. Escal UGS insisteix que l'emmagatzematge de gas natural Castor forma part de la planificació estratègica dels sectors d'electricitat i gas del ministeri d'Indústria (2008-2016) i que ha aconseguit un total de 42 autoritzacions per part de les administracions, entre les quals la declaració d'impacte ambiental favorable per part de la secretaria d'Estat de canvi climàtic (2009).

Més tous són els ajuntaments del Baix Maestrat i la Generalitat Valenciana, tot i que dimarts passat va activar el pla de risc sísmic en situació 0, la qual cosa implica mantenir la comunicació entre Bombers, subdelegació del govern i els ajuntaments. Sí que exigeixen la paralització temporal de l'activitat del magatzem de gas submarí però no apunten cap possible negligència. “Exigim que els tècnics resolguen amb celeritat i eficiència aquesta situació perquè el més important és garantir la seguretat per als nostres municipis”, ha assenyalat l'alcalde de Vinaròs, Juan Bautista Juan.