Barris assetjats

El 23 de gener d'aquest any els veïns de Girona afectats per les obres del tren d'alta velocitat van apujar el to de la protesta i van es van revoltar amb dues convocatòries (una al migdia i una altra al vespre) en què van mostrar no tant sols el seu desengany amb l'Ajuntament, al qual acusaven d'haver-los enganyat i de no pressionar prou l'Adif per donar una sortida al desgavell del parc Central, sinó que demanaven resposta a un patiment col·lectiu i individual que els assetjava des de feia cinc anys. Cansats que les obres no anessin al ritme indicat i de tenir els negocis bloquejats per barreres de ferro, a primera hora de la nit un centenar de veïns van tallar el Passeig d'Olot i l'avinguda Sant Narcís i van fer caure una de les tanques a cops de peu. La resposta de l'Ajuntament va arribar el 5 d'abril, quan l'alcalde Puigdemont, el regidor responsable del projecte ferroviari Ribas i un tècnic de l'Ajuntament, l'arquitecte Carles Lloret, es van reunir amb veïns al centre cívic del barri de Sant Narcís per explicar el projecte de reposició de les zones afectades pel TAV. Més d'un centenar de persones que van assistir a l'acte van sentir que es refaria la plaça d'Europa i l'escultura d'Alfaro tornaria al seu emplaçament original envoltada d'aigua. A més, el primer edil va assegurar que es donaria suport a les reclamacions dels comerços afectats. En sortir de l'acte, els assistents se'n van anar amb la sensació de viure en un barri assetjat.