“Els boscos són una bomba”

Al nostre municipi, amb la situació que tenim i la nefasta meteorologia que hi havia, considero que el dispositiu està molt reforçat. Crec que és el convenient per les circumstàncies amb què ens vam trobar, ja que la zona estava afectada per una tramuntana extraordinària. Apagar un foc contra tramuntana és gairebé impossible. No pots situar-te davant d'aquest foc, perquè et sobrepassa i et fa desplaçar. Jo vaig intuir que van fer un sistema d'encerclament perquè no arribés a les cases, i va ser efectiu. Elsbombers i els altres serveis d'emergències estaven ben desplegats. Vull pensar que l'operació, tècnicament, és la que es fa en aquests casos.

L'important era estalviar vides humanes en primer moment, i després intentar salvar els béns públics i privats. En aquest sentit, els més importants es van salvaguardar. I pèrdues de vides humanes o ferits, no n'hi va haver, i això és molt important.

Jo duc el sistema de la xarxa Rescat a sobre, però estem tan acostumats al mòbil que gairebé no el fem servir. Tot i així, sóc de l'opinió que és un sistema que ens hem d'acostumar a utilitzar tots els municipis i els responsables municipals.

És un tema molt recurrent. Però ja sabem que aquí, al nostre país, la majoria dels boscos són privats i, per tant, les polítiques forestals haurien d'anar encaminades a incentivar la cura del bosc. Sinó hauríem d'anar a unes mesures més dràstiques de boscos de gestió pública. Hi ha d'altres comunitats autònomes que sí que tenen sistemes efectius que a Catalunya no hem sabut trobar. Però hem de córrer a marxes forçades.

No. Els boscos de Colomers estan en les mateixes condicions que van quedar quan es va produir la gran nevada del març de fa tres anys. Eren una bomba, i continuen sent una bomba. Cal un pacte entre poder públic i propietaris privats dels boscos. El problema és que els boscos no són rendibles.