El Consorci de la Costa Brava, en el punt de mira
Preocupació entre els ajuntaments consorciats per l'afectació que podrien tenir les privatitzacions que vol fer la Generalitat el 2014
Inquietud per la davallada dels pagaments de l'ACA, que podria afectar les depuradores
El Consorci de la Costa Brava ha iniciat, amb l'aprovació definitiva del pressupost per al 2013, una de les etapes més complexes des de la seva creació, el 1971, i en un moment en què des de la Generalitat s'anuncien privatitzacions per obtenir ingressos. De fet, el que està en joc és la gestió de l'aigua i el sanejament a la Costa Brava i, en conseqüència, la transformació d'un model considerat d'èxit. El consorci es planteja com pot afrontar els reptes de futur buscant el millor model en un territori on hi ha censats 250.000 habitants, però que a l'estiu presenta una ocupació que arriba al milió de persones. I tot això en un escenari amb moltes incerteses, com ara el procés anunciat per la Generalitat d'impulsar un paquet de privatitzacions per al 2014, que obre interrogants sobre l'afectació que podria tenir en el consorci. Des de l'entitat es reclama més autonomia per poder abordar les inversions i sortir del model únic; és a dir, aquell en què només és la Generalitat la que fa la inversió, segons explica el seu president, Carles Pàramo (vegeu entrevista de la pàgina 3).
Les xifres són importants. Només en abastament en alta als municipis costaners –ja sigui de manera total o complementària, perquè n'hi ha que tenen aqüífers propis–, amb les dades històriques a la mà, entre el 2000 i el 2012, el total subministrat es va moure anualment entre els 17 i els 20 milions de metres cúbics l'any i els 18 milions el 2012.
El gerent del consorci, Xavier Tristan, destaca que s'està treballant per mantenir l'estàndard de qualitat en el sanejament en alta. A més, remarca que s'ha de tenir en compte la disminució del pressupost de l'ACA i l'envelliment de les instal·lacions, com ara les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR), algunes, com és el cas de la de Palamós, amb necessitats més enllà del manteniment ordinari. El consorci dóna servei a 22 municipis litorals, des de Portbou fins a Blanes, i a cinc de les comarques interiors.
La problemàtica és complexa perquè, pel que fa a l'abastament en alta, i segons Tristan, es veu afectat perquè és una zona de clima mediterrani, amb estius secs, i amb una xarxa hidrogràfica que –excepte en les zones properes a les conques del Muga, el Fluvià, el Ter i el Tordera– és de curt recorregut i té aqüífers petits i una limitació important dels recursos disponibles.
Reptes de futur
Tristan destaca que ara mateix es treballa amb la revisió de tarifes, la integració de les noves estructures –ampliació de l'abastament a Costa Brava Centre–, afrontar l'envelliment de les instal·lacions i adequar-les a les noves normatives, com ara les restriccions en l'ús del clor gas.
LES XIFRES
Un pressupost ajustat a la realitat
Pel consorci, és clau definir el full de ruta, però també dur a terme un estudi acurat dels exercicis que s'han liquidat fins ara. El treball, segons explica Carles Pàramo, que s'ha fet al llarg dels darrers vint mesos, ha permès presentar el pressupost per al 2013, que, sota els criteris de sostenibilitat econòmica, s'ha aconseguit rebaixar: “Hem passat dels 24 milions d'euros del passat als 20 milions actuals, fet que significa adequar les partides de despesa a la realitat minvant dels ingressos.” Aquesta davallada prové fonamentalment de l'ACA. “I això s'ha fet sense que hagi de comportar increments de les aportacions per part dels ens consorciats ni una reducció significativa dels serveis.” El que s'ha buscat ha estat, doncs, un estalvi per als ciutadans dels ajuntaments consorciats. També s'estan revisant les tarifes després de disset anys de no fer-ho.