Fractura digital
Els petits nuclis de població de l'Alt Empordà tenen una cobertura de telefonia mòbil deficient
Els proveïdors desatenen les àrees en què no veuen negoci
Mentre que a les grans ciutats la ciutadania viu l'assetjament de les companyies proveïdores de telefonia, que pugnen per captar clients, hi ha zones rurals on els veïns només demanen poder fer una trucada des del mòbil quan ho necessiten, i no ho aconsegueixen perquè no els fan cas. El nucli d'Albanyà n'és un exemple i alguns veïns s'estan mobilitzant per denunciar-ho. Margarida Muñoz és una d'aquestes persones afectades, i ha tramitat la seva reclamació a través de l'àrea de consum del Consell Comarcal per deixar-ne més constància. Denuncia que, tot i les seves reiterades queixes, amb una freqüència setmanal o quinzenal, el poble queda sense cobertura de telefonia mòbil durant diversos dies (a final d'octubre van ser cinc dies seguits). Muñoz reclama una bonificació de la companyia en la seva factura, però també que es facin les reparacions que calguin per assegurar una bona cobertura al poble.
L'Ajuntament dóna suport a les denúncies, tot i que admet impotència. “A Albanyà, només tenim un proveïdor [en aquest cas, Movistar i Yoigo, que utilitza la mateixa xarxa]. Cada dos per tres s'avaria i quedem sense telèfon. Si plou una mica, ja està, i a vegades ni fa mal temps”, explica Joan Casellas, tinent d'alcalde i encarregat d'aquest tema. Casellas dóna per fet que és l'antena del poble que és deficient, però la companyia no els ho aclareix. “No saps a qui queixar-te, ni informen. És una mancança endèmica. Si ens diguessin que això té un cost i demanessin que l'Ajuntament hi participés, potser ho estudiaríem, però ni això”, diu el regidor.
Al veïnat de Lliurona no hi ha gens de cobertura, ni de telefonia fixa ni mòbil. L'Ajuntament va pagar la instal·lació d'internet i ara els veïns poden tenir telèfon fix amb tecnologia VoIP, però no és el mateix ús. “El telèfon fix està en desús; avui s'hauria de poder anar amb mòbil”, es lamenta el regidor.
Més avall, al municipi de Navata, també es queixen del mateix problema. “Hi ha ciutadans de primera, i ciutadans de segona i de tercera. En general, la cobertura de telefonia mòbil a Navata és deficient”, diu l'alcalde, Lluís Homs. L'edil explica que fa tres anys es va iniciar un projecte d'inversió de receptors de telefonia mòbil. Van posar totes les facilitats a les companyies i els van posar a disposició l'estructura del dipòsit d'aigua per col·locar les instal·lacions. També es va aconseguir un acord perquè Vodafone i Movistar compartissin la inversió. “Va passar una cosa inèdita: quan ja tenien l'expedient resolt i la inversió prevista, Vodafone es va fer enrere. La tramitació de Movistar segueix el seu curs, però molt lentament; no els interessa. És indignant”, diu l'alcalde.
Per Homs, la fractura digital ja és una realitat, perquè allà on les companyies consideren que no hi ha un gros suficient de població per fer-hi negoci, no hi volen anar. A través del Consorci Salines Bassegoda, Homs i la quinzena d'alcaldes adherits al consorci han impulsat des del 2010 una xarxa Wimax (internet d'alta velocitat i telefonia IP), sense necessitat de línia telefònica, per compensar tant com sigui possible les mancances de les companyies proveïdores.
La complexitat de l'orografia a bona part de l'Alt Empordà és una realitat, però no suficient per explicar que hi hagi àrees on no tinguin cobertura per fer una senzilla trucada amb un mòbil, mentre que a 30 quilòmetres de distància les companyies ja es barallen per oferir les últimes tecnologies com ara la 4G.
També a la costa
Un estudi de l'estiu passat del Col·legi d'Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (Coettc) recull que el 59,1% dels municipis catalans presenten problemes de cobertura mòbil. Amb tot, aquest informe recull sobretot la problemàtica de nuclis més importants (com ara Figueres i l'Escala i més municipis del litoral pel que fa a l'Alt Empordà), on es concentren volums importants de població durant períodes determinats de l'any. En aquestes àrees, les deficiències estan més relacionades amb el consum de dades a través dels telèfons intel·ligents i de les tauletes. La cobertura de dades per a aquests dispositius ja es podria assimilar a un luxe si es compara amb la problemàtica de la telefonia mòbil de les zones rurals.
Però quan es tracta d'internet, també queden desateses àrees amb una activitat econòmica important i poca població (per exemple, l'àrea de la Jonquera), o amb molta residència secundària com a la costa. A Roses, Miquel Gotanegra, president de l'estació nàutica i de l'agrupació de comerciants, afirma que avui per a un hotel és tan o més important tenir ADSL com tenir aire condicionat. “Tenim mancances en llocs concrets i això vol dir que tenim poca competitivitat”, afirma Gotanegra.
Ja sigui a la costa, perquè hi ha moments puntuals d'afluència, o a les zones de muntanya, perquè hi viu poca gent, si no hi ha negoci per fer, no hi ha bona cobertura.
Un mercat liberalitzat
La Generalitat, mitjançant la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ha dut a terme un pla per facilitar la implantació d'instal·lacions telefòniques. L'actuació ha consistit a posar facilitats a les companyies (oferint-los espais en torres TDT o reagrupant operadores per abaratir costos). A partir d'aquí, tenint en compte que la telefonia constitueix un mercat liberalitzat, l'administració deixa molt clar que no pot obligar cap operadora a instal·lar antenes en àrees concretes. Segons les dades de la Generalitat, el 99,32% de la població de les comarques gironines té avui la cobertura de telefonia mòbil 112 (vegeu gràfic). Aquestes dades, però, només signifiquen que en les àrees concernides hi ha com a mínim un operador que ha de garantir la trucada al 112.
