L'àrea de Girona desenvoluparà 260 hectàrees de sòl industrial nou
Gran part es concentrarà a Fornells amb el polígon del Pla de la Seva, que ja s'ha acabat d'urbanitzar
La crisi, evidentment, afecta l'economia, i això es nota en les inversions als polígons industrials. La venda i edificació de parcel·les es fa a un ritme molt més lent del que era habitual. No obstant això, el sòl industrial en fase de desenvolupament o en previsió és present a tota l'àrea metropolitana, i els promotors no perden del tot l'esperança.
Fornells de la Selva és el municipi amb més sòl industrial. El sector del Pla de la Seva, el més important amb 70 hectàrees, té un 10% de parcel·les venudes i amb la previsió que s'hi construeixi. Té un altre 40% de sòl industrial de reserva, majoritàriament propietat dels concessionaris de la zona, i hi queda un 50% de sòl industrial que es ven, segons va explicar el representant de la societat Pla de la Seva, Jesús Bohigas. La societat està formada per 33 socis que tenen el 100% del sòl. La valoració de Bohigas sobre el polígon és negativa: «No hi ha demanda, a causa de la manca d'activitat i de confiança i per la incertesa. No es veu un futur bo ni dolent.» La urbanització del sector s'acabarà el mes de setembre vinent. Actualment ja s'hi construeix alguna nau.
Fornells també preveu desenvolupar els sectors de Can Lladó i Can Faixedes, de sòl industrial, i el de la Selva, de zona comercial –situat davant de l'Hotel Fornells Park–, que sumen un total de 20 hectàrees,
Girona disposa de 40 hectàrees de sòl industrial en fase de desenvolupament. Al sector de Margesa, al límit amb Vilablareix, n'hi té 7,2 hectàrees, i a Domeny sud en desenvolupa 32.5 hectàrees més.
Llagostera disposa de 38,9 hectàrees als sectors Sud-10, Sud-11 i Sud-12. El Sud-11 està aturat i l'Ajuntament no s'ha plantejat si el tirarà endavant; al Sud-10 s'hi han de començar les obres d'urbanització i al Sud-12 hi estan aprovades.
Pel que fa a Sant Gregori, el planejament inclou un total de 77 hectàrees, de les quals 41 són vigents, i 36 es desenvoluparan. Salt disposa de 20 hectàrees per desenvolupar al sector Margesa, a tocar de Vilablareix.
Bescanó i Sarrià de Ter ja no disposen de sòl industrial per desenvolupar.
A més d'aquestes 260 hectàrees de sòl industrial per desenvolupar, hi ha unes 147 hectàrees més en tràmit o en previsió de tràmit. És el cas de Sant Julià de Ramis, que té 32 hectàrees al sector de Montagut, a tocar de Palol de Revardit. Actualment en tramita el pla parcial.
Cassà de la Selva en té 33,8 hectàrees repartides al sector Mas Ros ( 89,4 ha), a la zona de la Inecsa (81,8 ha), i a la zona de ca l'Adrià (16,8 ha). Aquestes zones estan pendents de desenvolupar-se i encara no s'hi han fet carrers.
LES DADES
A Quart es treballa al sector del Pla de l'Illa
Al municipi de Quart s'està urbanitzant el polígon del Pla de l'Illa, que té 23 hectàrees, i ja s'hi comença a construir alguna nau. El sector es divideix en espai comercial, de serveis i de petita indústria.
Albert Descayre, un dels socis majoritaris del polígon, explica que les parcel·les es van venent, encara que a un ritme lent. Descayre confia que el polígon tirarà endavant malgrat la crisi, perquè considera que està molt ben situat per la proximitat amb el centre de Girona i pel tipus d'empreses que admet: petites i mitjanes empreses que volen sortir del centre de la ciutat o que han de fer-ho i que troben un lloc idoni a Quart, segons Descayre. «Jo crec en aquest polígon i crec que funcionarà», hi afegeix Descayre, que afirma que ha venut una part de les seves parcel·les a la zona. El polígon inclou un centenar de parcel·les de més de 500 i 1.000 m².
El polígon del Pla de l'Illa es va desencallar a principi d'any, després de quinze anys de tràmits. El projecte es va planificar el 1994, tot i que abans ja s'havia fet algun intent que va acabar frustrat. El projecte va estar aturat molt de temps per la declaració de la zona com a inundable, i per tant no edificable. No va ser fins al 2002 que l'Agència Catalana de l'Aigua va condicionar l'informe favorable a la modificació del planejament, que implicava establir una amplada de llera del riu Onyar per destinar-la a zones enjardinades i espais lliures, a més d'elevar la cota fins a vuitanta metres.
Darrerament el projecte també es va retardar per les desavinences entre els propietaris dels terrenys, que no es posaven d'acord en temes relacionats amb el desenvolupament del sector.
