La fi de les palmeres

La colonització

El morrut de les palmeres s'introdueix des de l'ull, per això els experts recomanen no fer una poda excessiva de les fulles, entenent que qualsevol fissura o ferida serà la porta d'entrada de l'insecte. L'escarabat barrinarà fins al cor del tronc i allà hi pondrà els ous, que hi trobaran aliment i escalfor per a molts mesos. El servei de Sanitat Vegetal recorda que l'escarabat morrut és capaç de volar grans distàncies i que un cop colonitzada i assegurada una palmera, és qüestió de temps que les més properes segueixin el mateix camí. Els símptomes més evidents són «l'asimetria de la capçada, decaïment de les fulles i debilitament de l'ull». Aleshores, l'arbre ja no té salvació de cap mena i se l'ha de sacrificar.

Els tractaments

Poc després que fos descoberta la plaga, l'any 2005, els treballs per adequar un tractament eficaç aviat es van orientar als laboratoris. Calia aconseguir un antídot que permetés salvar la palmera. De moment, les proves han obtingut resultats mínims i en cap cas es poden aplicar de manera general. Els més habituals són l'endoteràpia o introducció d'insecticides dins el tronc de la palmera; el tractament al terra regat amb un insecticida sistèmic per tal que, absorbit per les arrels, arribi a afectar les larves de la plaga; el tractament de poda i recobriment amb plàstic de la valona; finalment, el tractament amb nematodes.

De fet, aquest últim és el que pot donar més esperances. Consisteix a aplicar a cada palmera una dosi de solució líquida que conté un organisme microscòpic que infecta i mata els escarabats morruts dins la palmera. Les dades preliminars obtingudes són positives, i en alguns casos s'ha arribat a un 92% de mortalitat dels escarabats. La Generalitat va declarar oficialment l'existència de la plaga de l'escarabat morrut el maig passat i, per tant, qualifica d'utilitat pública la prevenció i la lluita contra aquest insecte.