ENERGIA
La subestació de Fonteta, sense cobertura urbanística
El TSJC declara nul el pla especial que la Generalitat va aprovar per legalitzar l'obra d'Endesa, arran del primer contenciós d'un particular
La instal·lació fa nou mesos que està desconnectada
El setge judicial contra la subestació elèctrica d'Endesa a Fonteta s'estreny una mica més amb la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), la setena desfavorable que acumula l'obra des que el resident als terrenys adjacents va començar a litigar contra la instal·lació. El 18 de febrer, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa va declarar la “nul·litat de ple dret” del pla especial urbanístic que donava cobertura, un cop construïda, a la infraestructura. Anteriorment, el tribunal ja havia declarat nul·la la llicència d'obres municipal del 2005 que havia permès aixecar la subestació.
L'advocat Eduard de Ribot, que representa el demandant, destacava ahir que “res no impedeix ja l'enderroc de la subestació”, ja que els mateixos magistrats també han desestimat l'incident de nul·litat de la sentència d'enderroc que Endesa va presentar al novembre. La subestació va quedar precintada el juny de l'any passat, arran d'un decret municipal de Forallac, i des d'aleshores està desconnectada de la xarxa de distribució elèctrica.
Tot i això, De Ribot admet que la darrera sentència del TSJC podria ser objecte de recurs encara davant el Tribunal Suprem (TS), per bé que l'alt tribunal no sol entrar a modificar les sentències dels tribunals superiors sobre normatives –com el pla especial– que són competència de cada autonomia.
Una alternativa en marxa
La companyia elèctrica va presentar al jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona un calendari d'actuacions que plantejava ajornar el desmantellament –tenien dos mesos de termini per tirar-lo endavant i ja han expirat– fins que entrés en servei una nova subestació alternativa. Endesa s'emparava així en una resolució del secretari general del Departament d'Empresa i Ocupació per endarrerir l'enderroc fins que es garantís la qualitat del subministrament elèctric dels 7.500 abonats que en depenen directament i els 78.000 de la resta del Baix Empordà. El jutjat, però, va denegar el calendari i la part demandant pensa tornar a requerir el compliment de l'ordre d'enderroc. Després que el municipi s'inhibís de tirar endavant l'ordre d'execució subsidiària dictada per la justícia, el jutjat va ordenar que fos la Generalitat qui assumeixi l'operació, si Endesa no desmantella abans les instal·lacions.