Els sectors turístic i comercial ja es beneficien de l'obertura de Bracons
L'experiència dels primers mesos confirma que s'ha obert una porta per a col·laboracions i negocis
Se sabia que el sector del transport de mercaderies i del ram de la indústria càrnia –per la forta implantació que té a les dues comarques– havien de ser els primers beneficiats per la C-37. Quant a la resta de l'activitat econòmica, per més que s'havien dipositat moltes esperances en Bracons, calia veure què passava. Si obviem els aspectes paisatgístics i mediambientals –la ferida sobre el territori és d'envergadura– la primera impressió és francament positiva, segons l'opinió de les persones consultades.
L'etapa de «fer el tafaner» a l'altre extrem dels túnels –com defineix els primers mesos de l'era Bracons el gerent de la Cooperativa de la Vall d'en Bas, Josep Maria Ginebreda– ha donat fruits immediatament. Per fer-se una idea del que està suposant, només cal consultar les dades de les oficines de turisme de la Garrotxa, que en alguns casos són espectaculars, o veure com l'associació de botiguers d'Olot mostra amb satisfacció les 150.000 butlletes d'una campanya promocional que es va fer simultàniament a les dues comarques. Mentrestant, a Roses han desplegat el mapa, han vist que ara tenen Vic a només una hora i mitja i s'han proposat atraure aquella ciutat a les seves platges. I encara que alguns ho veuran com a una amenaça per als seus negocis, és simptomàtic de la transformació el fet que el gegant de la venda de material esportiu Decathlon s'interessi per obrir una botiga al polígon de la Serra de la Vall d'en Bas, just a la vora de la C-37. Només les restriccions que marca l'actual normativa de comerç –i que a l'Ajuntament confien que es modificarà– està impedint que prosperi el projecte.
De retruc, el fet d'haver establert una comunicació directa de Vic a Olot (el trajecte ara és de mitja hora encara no, i això que no es disposa de les variants d'Olot i de les Preses) ha alliberat de trànsit –sobretot de camions– la ruta entre aquestes dues ciutats pel Ripollès, cosa que a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses agraeixen.
La Cooperativa
A les botigues de la Cooperativa de la Vall d'en Bas (empresa que aglutina les explotacions ramaderes i agrícoles de la zona) han notat molt la presència de clients provinents de l'altre costat dels túnels. És una impressió arran dels comentaris a peu de taulell i no poden concretar-ho en xifres, però hi ha una dada que pot ser significativa: tot i la crisi, als últims mesos han incrementat les vendes en un set per cent. «Vés a saber si el que ha compensat la previsible frenada han estat els clients d'Osona», especula el gerent de la cooperativa, Josep Maria Ginebreda. Al marge del profit per a les botigues, és en les activitats a escala més gran on la cooperativa situa les conseqüències de Bracons. «S'obren perspectives de negoci entre dues àrees agrícoles molt potents», assenyala Ginebreda, segons el qual estem tot just en una etapa incipient de les futures relacions entre les dues comarques. «De moment ens explorem els uns als altres, i no serà fins a l'any vinent que es notarà en l'economia real», reflexiona, i conclou: «és una llàstima que l'obertura del túnel hagi coincidit amb la crisi, però en qualsevol cas, està sent molt positiu.»
Intercanvi de clients
Els comerços i restaurants garrotxins treballen amb la hipòtesi que entre les dues comarques no hi ha d'haver competència, sinó que uns i altres es complementen. «La competència nostra són les ciutats amb grans superfícies comercials, com Girona, per exemple», diuen. La relació a establir, doncs, és la d'intercanvi de clients. La primera experiència en aquesta direcció va anar prou bé, segons la valoració dels propis interessats. Associacions de comerciants d'Osona i la Garrotxa van fer plegades una promoció a través d'unes butlletes amb premis, i hi van participar unes 150.000 persones. Tan satisfets en van quedar, que s'ha proposat fer més campanyes conjuntes, tot i que encara no s'han concretat.
Mala senyalització
L'endèmica poca traça que en aquest país patim pel que fa a la senyalització, no té cap excepció en la C-37. El dèficit més flagrant és la inexistència d'indicadors sobre què s'ha de fer per anar a Osona quan s'arriba a Olot pel seu accés més important, l'autovia de Besalú (A-26). Això fa que cotxes i camions s'hagin d'aventurar pel mig de la ciutat. Just després d'estrenar-se els túnels, l'Ajuntament d'Olot va reclamar al Ministeri de Foment (titular de l'A-26) que solucionés el problema, però han passat quatre mesos i encara no han arribat els senyals. A la Cooperativa de la Vall d'en Bas també es queixen. En deixar la C-37 al polígon de la Serra, els vehicles que volen dirigir-se a la Cooperativa es perden per les carreteres locals.
Cada dia passen 5.641 vehicles pels túnels
r. e
La mitjana diària del nombre de vehicles que el mes de juliol van passar pels túnels (en totes dues direccions) va ser de 5.641. Els feiners, la xifra es va situar en 4.242 i els caps de setmana, en 8.438. Aquestes xifres, facilitades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), són lleugerament superiors a les que es van registrar al juny –en què no es va arribar als 4.000 vehicles diaris– i molt inferiors a les de Setmana Santa, quan la curiositat i l'atractiu del Mercat del Ram de Vic van provocar una processó entre la Garrotxa i Osona: gairebé 12.000 vehicles s'hi van comptabilitzar el dilluns de Pasqua.
Un maldecap per a les Preses
Tot i que amb menys virulència que aquells primers dies, el trànsit s'ha consolidat com un maldecap a les Preses i, en molta menys intensitat, a Olot. A tots dos municipis es troben a faltar les respectives variants, que no estaran enllestides fins d'aquí a tres anys, anant bé. Habituats a travessar les Preses en un moment, ara els conductors s'han d'acostumar a tenir paciència. El problema, però, és sobretot per als mateixos presencs, que per als desplaçaments interns han d'invertir-hi molt més temps. També ho és per als habitants dels nuclis i cases aïllades de la vall, que han vist com les carreteres locals (la popular Parcel·lària) s'utilitzen per esquivar les cues de les Preses. La drecera no la sap només la gent de la zona, sinó que la recomanació que se'n fa als buscadors de rutes per internet (a viamichelin.es, per exemple) ajuda a incrementar el trànsit en aquelles vies.
A Ripoll, més tranquils
On estan contents per l'entrada en funcionament dels túnels és a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses (C-17 i C-26), per on passava la major part del trànsit entre la Garrotxa i Osona. Encara no es disposa de dades de trànsit definitives del mes de juliol, però la impressió dels veïns d'aquelles dues viles és que la carretera està força descarregada. «Sobretot de camions de porcs. Ara ja no sento la pudor des de casa», ens comenta una veïna del carrer del Progrés de Ripoll. Efectivament, els transportistes de bestiar de les indústries càrnies –molt abundants a les comarques de Vic i Olot, són dels grans beneficiats de Bracons– s'han convertit en usuaris quotidians de la C-37.
«No» als camions del Pla de l'Estany
Per evitar que les Preses i Olot es col·lapsin de trànsit, mentre no es disposi de les variants d'aquests dos nuclis, la circulació de camions per la C-37 està restringida als que fan trajectes entre Osona i la Garrotxa (i a l'inrevés). Els vehicles que compleixen aquesta condició disposen d'un permís especial i van equipats amb un distintiu ben visible. Diversos controls aleatoris dels Mossos d'Esquadra tenen cura que no passi cap altre camió. Pel que sembla, la restricció es mantindrà en aquests termes. Des del Pla de l'Estany –una comarca on la cria de porcs és abundant i, per tant, hi ha vincles empresarials amb Osona– es van fer gestions perquè l'excepció en matèria de camions també els beneficiés, però la Generalitat va contestar que no. «Ens van dir que crearien un precedent i després de nosaltres vindrien peticions d'altres zones», ha explicat l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, que va ser qui va cursar la petició.
Besalú... i Roses
L'ona expansiva de Bracons va molt més enllà de la Garrotxa. A l'oficina de turisme de Roses ho tenen clar: si les seves platges són tradicionalment les platges dels olotins, per què no poden ser també les dels vigatans, ara que Olot i Vic estan a només mitja hora en cotxe? A la tardor començaran una campanya per atraure visitants d'Osona, explica la responsable de l'oficina, Sara Lladó. L'objectiu serà captar els vigatans que enfilen l'eix transversal i s'instal·len a les platges que tenen més a mà, a la Costa Brava centre. Insistiran que, gràcies al túnel, Roses ara està tan sols a una hora i mitja de Vic.
Menys sorprenent és l'efecte que té a Besalú. A la vila comtal garrotxina van notar des del primer dia que s'havia obert la porta de Bracons. «Per Setmana Santa va baixar molta gent de Vic gràcies a la nova carretera, ens ho deien ells mateixos», recorden a l'oficina de turisme. Curiosament, de turistes del Bages n'hi hagut sempre, contràriament al que passava amb els osonencs. A fi de consolidar els vincles amb la Catalunya central, els ajuntaments de Besalú i de Vic han pactat recentment promocionar mútuament les respectives fires medievals.
Olot ja sap quina cara fan els de Vic
La constatació que la major part dels habitants de Vic i Olot vivien pràcticament d'esquena els uns dels altres la trobem en les dades que facilita l'oficina de turisme d'Olot. El juliol del 2008, el visitant d'Osona era un exemplar raríssim: en van comptabilitzar quatre i prou. El juliol d'aquest any, en canvi, n'hi va haver 46, una xifra que en termes absoluts és modesta però resulta molt significativa del que representa Bracons i les perspectives que s'obren. Per la seva banda, a l'oficina de turisme de la Vall d'en Bas, als Hostalets, en els tres mesos següents a l'estrena de la C-37 van atendre unes 1.500 persones, gairebé un 60% més que el mateix període de l'any anterior. La sensació que s'ha obert una gran porta cap a la Catalunya central queda ratificada pel fet que l'increment més gran s'ha comptabilitzat precisament en el nombre de visitants d'Osona, el Bages i les comarques de Lleida, així com el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.