Medi ambient

Vaques contra incendis

El Montnegre recupera la ramaderia extensiva que ajuda a netejar els boscos

Són animals molt trempats, acostumats al bosc i entren a les finques sense manies, trencant les branques i menjant herbes
20
vaques i el toro Felip integren el ramat de la vall de Fuirosos al parc Montnegre i el Corredor.
5
hectàrees de boscos i pastures s'han recuperat i s'han sembrat 14,5 hectàrees
32
persones amb risc d'exclusió social han pres part en el projecte des del 2008
Reconvertir plantacions forestals abandonades en zones de pastura per recuperar la biodiversitat de la vall
El projecte ha permès recuperat prop de 5 hectàrees de boscos i pastures, sembrar 14,5 hectàrees

Són una vintena de vaques i vedells i un toro que porta per nom Felip. Pertanyen a la raça de l'Albera, una espècie en vies d'extinció que ha trobat en la reintroducció que s'ha fet en els últims anys en el Parc Montnegre i el Corredor una oportunitat d'or per revifar-se. Aquests animals són l'estrella principal d'un projecte per recuperar la ramaderia extensiva en aquest espai natural i que ja ha començat a caminar a les valls de Ramió, Fuirosos i Olzinelles. Darrera de la iniciativa, l'estructura de la Diputació de Barcelona i el suport econòmic de l'Obra Social de “la Caixa” totes dues entestades a aturar l'abandonament progressiu de les valls i a recuperar els valors ecològics d'una zona. de gran bellesa paisatgística. Es tracta doncs de reconvertir espais oberts degradats o de plantacions forestals abandonades en zones de pastura que ajudin a recuperar la biodiversitat de la vall i que, amb l'arribada del bestiar, també facilitin la viabilitat de gestionar noves activitats que puguin tenir viabilitat econòmica. El director del Parc del Montnegre i el Corredor, Antoni Bombí, destaca que la introducció de les vaques respon a primera finalitat: lluitar de forma passiva contra els incendis, massa habituals a les zones boscoses catalanes que s'agreugen per la falta de neteja del sotabosc i l'acumulació d'una vegetació “que es converteix en un polvorí, sobretot a l'estiu”. Els animals fan el paper de bombers i s'hi escarrassen de debò. “Les vaques de l'Albera estan molt acostumades a anar per lliure, a pujar i baixar pels marges i a alimentar-se d'aquella vegetació dels boscos i prats que tenen al seu abast”, assenyala. Aquesta neteja natural també ha permès lluitar de forma efectiva contra les espècies vegetals invasores, com la canya, l'ailant i l'acàcia i es preveu que això faciliti l'augment del cabal de les rieres de la zona.

En Ramon Masnou és el ramader responsable de les vaques de l'Albera a la vall. Es mostra satisfet amb els resultats del projecte i lloa sens embuts la col·laboració de la Diputació i “la Caixa” per tirar-lo endavant. Tot i això, Masnou no estalvia crítiques als entrebancs que al seu entendre posen els Ajuntaments a l'hora de facilitar els permisos corresponents per engegar noves activitats al parc. “No hauria de ser tot tan complicat i menys quan el què interessa és que vingui gent jove, amb idees i amb ganes de guanyar-se la vida”, comenta i afegeix que “no tothom està fet per la vida de pagès i de ramader, perquè és una feina que no coneix d'horaris i demana molt de sacrifici”. Mentre parla, les vaques han abandonat la seguretat del prat net i han començat a cercar brots més verds a la riera, entrant sense manies al bosc atapeït.

L'origen dels animals

I com van arribar les vaques al Montnegre? Masnou fa memòria i explica que es va posar en contacte amb la Marta Carola, de l'Associació Baussitges d'Amics de la Vaca de l'Albera, una entitat que lluita per la recuperació d'aquesta espècia autòctona de Catalunya. “Ens vam entrevistar, la cosa va anar bé i em va cedir els primers exemplars”, apunta i afegeix “són animals molt trempats, acostumats al bosc i entren a les finques sense manies, trencant les branques i menjant totes les herbes que troben al seu pas”. El ramader explica que la introducció de les vaques obre el camí a d'altres espècies de remugants, com cabres i ovelles. “Però ens falten pastors!”, es lamenta.

El projecte ha permès recuperar fins ara prop de 5 hectàrees de boscos i pastures, sembrar un total de 14,5 hectàrees i restaurar 3.400 metres lineals de boscos de ribera. La inversió global a la vall de Fuirosos des del 2008 al 2014 ha superat els 250.000 euros, dels quals, 192.000 corresponen als quatre projectes engegats del 2008 al 2013 i la resta es destina a les actuacions per aquest any. Fins al moment, un total de 32 persones en rics d'exclusió social han participat en el projecte. “Un fet que ens ha permès avançar sense interrupcions en l'assoliment dels objectius”, apunten els responsables de la Diputació. Per a aquest any 2014 es preveu incrementar en 72, les hectàrees de superfície sembrada i millorar les infraestructures d'aigua per abeurar el ramat, amb la restauració de dues basses que ja existeixen i dues més que es construiran de nou.

Carn ecològica i molt saborosa

La recuperació de la vaca de l'Albera ha estat possible gràcies a l'empenta de la biòloga Marta Carola, impulsora de l'Associació Baussitges d'Amics de la Vaca de l'Albera, que el 2009, després de molts anys de lluita, va aconseguir tirar endavant el projecte per recuperar d'una manera col·lectiva la raça a partir de crear nous ramats a diferents indrets del territori català. Actualment ja en són una quinzena. Paral·lelament, també va néixer l'Associació de Ramaders de la vaca de l'Albera, “per dinamitzar un projecte que faci viable la raça”. Com que és un animal que viu a l'aire lliure i s'alimenta del què troba als boscos, la seva carn és 100% ecològica i molt saborosa i s'està introduint a botigues i restaurants



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.