Avenç lent dels nous regadius al Baix Ter
Els regants del Mas Duran emprenen més obres en hortes del Tamariuà
A Albons i la Tallada esperen més ajuts
La gran inversió de 13 milions per construir les canonades primàries dels regadius del Baix Ter, entre 2009 i 2012, no ha permès encara que la majoria de regants de l'àmbit se'n beneficiïn. En les zones més allunyades de la presa de Colomers, com ara Torroella de Montgrí, Ullà, Jafre o Sobrestany, l'estesa de la xarxa secundària –de la canonada principal fins a cada parcel·la– avança. Però en els altres dos terços de les 4.200 hectàrees de regadius, que s'estenen sobretot pels termes de Verges, Albons o la Tallada, els regants de moment depenen encara de l'antiga infraestructura secundària de reg.
El president de la comunitat de regants de la Presa de Colomers, Jordi Aulet, explica que els conreus on fins ara s'ha renovat la xarxa secundària són, majoritàriament, els que rebien menys pressió i treuen més rendiment de la inversió. Respecte a la lentitud de la resta, Aulet l'atribueix a la conjuntura de crisi econòmica i la retallada de subvencions. Com a exemple, també va esmentar la implantació del goteig en conreus de blat de moro, on s'aconsegueix un gran estalvi d'aigua que topa amb la despesa d'uns 300 euros per hectàrea que costa estendre les mànegues foradades.
Obres al Tamariuà
La Col·lectivitat de Regants del Mas Duran, que administra els regadius de 1.200 hectàrees entre els termes d'Ullà i Torroella, emprèn aquesta setmana la segona fase de les obres del nou sistema de reg secundari per a la zona d'horta del Tamariuà. Fins ara l'aigua arribava a les parcel·les a través d'un canal de terra descobert, que progressivament van substituint per tubs que reduiran les pèrdues per filtració o evaporació. Quan l'any vinent finalitzin el projecte als horts de les Moreres, el seu president, Jordi Ponjoan, estima l'estalvi hídric mitjà en uns 188.000 m³ anuals i l'energètic, ja que no caldrà bombar aigua, en uns 65.000 kWh cada any.