Excessos puntuals de contaminació al Tarragonès
Un estudi sobre l'entorn del polígon petroquímic detecta que se sobrepassen diversos cops a l'any els estàndards europeus
Denuncien que hi ha components cancerígens que el govern no analitza
Un estudi independent fet per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a petició de quatre municipis del Tarragonès i de la plataforma ecologista Cel Net, ha detectat que a l'entorn del polígon petroquímic nord de Tarragona diverses vegades al llarg de l'any la contaminació atmosfèrica supera els estàndards que recomanen les directives europees.
L'anàlisi, iniciada el desembre del 2012, s'ha centrat en diversos components de tipus orgànic o químic (fins a 200 de diferents) que majoritàriament no entren en els estudis de qualitat ambiental que fa periòdicament la Generalitat. Tot i que detecta que la situació general és “acceptable”, alerta de la necessitat de treballar per posar fi a aquests episodis puntuals en què se sobrepassen els límits. “N'hi ha alguns de molt elevats i s'hauria de parlar amb les empreses per reduir-los, tenint en compte que alguns dels components són cancerígens”, reconeixia ahir Xavier Roca, director del Centre de Medi Ambient de la UPC.
En concret, l'estudi s'ha centrat en els municipis de Constantí, el Morell, Perafort i Vilallonga del Camp, tots ells situats a tocar d'una de les dues grans concentracions d'indústria química de la comarca. En els diferents controls diaris efectuats, cada municipi planteja una idiosincràsia diferenciada: així, a Constantí el principal problema són les superacions del llindar màxim de benzè en l'aire (es va produir durant el 36% dels controls), mentre que, a Perafort, el nucli de Puigdelfí va superar en un 84% dels controls els límits aconsellats de components de tipus orgànic.
Segons les conclusions de l'estudi de la UPC, la superació dels criteris de qualitat “presenta correlacions importants amb els sectors de direcció del vent procedents dels diferents polígons industrials”.
Més control
Els quatre municipis afectats, alhora que impulsors de l'estudi, plantejaven ahir la necessitat de mantenir un control continuat de tots aquests components per tal “d'apropar-nos a un aire que sigui potable”, segons detallava l'alcalde del Morell, Pere Guinovart. L'estudi, de fet, proposa que cada municipi creï un equipament que li permeti analitzar els episodis de pudors de forma més ràpida. “Quan hi arriben els tècnics de la Generalitat, moltes vegades l'episodi ja s'ha acabat”, comentava Roca.
La plataforma Cel Net, per la seva banda, va reclamar a la Generalitat que inclogui en els seus estudis periòdics els components analitzats, així com la seva regulació en la legislació nacional. “Al segle XXI l'economia no pot ser antagònica al medi ambient i la salut”, va dir Josep Maria Torres, de Cel Net.
LA FRASE
Les pudors, no sempre inofensives
Les pudors solen ser el principal indicador per a la ciutadania de l'existència de contaminació atmosfèrica, però el seu origen acostuma a ser una incògnita. El Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC ha dedicat una part del seu estudi a analitzar aquests episodis de pudors i, a través del traçat de retrotrajectòries, detectar-ne els orígens. En aquest sentit, i prenent com a referència els episodis al Morell, la gran majoria de pudors procedeixen del polígon (el 63,8% el 2013), amb les indústries petroquímiques com a responsables de la meitat i una reducció, des del 2011, del paper de la refineria. Els episodis forts, a més, s'han reduït des del 2011.
“No és cert, però, que una pudor sigui sempre inofensiva. Hi ha alguns dels components, com ara l'1,3-butadiè, que produeixen pudors a partir de concentracions molt superiors als límits recomanats”, diu Xavier Roca.
