Un milió de metres quadrats per créixer, a Salt
Són al sud de la ciutat , i és el darrer gran sector que queda per desenvolupar al municipi
El govern municipal preveu que n'hi hagi d'industrials, comercials, residencials i també per a equipaments
Al municipi de Salt li queden poc més d'un milió de metres quadrats per desenvolupar. Són, en concret, 1.046.811 m² situats al sud de l'eix que configuren l'avinguda de la Pau i el camí dels Carlins. El creixement no és possible per al nord ja que hi l'espai natural de les Deveses. Aquest milió i escaig de metres quadrats al sud de Salt estan conformat per quatre grans sectors. Són el Vallvera-Sitjar (400.500 m²), Marroc (212.221,19 m²), Margesa (85.442,11 m²) i un sector no delimitat, el més occidental, que ocupa 348.648 m². Tots quatre estan fora de la configuració actual de la trama urbana consolidada (TUC) de Salt.
Els sectors, un per un
Hi ha dos d'aquests sectors que el desenvolupament ja està tramitat. Són Margesa i Marroc, que queden al sud de la carretera de Sant Feliu, la C-65. A Marroc s'hi preveuen usos comercials i industrials. Margesa es voldria destinar a usos industrials. El desenvolupament físic dels dos sectors està per ara congelat a causa de la crisi econòmica.
Un altre sector, el més gran, és Vallvera-Sitjar el desenvolupament del qual es va iniciar però està aturat. El dividirien en tres àmbits. L'extrem est (a tocar Girona) l'Ajuntament vol destinar-lo a equipaments. En concret pensen en una gran zona sanitària assistencial, investigadora i formativa (vegeu la plana següent). La franja més propera a l'avinguda de la Pau seria per a usos residencials. La franja sud, al llarg de la C-65, s'hi volen usos comercials com a continuïtat dels que ja hi ha a partir de Girona, amb diverses empreses d'alimentació i automobilístiques instal·lades.
L'Ajuntament té en ment desenvolupar el Vallvera-Sitjar, però la conjuntara actual també ho condiciona, ja que els costos derivats (soterrament de línies elèctriques, estesa de serveis, etcètera... ) es preveuen molt elevats.
Hi ha un quart sector urbà no delimitat el desenvolupament del qual és l'objectiu número del govern de Salt, i que aquests dies ha estat motiu de disputa amb Girona. Una part d'aquest sector, el calaix que va des de la rotonda de Mururoa fins a la següent rotonda (on acaba el carrer de Francesc Macià) seria per a usos residencials. Des de la rotonda de Mururoa fins a l' AP-7, limitant al sud amb la sortida de l'autopista i la C-65 hi queda un gran quadrat que pertany la meitat a Salt i l'altra meitat a Vilablareix. Aquest espai, en el qual Salt (i també Vilablareix) volen ubicar-hi usos comercials, és el que ha creat la disputa amb la capital. Una disputa en la qual, segons l'alcalde Torramadé, “s'han barrejat les coses.”
Fora de la trama urbana
Salt i Vilablareix ha demanat a Girona la delimitació d'una trama urbana supramunicipal a fi de disposar de les mateixes oportunitats pel que fa a la possibilitat d'acollir grans establiments comercials. La llei actual només ho permet a poblacions de més de 50.000 habitants o capitals de comarca. La llei d'acompanyament dels pressupostos, però, incorpora la possibilitat que també en puguin acollir municipis que no compleixin les condicions, però que tinguin un entramat urbà continu amb d'altres que sí les compleixen. És el cas de Girona, Salt, Vilablareix i Sarrià, que ho han demanat (o volen fer-ho en el cas de Sarrià). Cal, però, el vistiplau de totes les parts, i Girona s'hi nega.
Els motius al·legats per Girona són que la creació de la trama urbana supramunicipal permetria a aquests consistoris posar als seus territoris grans equipaments comercials que posarien en risc, pensen, el comerç de la ciutat, que no tindria capacitat per vetar-ho. Torramadé ho nega, perquè el sector on Salt i Vilablareix volen que s'hi instal·lin aquests grans establiments quedaria fora de la trama urbana consolidada supramunicipal, ja que no estan dins la local. Admet, però, que la configuració de la trama supramunicipal podria anar seguida del desenvolupament del sector i la seva posterior incorporació a la trama conjunta. Recorda, però, que tota aquesta tramitació estaria sotmesa al que determinés Urbanisme en primer terme. I que l'instal·lació dels grans equipaments comercials dependria en segon terme del vistiplau de Comerç, que ho valoraria en funció de la salvaguarda de l'equilibri comercial de tota l'àrea urbana.
Torre Mirona, zona industrial quasi exhaurida
L'Ajuntament de Salt fa temps que veu en el desenvolupament del sud del municipi una possibilitat d'ampliar el dèficit de zones industrials que pateix, en comparació amb l'immensa majoria dels municipis del seu voltant. El polígon de Torre Mirona, a l'altra banda de l'AP-7 és l'espai industrial principal del que disposa Salt, i està gairebé tot ocupat. En l'inici d'aquest mandat va haver-hi una polèmica per l'instal·lació de dos centres religiosos al polígon. Un en una nau buida ja existent i l'altra en una de nova construcció. Salt va suspendre les llicències urbanístiques per a nous centres de culte fins que pogués protegir els terrenys encara per ocupar. Hi ha qui va llegir en la mesura restrictiva del nou govern un rebuig frontal a la creació de nous centres religiosos. Des de l'Ajuntament, però, es va assegurar que la salvaguarda del poc sòl disponible es feia per reservar-lo de manera exclusiva a a activitats empresarials. L'objectiu era no hipotecar d'entrada potencials noves fonts d'ingressos (a través dels impostos i taxes relatius a l'activitat econòmica) de la qual està molt mancat el municipi i que per la seva configuració social necessita en major mesura que d'altres consistoris de l'entorn.
L'opció sanitària del Vallvera-Sitjar
L'Ajuntament manté l'oferta de cedir 80.000 m² gratis a la UdG i a Salut per fer-hi el nou Trueta i una facultat
Jordi Nadal
Les paraules del conseller de Salut, Boi Ruiz, el març passat, en què assegurava que aposta per tenir al nord de Girona “un gran hospital amb un bon edifici” i mirar de tancar, així, el debat sobre la ubicació del futur Trueta, no desanimen el govern saltenc. L'alcalde continua pensant que la millor ubicació per al nou edifici seria al sud de Salt –a pocs metres, de fet, de la frontera amb Girona– tant pel que fa a raons sanitàries (tenir el parc hospitalari Martí i Julià i l'escola de fisioteràpia adscrita a la Universitat de Girona Euses a tocar o les bones comunicacions) com econòmiques: el municipi cediria gratuïtament el sòl, uns 80.000 metres quadrats, a la UdG i a Salut per fer-hi nous espais assistencials, d'investigació i docents (com ara les futures facultats de Medicina o d'Infermeria). La cessió, segons l'alcalde Torramadé, evitaria haver de comprar finques o enderrocar o remodelar altres construccions, que són, de fet, els peatges a pagar de les altres opcions plantejades. El sòl que se cediria és la franja est del Vallvera-Sitjar, que limita amb la ciutat de Girona.
