Per una gestió més racional de la zona cremada de l'Empordà
Un estudi de la UdG diu que l'aprofitament de biomassa s'ha de fer compatible amb la preservació del bosc
Recomana que no es caci a les illes de bosc no cremades
Un estudi de la Universitat de Girona alerta de la sobreexplotació de la zona cremada després del gran incendi de l'Alt Empordà de fa dos anys. L'informe, dut a terme pel grup de recerca Pecat, especialitzat en qüestions d'ecologia del foc, adverteix que l'aprofitament i la gestió del bosc cremat ha de ser compatible amb la preservació de la biodiversitat. I aposta perquè es preservin arbres o bosquets vius a la zona que es tala, que no es tregui el 100% de la biomassa de fusta i que es delimitin les zones de treball de maquinària pesant.
Aquest és un estudi que s'ha finançat amb la campanya solidària Foc al cor, que va dur a terme la Iaeden - Salvem l'Empordà. I els investigadors de la UdG que l'han dut a terme també recomanen que es prohibeixi la caça a les illes de vegetació que s'han salvat del foc, que en el cas del foc de la Jonquera han estat més nombroses que en altres incendis per la velocitat de les flames, empeses per la forta tramuntana que bufava aquell 22 de juliol. També hi va influir positivament que el bosc de ribera de l'entorn del riu Muga va permetre salvar moltes parts de bosc, que han servit de refugi als animals que no van morir o van fugir de l'incendi. “Aquestes illes de vegetació no cremada seran un punt de recolonització de la zona cremada” pel foc de l'Empordà
Pere Pons, un dels investigadors autor de l'estudi, ha explicat que la gestió del bosc és una “qüestió fonamental” després d'un incendi i reclama que es faci de manera planificada i amb sentit comú. “No estem en contra que s'aprofiti el bosc cremat, però no sempre les coses es fan amb seny”, assegura.
Dificultats postincendi
Un dels problemes en la millora d'aquesta gestió posterior a l'incendi és que la majoria de terrenys són de titularitat privada. L'investigador explica que, tot i que la Generalitat vol incidir en aquesta gestió, la normativa no s'ha modificat en els últims anys i que ara pera ara l'única via de control és posar condicions a les subvencions que es donen als propietaris forestals.
També considera un inconvenient per a una gestió del bosc cremat més respectuosa, el fet que les empreses que s'encarreguen de treure la fusta per a biomassa són grans companyies. I posa un exemple: “Hi ha zones entre Terrades i Llers on es van tallar els arbres de bon inici, quan l'ecosistema encara és molt fràgil, i van tallar hectàrees senceres de manera continuada, i això és perillós. No és aconsellable per a una bona gestió. S'haurien de tractar espais més petits i deixar arbres sense tallar”, diu Pere Pons, que aposta per afavorir les intervencions de “baixa intensitat”.
L'informe del grup de recerca Pecat s'ha fixat en l'anàlisi dels ocells, els insectes i el bruc. A partir d'aquí, una de les conclusions a les quals arriba és que el bruc té una bona rebrotada amb independència de la intensitat del foc que l'hagi afectat. I l'altra és que a les que anomena illes de vegetació no cremades es concentren grans quantitats d'ocells que no poden viure a la zona devastada i que, per tant, cal no tallar-les i limitar-hi la caça. En definitiva, protegir-les perquè afavoriran l'hàbitat cremat.
LES FRASES
Pagat amb la campanya ‘Foc al cor'
El grup de recerca Pecat de la UdG, que treballa en estudis posteriors a incendis des dels anys noranta, va obtenir un dels ajuts del Foc al cor amb el projecte L'incendi de la Jonquera 2012 i la fauna: poblacions animals, funcions ecològiques i recomanacions de la gestió. La Iaeden - Salvem l'Empordà va destinar 1.400 euros de la campanya solidària engegada després de l'incendi de fa dos anys a finançar aquest estudi.
Els autors d'aquest informe són Pere Pons, Blanc Font, Carles Tobella, Oriol Clarabuch i Roger Puig. Ara, l'objectiu és poder-lo publicar en revistes especialitzades i internacionals.
També arran d'aquesta campanya de recollida de diners a través del micromecenatge, que va aconseguir reunir 13.000 euros, Salvem l'Empordà també va destinar 2.269 euros a un altre estudi, fet per Josep Rost i Emma Soy, també de la UdG, que se centra en la Identificació d'àrees prioritàries per al manteniment i recuperació d'espais oberts a l'Alt Empordà (vegeu plana següent).
