El pantà de Riba-roja, contaminat per algues

Una acumulació d'algues en procés de fermentació és la causa de la gran taca que diumenge a la nit va aparèixer al pantà de Riba-roja i que va obligar la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a tallar el subministrament d'aigua a cinc municipis de l'entorn: Riba-roja i Flix, a la Ribera d'Ebre, i Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta. A més, Protecció Civil va informar del risc de consumir aigua de l'embassament a les poblacions d'Ascó, Vinebre, Garcia, Móra d'Ebre, la Torre de l'Espanyol i la Fatarella.

Tot i que estava previst que ahir es conegués el resultat de l'analítica de l'aigua i es pogués restablir el subministrament al cap de poques hores, la CHE va comunicar a la Generalitat que no disposarà dels resultats definitius fins dimecres a la tarda. Per això, el govern català va decidir activar el pla d'emergències Procicat per garantir l'abastament alternatiu d'aigua potable. Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, on es va detectar més presència d'algues a la captació que fan de l'aigua de l'Ebre, ja van començar a rebre aigua amb camions cisterna. “L'únic punt de captació on s'han detectat algues és el que afecta aquests tres pobles, per això rebran l'aigua en camions cisterna fins dimecres, quan es coneguin els resultats de les anàlisis”, segons Xavier Pallarès, delegat del govern a l'Ebre. A la resta de poblacions afectades, que capten l'aigua més avall del pantà, les restriccions ja es van aixecar ahir a la tarda.

Les microalgues han tenyit de color blau l'aigua de l'embassament i desprenen una forta pudor de putrefacció. Tot i que en un principi el color blavós feia sospitar que es tractés d'algun vessament químic, les anàlisi preliminars ho van descartar i ho van atribuir a “l'oxidació àcida” produïda per les microalgues, segons l'alcalde accidental de Flix, Francesc Barbero.

L'alcalde de Riba-roja, Antonio Suárez, va explicar que les anàlisis han de determinar si les toxines que desprenen les algues mortes “poden ser perilloses per a la salut de la població”. L'alcalde va aprofitar aquest nou episodi per reclamar un estudi a fons del pantà: “Des de l'any 1968, en què es va posar en marxa, l'embassament no ha parat de donar problemes; s'hi han introduït moltes espècies, com ara el musclo zebrat, i no sabem quina és la dinàmica d'aquest ecosistema”, segons Suárez. “Hem de saber científicament què hi passa, allà”, hi va afegir.