El castell de les carbasses

La festa major de Sabadell va viure ahir la seva tradicional prèvia amb la trobada del teixit associatiu, els representants polítics i força ciutadans al castell de Can Feu, un escenari excepcional perquè de moment no es planteja substituir la Bassa com a seu de la recepció. En aquest any de crisi enfosquit per l'ombra de l'atur, l'alcalde, Manuel Bustos, va decidir fer una austera jornada de portes obertes en un lloc amb més encant que unes piscines despullades de càtering. El castell, per Bustos, és el nou símbol del «patrimoni recuperat per la ciutat», i un bon lloc per «mantenir l'esperit de retrobament de totes aquelles persones que treballen tot l'any per Sabadell». L'afluència, però, va ser bastant més discreta. Unes sis-centes persones, una quarta part dels assistents a les darreres recepcions de la Bassa.

La trobada, distesa, no va estar exempta d'una certa tensió atiada per l'oposició en el ple d'aquesta setmana. L'alcalde va fer una crida per «despolititzar» la cita i les 260 activitats que s'esdevindran fins dilluns. Però ja a l'entrada un grup de militants de l'Entesa repartien uns pasquins recordant la polèmica del castell, que no és de titularitat de la ciutat tot i que l'Ajuntament n'ha obtingut la plena possessió. Bustos ho va trobar «ridícul i lamentable».

No hi va faltar cap regidor. Ni els de l'oposició, que tanta guerra han donat aquests dies, van estar-se de posar els peus al controvertit castell. Els de CiU, que van participar en les visites guiades, donaven les «gràcies als propietaris per poder-hi entrar». Els d'ICV-EUiA feien befa que Bustos no els havia saludat després del guirigall. Però els núvols de tempesta no van fer mullader. Com a molt, l'aigua embotellada que va substituir el cava. Austeritat, també en el muntatge: dos altaveus solitaris, emetent una feble sintonia de flamenc chill, i un seguit de carbasses apilades al pati, en lloc dels cobejats centres de flors que –als bons temps– les senyores es rifaven en acabat. Pocs les van entendre: alguns es pensaven que l'alcalde els havia castigat pel setembre i, d'altres, que eren cosa de l'oposició.