La ciutat inundada

Va dir el portaveu d'Adif, Iñaki Garay, que sort que l'estació del TAV havia funcionat com a drenatge, perquè, si no, Girona hauria estat víctima d'una greu inundació i els comerços, d'innombrables danys. Dit així, només es pot entendre com una maniobra de distracció per no reconèixer que la gran obra d'enginyeria que havia de meravellar el món té un quilòmetre i mig amb més de quatre metres d'aigua embassada, que no saben quan la podran treure i que el transport internacional ferroviari està tallat. Un ridícul de primera. I no perquè hagi fallat el gran projecte, no. Només perquè, en una acció digna de Pepe Gotera i Otilio, allà on hi hauria d'haver un parc arbrat, hi ha un forat indigne que es va protegir amb quatre maons, oblidant que per davant la riera de la Pabordia desembocava al Güell.

Si l'aigua no s'hagués obert camí cap a les vies, què hauria passat? Doncs que la riera de la Pabordia s'hauria trobat el Güell crescut i que hi hauria hagut aigua a dojo per tota aquella zona entre Mas Gri i Mas Xirgo, però no gaire res més. Perquè el Güell es va canalitzar entre el 1965 i el 1968, i per davant dels Maristes, anant molt ple, aquella nit no arribava ni al terç de la seva capacitat.

Girona ha viscut 148 inundacions greus a causa del desbordament, en solitari o simultani, dels quatre rius: Ter, Onyar, Güell i Galligants. Hi han ajudat el Marroc i la Massana, abans de ser desviada, i també les rieres de les Pedreres i d'altres. A casa he sentit a parlar de l'aiguat del 40. Va ser el Ter, el 17 i 18 d'octubre. També es van desbordar la Muga i el Fluvià, i tot plegat va provocar 90 morts.

Dels divuit aiguats que hi ha hagut del 1940 ençà a Girona, els més recordats són els del 1962 i el de la vigília de la Mare de Déu del Pilar del 1970. L'aiguat del 40 va comportar que es construís el pantà de Sau, que es va començar el 1949 i es va acabar el 1963. La presa del Pasteral es va fer el 1960 i Susqueda va començar a créixer el 1963 i es va acabar el 1968. Amb el Ter controlat, es va desviar el Güell el 1968, que abans desembocava a l'Onyar. I, amb l'aiguat del 1970, es va tirar a terra el pont de l'Alferes Duarte, que embotia. Va ser l'última gran inundació de Girona, amb dos metres d'aigua al carrer del Carme i força més d'un a la plaça del Vi. Amb el Ter controlat, es va drenar l'Onyar, es van construir clavegueres i ara l'aigua puja quan plou, però no desborda. Senyor Garay, l'estació no ha salvat Girona de cap inundació. En sabem prou per dir que això seu no és res més que una maniobra de distracció.