Trenta anys unint dos mons
Tot i ser comarques veïnes, el Berguedà i la Cerdanya vivien d'esquena l'una de l'altra i el túnel del Cadí va apropar-les avui fa 30 anys
Amb aquesta infraestructura també es va potenciar l'eix entre Barcelona i París
“Aquest túnel és un acte de fe en nosaltres mateixos.” Amb aquestes paraules el llavors president del govern, Jordi Pujol, inaugurava el túnel del Cadí tal dia com avui de l'any 1984 en un acte al qual van assistir un miler de persones. La construcció del túnel es va fer amb la inversió de caixes d'estalvis, empreses i particulars catalans que el 1980 van crear Infraestructures Catalunya SA per finançar l'obra.
“Aquell dia tota la família vam pujar al cotxe i vam creuar el túnel”, recorda Sergi Roca, president del Consell Comarcal del Berguedà. Roca explica que la construcció d'aquesta infraestructura era un reclam històric des de començaments del segle XX, quan es van expandir les colònies industrials per l'eix del Llobregat i es volien transportar les mercaderies cap a França i potenciar l'intercanvi comercial entre el Berguedà i la Cerdanya, dues comarques veïnes però que vivien d'esquena perquè les separava una barrera natural llavors infranquejable: els Pirineus.
Per al Berguedà, assenyala Roca, el túnel ha comportat molts beneficis. El president del Consell detalla que hi ha persones que han adquirit al Berguedà una segona residència per anar a esquiar a la Cerdanya. A més, assegura que ha generat oportunitats laborals a persones que treballen a les instal·lacions del túnel o a l'altre costat dels Pirineus. Els habitants del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell tenen una bonificació i per a ells el peatge és gratuït.
“A la Cerdanya hi va haver un abans i un després”, remarca Eduard Correa, cap de l'àrea del Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya. Abans aquesta comarca quedava pràcticament aïllada, especialment a l'hivern, quan nevava, però amb la construcció del túnel ha viscut un boom turístic. En aquest sentit, Correa detalla que el 1983 hi havia unes 8.000 segones residències a la Cerdanya, mentre que ara n'hi ha 14.000. També destaca que s'ha incrementat el turisme que va a passar-hi un sol dia. “Vénen a esquiar, a fer senderisme o a buscar bolets, per exemple”, precisa. Abans, per la collada de Toses, es podia tardar fins a tres hores per anar de Barcelona a la Cerdanya, mentre que pel túnel del Cadí s'hi arriba en una hora i mitja.
Correa creu que es podria treure encara més profit del turisme diari si el peatge no fos tan car (11,66 euros per a un turisme convencional). “La Generalitat és la que fixa els preus”, asseguren fonts de l'empresa concessionària, Túnels Barcelona Cadí, que gestiona aquesta infraestructura des de l'1 de gener del 2013.
Ricard Font, secretari d'Infraestructures i Mobilitat, opina que la construcció del túnel era “una necessitat evident per tenir una via ràpida i fàcil per connectar Barcelona i els Pirineus”. Per Font la Cerdanya ha estat la comarca més beneficiada i ha vist “com el seu PIB ha passat d'estar per sota de la mitjana a estar per sobre”, gràcies a l'increment del turisme. També creu que ha comportat més oportunitats de negoci per a aquesta comarca i per a l'Alt Urgell i ha incrementat les relacions comercials amb Andorra. “Ha connectat els Pirineus amb el món perquè ara poden arribar més fàcilment al port o aeroport de Barcelona i és una via ràpida per a la importació i l'exportació”, destaca.
El primer any pel túnel van passar-hi una mitjana de 2.288 vehicles diaris, mentre que el 2013 n'hi van passar 5.732 al dia. L'any amb més trànsit va ser el 2009, quan hi van circular 6.886 vehicles al dia.
Mirada a França
El Bages també se n'ha beneficiat. Pere Casals, president de la Cambra de Comerç de Manresa, afirma que aquesta infraestructura ha potenciat les relacions comercials del Bages amb França en sectors com ara l'aeronàutica, l'agrícola o el químic. “De les mines de Sallent i Súria s'extreu potassa que després va cap a Tolosa”, remarca. Casals, però, lamenta que les empreses i els transportistes bagencs no tenen cap bonificació en el peatge del túnel i això, opina, impedeix que pugui créixer més el comerç entre el Bages i França.
Joan Boix, president de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Berguedà, va subratllar que aquesta comarca era un “cul-de-sac perquè no es podia anar més al nord”, però ara poden arribar fins a França. “Aquí, al Berguedà, hi ha moltes serradores i ara ens podem aprovisionar de fusta de la Cerdanya francesa, que ens queda més a prop que Tarragona”, destaca. Roca hi afegeix que el túnel del Cadí forma part de l'eix de l'E-9 per unir Barcelona amb París i Rotterdam i per això s'ha convertit en “la porta cap a Europa”. No obstant això, diu que aquest eix encara té algunes mancances i reclama que “es potenciï l'E-9 perquè sigui una carretera competitiva”. Per la seva banda, Font va explicar que estan redactant un projecte per millorar el tram entre Berga i Bagà per descongestionar el trànsit en aquest tram.
