opinió. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Govern, infraestructures i paisatge

És evident que a tot Catalunya podríem trobar carreteres i paisatges equiparables als paisatges francesos. Si de cas, ens trobaríem que fa més mal als ulls l'urbanisme i la construcció que les infraestructures

L'enrenou que està generant la construcció de la C-31 entre Vilacolum i la Tallada pot generar una certa confusió i pot induir a pensar que les coses s'estan fent malament i sense fonament ni criteri. Aquest és l'aire que prenen algunes opinions de caràcter personal per part de persones sensibles o de caire institucional de grups ecologistes i ambientalistes. Crec que totes les opinions són respectables i és ben probable que en molts casos s'estigui expressant una preocupació sincera pel futur del paisatge de l'Empordà. Cap de les opinions que he escoltat o llegit no m'ha deixat indiferent. Algunes m'han portat a una reflexió serena que intentaré desgranar. Unes altres, per sort minoritàries, m'han provocat indignació davant la hipocresia que representa l'intent d'erigir-se en garant de la integritat territorial de l'Empordà, quan s'ocupen residències de nova construcció en sòl no urbanitzable o quan es prové d'unes trajectòries perfectament descriptibles en relació amb l'ús i l'abús del territori.

Vegem, doncs, algunes qüestions.

1. La secció i la dimensió de l'obra.

No es tracta en cap cas d'una obra sobredimensionada. Convé recordar que estem parlant de la carretera de Pont del Príncep a Corçà i que és fins a Verges la C-31 i de Verges a Corçà la C-252. Aquesta carretera, que respon a una nomenclatura doble, ja està feta des de fa uns anys des de Pont del Príncep a Vilacolum i des d'Ultramort a Corçà. Ara es tracta, doncs, de fer el tram central de la carretera i de fer-lo amb les mateixes característiques de secció i enllaços. Res nou, doncs, que no fos conegut ja i acceptat en els dos extrems de la carretera des de fa una colla d'anys.

Més aviat convé dir que aquesta carretera amb una secció amb vorals i proteccions tancades amb biones és una actuació imprescindible per superar una carretera altament transitada i altament perillosa amb secció massa estreta i amb cunetes enfondides que sempre són un perill evident.

2. Una qüestió de traçat.

Alguns discuteixen la necessitat de fer les variants dels pobles i esgrimeixen una suposada linealitat de la carretera que ara s'hauria perdut. Fet que una simple contemplació en planta del traçat actual i del traçat en execució desmentiria rotundament i posaria en evidència una sinuositat semblant. També es fa esment del paradigma francès i de les filmacions del Tour de França. Nou desmentiment de la realitat que ens posaria al davant actuacions cada cop més perfectament comparables. És evident que a tot Catalunya podríem trobar carreteres i paisatges equiparables als paisatges francesos que la televisió ens mostra. Si de cas, ens trobaríem que fa més mal als ulls l'urbanisme i la construcció que les infraestructures. En realitat hi ha algun cas de solucions iguals per a problemes iguals. Com succeeix amb la carretera del Voló a Banyuls que, fins a Argelers, va fent diverses variants dels pobles i deixa la vella carretera com una carretera interior de comunicació local. Fins i tot veiem que en algun punt aquesta carretera passa més atalussada que la C-31.

D'altres afirmen que passem pel costat equivocat i que no anem a buscar el contacte amb la garriga. Només cal veure el traçat per saber que anem a ponent sempre que podem, i que en els casos del pas per l'est s'expliquen sobretot per la voluntat de la Tallada de mantenir a un mateix costat de la carretera els nuclis de Tor, Marenyà i la Tallada en un instint ben raonable de buscar cohesió territorial al municipi.

Puc dir també amb la planta a la mà que hi ha tants trams de superposició del traçat actual com trams nous en termes de longitud.

3. La presumpció de l'efecte barrera.
Els escarafalls màxims se situen en un traçat que presumptament s'alça en un talús insalvable que parteix la plana.

Precisament, un dels aspectes més discutits de l'obra –els ponts– és conseqüència directa de l'opció raonable de fer la carretera a nivell i de resoldre els passos sempre per dalt. És clar que, ara, passant per la carretera vella a vegades sembla que hi ha un talús que s'aixeca com una barrera infranquejable. Però només cal anar al tram d'Ultramort, ja fet, a la recta anterior al pont del Ter a Verges, per veure que tot el traçat nou de la C-31 passa a nivell i només té una caixa una mica aixecada per evitar els fondals inundables dels camps, com passa al llarg de tot el traçat ja construït fa més de sis anys. En tot el recorregut, la carretera no trencarà la percepció d'una plana contínua i la geometria dels conreus.

4. Les obres de fàbrica. Els ponts.

És evident que es tracta de la part més sensible i més delicada. Però per les característiques de la carretera i de tots els creuaments, amb els requeriments actuals de seguretat, sembla molt evident que no es podien evitar aquests passos superiors i que són el mal menor per evitar un gran talús lineal. Aquests passos en la majoria de casos donen continuïtat a diferents camins locals i permeten la comunicació entre finques que, d'altra manera, quedarien separades per la carretera.

Viladamat no serà la gimcana necessària pels seus carrers per anar de Figueres o la Bisbal a l'Escala

És, justament, per donar satisfacció a la demanda d'accessibilitat i permeabilitat que s'han fet. De fet, ja fa molts anys, més del record de molts, que la carretera d'Orriols a l'Escala s'alçava a Viladamat amb un talús ofensiu i uns enllaços precaris que martiritzaven el municipi i no permetien el creuament adequat. Ara s'ha substituït un dels passos per un giratori i finalment Viladamat no serà la gimcana necessària pels seus carrers per anar de Figueres o la Bisbal a l'Escala. Precisament, tots els passos salven les petites carreteres locals i el teixit de camins que ara es preserven mantenen unes prestacions de seguretat que fins ara no tenien. En conjunt, doncs, em sembla que hi ha arguments suficients per ponderar l'obra que s'està fent i per no desqualificar-la des de la subjectivitat o des de la simple irritació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.