opinió. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
Govern, infraestructures i paisatge
L'enrenou que està generant la construcció de la C-31 entre Vilacolum i la Tallada pot generar una certa confusió i pot induir a pensar que les coses s'estan fent malament i sense fonament ni criteri. Aquest és l'aire que prenen algunes opinions de caràcter personal per part de persones sensibles o de caire institucional de grups ecologistes i ambientalistes. Crec que totes les opinions són respectables i és ben probable que en molts casos s'estigui expressant una preocupació sincera pel futur del paisatge de l'Empordà. Cap de les opinions que he escoltat o llegit no m'ha deixat indiferent. Algunes m'han portat a una reflexió serena que intentaré desgranar. Unes altres, per sort minoritàries, m'han provocat indignació davant la hipocresia que representa l'intent d'erigir-se en garant de la integritat territorial de l'Empordà, quan s'ocupen residències de nova construcció en sòl no urbanitzable o quan es prové d'unes trajectòries perfectament descriptibles en relació amb l'ús i l'abús del territori.
Vegem, doncs, algunes qüestions.
1. La secció i la dimensió de l'obra.
Més aviat convé dir que aquesta carretera amb una secció amb vorals i proteccions tancades amb biones és una actuació imprescindible per superar una carretera altament transitada i altament perillosa amb secció massa estreta i amb cunetes enfondides que sempre són un perill evident.
2. Una qüestió de traçat.
D'altres afirmen que passem pel costat equivocat i que no anem a buscar el contacte amb la garriga. Només cal veure el traçat per saber que anem a ponent sempre que podem, i que en els casos del pas per l'est s'expliquen sobretot per la voluntat de la Tallada de mantenir a un mateix costat de la carretera els nuclis de Tor, Marenyà i la Tallada en un instint ben raonable de buscar cohesió territorial al municipi.
Puc dir també amb la planta a la mà que hi ha tants trams de superposició del traçat actual com trams nous en termes de longitud.
Precisament, un dels aspectes més discutits de l'obra –els ponts– és conseqüència directa de l'opció raonable de fer la carretera a nivell i de resoldre els passos sempre per dalt. És clar que, ara, passant per la carretera vella a vegades sembla que hi ha un talús que s'aixeca com una barrera infranquejable. Però només cal anar al tram d'Ultramort, ja fet, a la recta anterior al pont del Ter a Verges, per veure que tot el traçat nou de la C-31 passa a nivell i només té una caixa una mica aixecada per evitar els fondals inundables dels camps, com passa al llarg de tot el traçat ja construït fa més de sis anys. En tot el recorregut, la carretera no trencarà la percepció d'una plana contínua i la geometria dels conreus.
4. Les obres de fàbrica. Els ponts.
Viladamat no serà la gimcana necessària pels seus carrers per anar de Figueres o la Bisbal a l'Escala
És, justament, per donar satisfacció a la demanda d'accessibilitat i permeabilitat que s'han fet. De fet, ja fa molts anys, més del record de molts, que la carretera d'Orriols a l'Escala s'alçava a Viladamat amb un talús ofensiu i uns enllaços precaris que martiritzaven el municipi i no permetien el creuament adequat. Ara s'ha substituït un dels passos per un giratori i finalment Viladamat no serà la gimcana necessària pels seus carrers per anar de Figueres o la Bisbal a l'Escala. Precisament, tots els passos salven les petites carreteres locals i el teixit de camins que ara es preserven mantenen unes prestacions de seguretat que fins ara no tenien. En conjunt, doncs, em sembla que hi ha arguments suficients per ponderar l'obra que s'està fent i per no desqualificar-la des de la subjectivitat o des de la simple irritació.