La variant d'Olot es fa esperar
L'Ajuntament està en espera que la Generalitat i Foment es posin d'acord en el traçat
Hi ha divergències polítiques sobre el disseny del tram
La història de la variant nord d'Olot és un serial que fa més de trenta anys que dura. Ningú, a Olot i a fora, no nega que és una necessitat de primer ordre. Cal tenir en compte que el vial sud, el Sant Jordi, fa funcions de variant sense ser-ho i acumula una mitjana de trànsit cada dia d'uns 15.000 vehicles. A més, cal afegir-hi que al llarg d'aquesta història particular el trànsit també s'ha incrementat per la millora de la connexió amb Girona i Figueres amb el desdoblament de l'eix pirinenc, amb el sistema de túnels del Capsacosta, i ara més recentment, amb l'eix Vic-Olot pel túnel de Bracons, tot i que els camions de gran tonatge que no tenen origen o destinació a la Garrotxa o a Osona no hi poden circular.
Sigui com sigui, la variant nord és una necessitat. Fa poc l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, aixecava la veu d'alarma perquè, segons explicava, el consens entre els grups municipals amb representació al consistori s'estava esquerdant i això, a criteri seu, era posar les coses fàcils a les administracions de les quals depèn el projecte i l'obra, la catalana pel tram entre el límit amb les Preses i el sector de l'Hostal del Sol, i l'espanyola per allargar el tram fins al final o començament, segons la direcció, de l'autovia A-26 entre Olot i Besalú.
I és que, a hores d'ara, la Generalitat i el govern espanyol s'han de posar d'acord per delimitar al detall el tram que els pertoca. Un escull que, un cop superat, permetrà encarregar el projecte constructiu del tram que correspon als primers i encarregar l'estudi informatiu de traçat i l'ambiental dels segons.
Mentrestant, CiU, que a Olot governa amb Rcat, ERC i el PSC han marcat posicions diverses. Els convergents aposten per evitar els pals a les rodes i donar el vistiplau al desdoblament de l'actual variant nord entre la Canya i l'Hostal del Sol, el tram de Foment. Això significaria aparcar la connexió per túnel amb la Vall de Bianya. Ho consideren un altre aspecte de la millora de l'eix pirinenc, que cal deslligar de la variant olotina. Un altre problema que es planteja és el de l'enllaç de la futura variant amb la ciutat, és a dir, com ha de ser la via de penetració cap al centre.
En aquest punt, ERC aposta per recuperar la proposta de consens de temps enrere, que preveu un túnel a l'Hostal del Sol cap a Bianya i un giratori d'accés a Olot. En cas contrari, un accés elevat en forma de viaducte de grans dimensions podria aïllar el barri de l'Hostal del Sol de la resta de la ciutat. Tot està pendent de l'anunci de Foment, que s'ha de produir en breu.
LA DATA
LA XIFRA
Una millora integral
J.CEl Ministeri de Foment situa el projecte de la variant nord d'Olot en el de millora de tot el tram entre la capital garrotxina i Ripoll, juntament amb les variants nord de la capital del Ripollès i la de Sant Joan de les Abadesses. En aquest sentit, el grup municipal del PSC, que té el suport dels alcaldes socialistes de Camprodon i Sant Joan, aposta per recuperar la proposta de construir un túnel entre l'Hostal del Sol i la Vall de Bianya per evitar destrossar camps de conreu, l'impacte negatiu a les infraestructures d'accés als masos de Bianya i un greu perjudici ambiental. Aquest tram de la variant seria eix pirinenc, segons el PSC. En concret, els socialistes aposten per fer el túnel per sota el castell del Coll i més llarg, d'un quilòmetre i 300 metres –per normativa s'hauria de desdoblar–, i l'enllaçarien a l'altura d'un gran giratori abans de l'Hostalnou; a partir d'aquest punt ja els sembla bé el traçat de Foment. La proposta de Foment, que aviat es farà pública, en canvi, preveu un giratori a la Canya, al final de l'actual autovia A-26, i un enllaç amb un túnel de menys d'un quilòmetre –per tant, sense desdoblar– entre el sector de les Feixes, on hi ha la depuradora d'aigües residuals d'Olot, i Llocalou, ja a la plana de la Vall de Bianya. La carretera continuaria per l'esquerra de l'actual recta d'accés als túnels de Capsacosta fins a l'Hostalnou, des d'on travessaria l'actual via, per continuar cap al sector de Ca l'Enric.
Quant a les variants de Sant Joan de les Abadesses i la nord de Ripoll, Foment encara no les té dissenyades, si és que no hi ha sorpreses d'última hora i les presenta juntament amb la solució viària per al seu tram de la variant nord de la capital garrotxina.
La variant de les Preses encara va més endarrerida
La variant nord d'Olot ha d'enllaçar l'eix pirinenc amb la C-63 (Olot-Santa Coloma), que al tram de les Preses i la Vall d'en Bas fa d'accés al túnel de Bracons; per tant, totes dues formen part de l'eix Vic-Olot. Els dos ajuntaments implicats i la Generalitat tornen a negociar el traçat d'aquesta variant, després de descartar per cares les dues opcions que hi havia sobre la taula. Són les estudiades per la Generalitat governada pel tripartit, una amb un túnel sota la serra de Marboleny, a la banda del nucli, i una altra per sota de la plana agrícola, a l'altra banda de la carretera actual. La primera de les solucions era defensada per l'Ajuntament de la Vall d'en Bas i l'altra, pel de les Preses. Finalment, es va optar pel pas subterrani, però, amb el canvi de govern i sobretot a causa de les dificultats econòmiques i de finançament del govern català, es va optar per reestudiar el traçat. Així, es van recuperar la vintena de corredors proposats, entre el nucli del Mallol i la serra de Marboleny, a banda i banda de la plana. Hi havia opcions de tota mena, fins i tot algunes d'elevades pel costat del Fluvià i algunes amb accessos a l'actual polígon industrial presenc a molts metres d'altura. Ara, sembla que totes les parts estan d'acord a estudiar una opció d'un traçat que discorreria més o menys paral·lel al costat del riu Fluvià fins a Codella. Aquesta variant va per llarg i, mentrestant i com a solució provisional, la Generalitat estudia construir dos giratoris a banda i banda de la travessera urbana de les Preses per evitar els girs a l'esquerra.