Nous usos per a Collserola

L'increment del nombre de visites i d'activitats esportives i de lleure a Collserola fa necessari un nou model d'ús social del parc natural que afavoreixi la preservació de la biodiversitat de la serra. Aquest és un dels punts clau que inclou l'avanç del pla especial de protecció del medi natural i el paisatge (PEPNat) del Parc Natural de Collserola que ahir va aprovar el Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i que marca nou objectius i 21 línies estratègiques d'actuació després d'haver-ne fet una diagnosi de l'estat actual. Amb el pla, que tindrà una doble funció urbanística i ambiental, el parc vol protegir els recursos arran dels canvis i les noves necessitats que han sorgit durant els anys. L'avanç del PEPNat pretén generar debat i obrir un procés de participació ciutadana, que inclou la consulta als municipis afectats i a la societat civil. S'inicia ara un recorregut que, probablement, es tancarà d'aquí a un any i mig amb el vistiplau definitiu.

Des de l'aprovació del vigent pla especial de protecció i ordenació del medi natural del parc de Collserola (PEPCo), l'any 1987, la relació entre la ciutadania i l'espai natural ha canviat per l'augment del nombre de visitants –el 2010, quan es va crear el parc natural, ja es parlava d'una afluència de dos milions de persones– i la implantació de noves activitats esportives com ara anar a córrer i en bicicleta, i les marxes nocturnes. En l'avanç del pla –que substituirà al PEPCo un cop s'aprovi definitivament– es parla d'una gestió sostenible de l'ús social del parc que inclouria la regulació específica d'activitats, però també la promoció de Collserola com un espai de salut, benestar i coneixement tot fomentant l'accés a través del transport públic, a peu o en bicicleta des de la trama urbana. De fet, l'àmbit d'actuació del futur pla serà el del parc de Collserola, que està format per nou municipis –Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola, el Papiol, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat–, cosa que fa que estigui embolcallat d'activitat humana. L'avanç del pla té en compte aquesta singularitat i recull com a objectiu treballar diferents aspectes de la connectivitat del parc amb les zones urbanitzades i proposa, per exemple, revisar l'actual planificació dels accessos. No només, però, es vol incidir en l'entrada al parc, sinó també en els recorreguts que es poden fer un cop s'hi accedeix. En aquest sentit, el document elaborat per una comissió redactora integrada, en primer lloc, per l'AMB, juntament amb representants d'altres institucions com ara la Diputació de Barcelona i les conselleries d'Agricultura i de Territori i Sostenibilitat, i Barcelona Regional, preveu posar en ordre la xarxa de camins i de senders, la qual cosa suposarà la seva actualització i jerarquització.

Un altre dels punts rellevants del document és el patrimoni. Després de fer l'estudi, s'ha constatat que, tret de les edificacions tradicionals transformades en restaurants o serveis dotacionals del parc, la regulació estricta dels usos admesos, emmarcada en la contenció del procés d'urbanització de la serra, ha provocat que no s'hagi invertit en la conservació i millora del patrimoni. El pla aposta per mantenir i millorar el patrimoni històric, cultural i arquitectònic, i posar en marxa línies d'actuació, com ara la rehabilitació dels edificis patrimonials, que aportin qualitat al territori i la potenciació de nous usos i activitats compatibles amb els objectius del parc.

Pel que fa a la gestió, s'aposta per la col·laboració dels sectors públic i privat. En aquest àmbit, per exemple, es fa la proposta de fomentar l'associacionisme entre els propietaris de finques agrícoles i forestals per redactar plans de gestió conjunts i afavorir la potenciació dels valors ecològics del parc.

Des del punt de vista ecològic, clau per al futur del parc de Collserola, el pla proposa com a línia estratègica endegar un programa enfocat a preservar i mantenir la seva biodiversitat que inclourà un inventari de totes les formes de vida que hi habiten tenint en compte els possibles efectes del canvi climàtic sobre elles. També es pretén impulsar la gestió integral de l'aigua i recuperar espais que en els darrers anys han quedat degradats per l'existència, per exemple, d'horts marginals. Un altre eix serà la potenciació de manera sostenible del parc com a pol de producció agrària i ramadera, fent una aposta per l'economia verda.