Creixen les crítiques a la gestió de la riuada de l'Ebre
El pantà de Mequinensa arriba al 101% de la seua capacitat i la CHE incrementa fins a 1.800 metres cúbics per segon el desembassament
La Generalitat activa l'alerta del pla Inuncat
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va incrementar ahir el desembassament del sistema de pantans de Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix fins a 1.800 metres cúbics per segon, per bé que dies enrere havia comunicat als municipis del tram final de l'Ebre que no desembassaria més de 1.550 metres cúbics per segon. El pantà de Mequinensa va arribar al 101% de la seua capacitat, i el de Riba-roja estava al 98%. “No ens creiem res de la CHE; ens havien dit que no incrementarien el volum d'aigua desembassada quan els nostres tècnics ens deien que s'hauria de pujar perquè Mequinensa s'ompliria. Hi ha marge per gestionar bé el riu però no ho han fet”, va lamentar l'alcalde de Flix, Marc Mur, que es pregunta fins quan es mantindrà aquesta situació.
Unes crítiques que comparteix l'alcalde de Miravet, Toni Borrell. “La situació és evitable, però així han permès que les centrals hidroelèctriques produeixen més energia”, va dir Borrell. També el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, es va afegir a les crítiques dels alcaldes. “Amb els mecanismes de regulació del riu que tenim, no cal arribar a jugar tan al límit”, va manifestar Pallarès en declaracions a l'ACN. Pallarès va assegurar que els embassaments de Mequinensa i Riba-roja permetrien poder “estar tranquils”, a diferència del tram alt i mitjà del riu a Navarra i Aragó, i va criticar que “una vegada més” s'hagi arribat al límit amb una crescuda de l'Ebre. Una situació que va fer que Protecció Civil activés l'alerta del pla Inuncat.
Pel que fa a les conseqüències de l'aigua desembassada, són la inundació de les zones de conreu més pròximes a la llera del riu. En aquest sentit, els municipis riberencs han activat els seus plans de Protecció Civil. A més, a Flix s'ha tancat l'accés a un camí rural que dóna al meandre i al Club Nàutic; a Ascó s'han fet avisos a la població perquè no es desplacen a la zona de les Illes, i a Deltebre s'ha alertat els habitants de la part més baixa. En general, a tot el tram final de l'Ebre Protecció Civil recomana limitar les activitats d'oci i professionals a la vora del riu.
Tot i que amb un cabal de 1.800 metres cúbics per segon l'Ebre no s'hauria de desbordar al nucli urbà de Miravet, l'alcalde explicava que fa sis anys de l'última riuada i que hi ha molt canyissar a la vora del riu que pot fer de tap. De moment, els pagesos van retirar la maquinària de les finques més pròximes al riu, que sí que es van negar a la tarda.
Pel que fa als treballs de descontaminació del pantà de Flix, s'han intensificat els controls per la riuada, però el mur de planxes que confina els llots tòxics pot resistir un cabal de fins a 3.000 metres cúbics per segon.
LA XIFRA
Lluny del cabal ambiental
L'elevat cabal de l'Ebre dels últims dies contrasta amb els cent metres cúbics per segon que porta la major part de l'any. De fet, el pla hidrològic de la conca de l'Ebre preveu un cabal ambiental de menys de cent metres cúbics per segon a l'estació d'aforament de Tortosa deu mesos a l'any. Un volum d'aigua que posa en risc la supervivència del Delta i els espais protegits de la xarxa Natura 2000.
Després que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) hagi reclamat al govern en reiterades ocasions que elabori un document sobre l'impacte del pla de conca als espais de la xarxa Natura 2000, el govern s'ha compromès a presentar aquest document en la reunió de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre que tindrà lloc el 20 de març a Amposta. La PDE considera que aquest document és molt important per reforçar la lluita contra el pla de conca de l'Ebre a Europa.
