Planificació territorial 3.0 al Penedès

L'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia tindran a final d'any vinent un pla territorial parcial propi. Les quatre comarques, que ara estan territorialment dividides entre els àmbits Metropolità de Barcelona, el Camp de Tarragona i les Comarques Centrals, configuraran l'àmbit del Penedès, una reorganització tècnica que respon a un clam fet des d'un territori que aspira, també, a tenir algun dia el reconeixement d'una vegueria pròpia.

L'objectiu és clar: deixar de ser perifèria i forjar una identitat pròpia des d'una nova centralitat, una marca que, vinculada directament amb l'enoturisme, es podria convertir en salvavides per a unes comarques que encapçalen els índexs d'atur més alts del país. Ho explica Jaume Casañas, geògraf, regidor de l'Ajuntament de Cunit i un dels membres de la comissió per a l'elaboració del pla territorial parcial del Penedès, una comissió liderada a la conselleria de Territori i Sostenibilitat que també integra les administracions locals i la gent del territori.

La seva reflexió és clara i va més enllà de marcar uns nous límits sobre un mapa: “Tirar endavant ara un àmbit territorial del Penedès i després no tenir la vegueria seria incongruent; qui entendria tenir una pla propi i després haver-te d'entendre amb tres regions diferents?”

De moment, però, la modificació de la llei 1/1995 –que és la que defineix els àmbits territorials de Catalunya– preveu estrictament la creació d'un àmbit de planificació territorial, que és el del Penedès. “Estem en una fase molt preliminar. Ara és moment de molta reflexió i molt debat”, diu el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra. De moment, i més enllà de la constitució de la comissió, hi ha hagut dues reunions de treball i la propera es farà el 21 d'abril. Tot i estar en una fase inicial, Serra parla d'un calendari provisional que permetria tenir enllestit, a final d'any, un avantprojecte que durant l'any 2016 passaria els filtres administratius necessaris perquè s'aprovés definitivament a final de l'any que ve.

Les quatre comarques que formaran part d'aquest nou pla territorial ja estan integrades a diferents plans, i en el cas de l'Anoia, la nova àrea del Penedès exclouria els vuit municipis –els que històricament es coneixen com a Alta Segarra–, que voluntàriament han decidit que volen continuar formant part de les Comarques Centrals. Aquest fet, per ell mateix, ja suposa qüestionar-se tractar l'elaboració del pla des d'un altre paradigma, però hi ha altres arguments. “Fins ara hem treballat amb el marc normatiu d'urbanisme aprovat el 2002, que ja era una herència de la llei del 1976”, explica Josep Armengol, subdirector general de Planificació Territorial i Paisatge, que també especifica que aquestes lleis, herència encara de la més remota aprovada el 1956, estaven pensades per ordenar el territori en un moment en què les ciutats creixien. “El context ha canviat i ara no es tracta de fer créixer ciutats sinó de reutilitzar-les, perquè en moltes els centres s'han buidat”, posa d'exemple.

Per això, en el govern afronten l'elaboració d'aquest nou pla territorial com un procés experimental que Armengol defineix com “la versió 3.0” dels plans territorials. “Fins ara havíem fet servir el mateix patró per fer tots els plans i està clar que les Terres de l'Ebre són molt diferents de l'Alt Pirineu”, explica el subdirector de Planificació Territorial, que hi afegeix el concepte de “geometria variable” com a metodologia específica que permeti “valorar les coses específiques de cada territori”.

El valor de la vinya

En el cas concret del Penedès, en el territori tenen clar que si una cosa ha de permetre valorar el nou pla territorial parcial del Penedès és la vinya i tota l'activitat econòmica que se'n pugui derivar. La radiografia que fa Casañas és prou explícita: “Hem de transformar l'handicap de ser una perifèria en l'oportunitat de convertir-nos en el nou centre entre dues àrees grans i promoure, des d'aquesta nova centralitat, el sector primari i el turisme del vi.” El geògraf cunitenc entén que qualsevol desequilibri penalitza el territori i, en aquest sentit, posa el futur pla del Penedès com a marc de referència del paradigma de Catalunya. “El model que sempre s'ha defensat és el de ciutats mitjanes que equilibren el territori i donar centralitat al Penedès és fomentar aquesta autoregulació”, explica Casañas. En aquest sentit, considera que juntes, les ciutats d'Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell es convertirien en la tercera gran zona metropolitana d'influència, al darrere del triangle que, per una banda, formen les ciutats de Tarragona, Reus i Valls i, de l'altra, pel gran pol que suposa Barcelona i tota la seva zona d'influència.

Però més enllà de veure en el futur pla territorial una esperança perquè un territori que fa d'encreuament entre l'eix ibèric i l'eix mediterrani recuperi la centralitat, la nova divisió ha de servir, en última instància, “per donar més qualitat de vida al ciutadà”, segons les paraules del mateix Jaume Casañas. I en posa d'exemple les tarifes en el transport públic: “No té cap sentit que una persona de Cunit pugui anar ara a Tarragona per 2,5 euros i que n'hagi de pagar 4 per anar amb transport públic a l'hospital del Sant Camil, que està a tocar però que pertany a la demarcació de Barcelona”.