Pioners en estalvi d'aigua
La UdG i el clúster Catalan Water Partnership fan un estudi pioner sobre el consum d'aigua en el sector turístic
S'hi analitza l'aplicació de noves tecnologies
de 420 litres
per persona i dia
L'hotel Samba de Lloret de Mar, els càmpings La Ballena Alegre de Sant Pere Pescador i el Valldaro de Platja d'Aro són alguns dels exemples existents a Catalunya de bones pràctiques en el sector turístic català pel que fa a la gestió eficient del cicle de l'aigua. Aquestes són algunes de les moltes empreses que aposten per l'estalvi d'aigua, d'acord amb el moviment de sensibilització que s'ha engegat en el sector en els últims anys. Però encara cal avançar més.
I, en vista d'això, el clúster Catalan Water Partnership (CWP), conjuntament amb la Universitat de Girona (UdG) i amb el suport d'ACC10, ha dut a terme un estudi pioner a Catalunya per conèixer el consum d'aigua en els principals segments turístics, l'ús de tecnologies i tècniques d'estalvi i eficiència, i l'estalvi potencial que es podria aconseguir.
Segons aquest treball, El consum d'aigua i mesures d'estalvi hídric a Catalunya, l'aplicació de tecnologies d'eficiència hídrica pot arribar a suposar un estalvi d'aigua d'entre el 20% i el 30% en funció dels sectors. Segons les investigadores responsables d'aquest estudi, Rosa M. Fraguell i Anna Ribas, del departament de geografia de la UdG, l'ús eficient de l'aigua en el sector turístic català ha d'anar més enllà de les mesures ja habituals com ara rentar menys tovalloles i posar airejadors a les aixetes: “Cal començar a introduir tecnologies innovadores per aprofitar les aigües grises i pluvials, reduir les fuites i, especialment, millorar l'eficiència en el reg de jardins i l'ús de noves tecnologies en piscines i balnearis.”
Sistemes intel·ligents
Aspectes com ara el monitoratge i un control més acurat del consum d'aigua i els sistemes que en permeten una gestió més intel·ligent tenen un gran potencial d'aplicació. Així mateix, l'adequació de la normativa i els incentius públics per estalviar aigua, com s'ha fet en el Codi Tècnic de l'Edificació per a l'estalvi d'energia, poden afavorir la implantació de mesures més ambicioses en el moment de la construcció o la reforma integral dels establiments turístics, que és quan és més factible fer-ho.
L'estudi ha analitzat casos amb dades de consum d'aigua, mesures d'estalvi habituals i predisposició a aplicar noves mesures d'estalvi. Entre els segments analitzats, hi ha hotels, càmpings, cases rurals,
balnearis, camps de golf, i parcs aquàtics i temàtics de tot Catalunya.
“Cal valorar les oportunitats que el sector turístic té a l'abast”
Establiments de referència pel que fa a bones pràctiques
El treball, liderat per Rosa M. Fraguell i Anna Ribas, del departament de geografia de la UdG, ha recopilat dades d'una seixantena d'establiments representatius amb resultats ben diversos, des d'establiments amb un consum de més de 420 litres per persona i dia fins a establiments amb un consum quatre vegades inferior.
Alguns d'aquests allotjaments que són un exemple de bones pràctiques i que aposten per reduir el consum d'aigua els tenim molt a prop a les comarques gironines. Aquest és el cas, per exemple, de l'hotel Samba. En aquest hotel de Lloret de Mar hi ha en marxa un projecte europeu amb una durada de tres anys (Dem EAU Med), liderat per ICRA, Leitat i Adasa, tots tres del CWP. Conjuntament, té un pressupost de 5,9 milions d'euros per provar noves tecnologies d'estalvi d'aigua, juntament amb gairebé vint socis europeus. N'és un altre exemple el càmping Bassegoda a Albanyà, on dues empreses del CWP, ABM i Asepma, han implantat un sistema modular de depuració biològica d'alta eficiència. Aquesta mateixa empresa ha creat un sistema de depuració i reutilització d'aigües grises i aigües pluvials a l'hostal Empúries, que el 2013 va rebre el premi de turisme sostenible de Catalunya. En aquest establiment, el projecte el que fa és aprofitar les aigües grises que provenen de les dutxes i els lavabos i de les cisternes del WC juntament amb les aigües pluvials per reutilitzar-les en algunes zones verdes.