La primera regeneració de platges al Maresme, per lliure
L'Estat inclou Malgrat de Mar en un pla urgent per resoldre la desaparició de sorra pels temporals del febrer
Hi destina 1,1 milions d'euros per instal·lar-hi un sistema d'espigons pioner que s'adapta als canvis del litoral
La primera regeneració de sorra a les platges del Maresme malmeses per la regressió començarà a Malgrat de Mar, on els temporals de principis d'any van “menjar-se” desenes de metres i van afectar de ple els càmpings i les instal·lacions turístiques a peu de platja. No serà, però, l'inici del desplegament del pla estratègic per al litoral de la comarca anunciat el mes de febrer i en el qual l'Estat es va comprometre a invertir 30 milions d'un projecte valorat en 52 i que està previst desenvolupar per etapes en els pròxims 15 anys. Respon, doncs, a una obra puntual que s'inclou en el pla litoral 2015 aprovat pel Consell de Ministres el mes de març com a resposta urgent als desperfectes ocasionats pels temporals del febrer arreu de la costa estatal. El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, destina una inversió global de 21,5 milions en una cinquantena d'accions per deixar a punt les platges per aquest estiu. A Malgrat de Mar, en concret, s'hi destinen 1,1 milions d'euros del total d'1,5 milions que corresponen a la demarcació de Barcelona, als quals se sumen 480.000 per a obres a les platges de Tarragona. La sorra que s'hi abocarà, un total de 112.000 m³, provindrà del port d'Arenys de Mar, segons fonts del Ministeri, i permetrà recuperar l'amplitud perduda a prop d'un quilòmetre de platja ubicat a la zona nord, a tocar amb el delta de la Tordera. A banda de l'abocament de sorra, el Ministeri preveu la construcció de fins a sis espigons biotèxtils que tindran com a funció principal reduir la intensitat de l'acció regressiva de les onades i permetre que l'aportació de sorra s'allargui i no torni a desaparèixer novament amb la primera llevantada. Segons el director del laboratori d'enginyeria marítima de la UPC, Agustí Sànchez-Arcilla, es tracta d'un sistema pioner que s'adapta als possibles canvis del litoral. Si aquests espigons funcionen, tenen previst implantar-los en altres punts del litoral.
Actuació d'urgència
En tot cas, però, com assenyalen les mateixes fonts, es tracta d'una resposta d'urgència en vista de la necessitat que el municipi turístic recuperi l'ample de platja abans que comenci la temporada turística i que, al mateix temps, es resolgui la situació de perill que han viscut fins ara els equipaments a peu de platja.
Els 400.000 euros que resten per completar la partida destinada a la zona de Barcelona en aquest pla litoral 2015 corresponen a Sitges i es concreten en l'aportació de
45.000 m³ de sorra a les platges de Sant Sebastià, Bassa Rodona i Garraf. D'altra banda, l'actuació que correspon a Tarragona comprèn la reparació dels danys ocasionats a la zona de les dunes i a la platja llarga de Mont-roig del Camp; a Salou, platges de Ponent i el cap de Salou, i al delta de l'Ebre, les platges de la Punta del Fangar, la Bassa de l'Arena i del Niño Perdido, així com en el camí de guarda de la badia dels Alfacs.
Un mal endèmic
La desaparició de la sorra a les platges de Malgrat properes al delta de la Tordera són habituals i les afectacions als càmpings de la zona, que inclou també els de Blanes, s'han multiplicat en els darrers anys. Els propietaris d'aquestes instal·lacions, a banda d'invertir recursos propis per intentar aturar l'avançada del mar, es mostren molt queixosos per la manca d'una solució definitiva que permeti garantir sense ensurts l'activitat turística al municipi. Inversions privades de milers d'euros en la instal·lació de grans pedres que formen esculleres o de saques plenes de sorra que intenten aturar l'acció de les onades.
