La Generalitat està pendent de decidir el traçat de la línia de Bescanó a Santa Llogaia
Economia i Finances elabora l'informe a partir de les al·legacions per després trametre'l al Ministeri d'Indústria
La Generalitat té en procés d'elaboració l'informe que ha de decidir si és correcte o no el traçat entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema i el del ramal de Riudarenes, analitzant les al·legacions presentades i després d'haver fet consultes als municipis afectats, per tal de conèixer l'impacte que té la infraestructura sobre al territori. Un cop la Generalitat tingui l'informe, el trametrà al Ministeri d'Indústria perquè en continuï la tramitació.
El president de l'AMMAT considera «impossible» poder avançar en el tema perquè no es fan els passos que prèviament s'anuncien. Així, lamenta que encara no s'hagi creat la comissió parlamentària per estudiar el soterrament de la línia. En aquest sentit, Quer diu que hi ha un cert malestar entre els alcaldes perquè la comissió parlamentària no s'ha creat.
Basant-se en l'estudi del Centre d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), que diu que el soterrament de la línia és viable tècnicament i econòmica, manté que executar-lo «és només una qüestió política». La Generalitat, en canvi, considera que «el soterrament total no es viable».
La disputa
El soterrament de la línia és una de les principals disputes del projecte. L'AMMAT continua preguntant-se per què, si és viable soterrar el tram de la interconnexió, no ho és per a la resta. El CILMA demostra, amb arguments tècnics, econòmics, ambientals i socials, que el soterrament és viable. El document defensa que substituir el traçat aeri per un de soterrat de Santa Llogaia fins a Bescanó i al ramal de Riudarenes doblaria el cost econòmic de construcció, però que si es tenen en compte els valors que s'han aplicat en la interconnexió, fins i tot seria inferior. En canvi, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya es va mostrar contrari al soterrament de la interconnexió amb l'Estat francès.
Els ajuntaments de l'AMMAT aproven actualment en els plens respectius mocions a favor del soterrament.
Un traçat diferent al de Red Eléctrica
L'informe del Centre d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), que va ser presentat públicament el juliol passat, defensa un traçat diferent al que té Red Eléctrica, resseguint més el corredor d'infraestructures format per l'autopista, l'N-II i el TAV. Pel que fa al ramal de Riudarenes, en canvi, defensa un traçat semblant al que ha previst la companyia elèctrica, aprofitant, però, a l'hora de soterrar la línia, camins que ja existeixen. A més, descarta fer la subestació a Sant Julià de Ramis, ja que es considera que modernitzant la que ja hi ha a Juià seria suficient per incloure del tot l'estructura necessària per als 400 kV.
Compactar la línia de Juià
L'estudi del CILMA permetria també compactar la línia de 132 kV entre Juià i Figueres en el cas que no es pogués suprimir, utilitzant el mateix corredor soterrat fins a Santa Llogaia d'Àlguema. Respecte de la línia de 220 kV entre Vic i Juià, la que porta gran part del subministrament a bona part de les comarques gironines, l'informe proposa eliminar-la. Els tècnics aposten també per fer tot el tram en corrent altern i no com la interconnexió, que és en continu. Econòmicament parlant, l'estudi indica que el cost de soterrar la línia seria sis vegades més elevat que fer-la aèria, quant a la inversió necessària. Però si es tenen en compte costos indirectes, com ara l'impacte sobre les persones i activitats –per exemple el turisme–, la pèrdua de valor dels terrenys i el manteniment posterior, l'estudi assenyala que només costaria el doble. A més, afegeix que si es valoressin aspectes que s'han tingut en compte en la interconnexió, com ara valors d'herència i preservació, el cost seria fins i tot inferior.
La interconnexió
En la interconnexió amb l'Estat francès, que contempla el soterrament de la línia de 400 kV entre Santa Llogaia i la frontera, Red Eléctrica proposa un corredor que haurà de seguir les infraestructures de l'AP-7, l'N-II i el TAV. El traçat l'han d'acabat de definir l'Estat espanyol i el francès. Tot i això, cal tenir en compte que la companyia francesa RTE ha apostat per fer passar la infraestructura per interconnectar la MAT amb un túnel paral·lel a la línia del TAV fins a la Jonquera. També s'estudia per quin costat la faran passar. Les obres estan pressupostades en uns 225 milions, que sortiran del pressupost de la Unió Europea. Els estats espanyol i francès han seguit les indicacions del mediador europeu Mario Monti, que va apostar pel soterrament seguint les infraestructures existents i les corresponents indicacions dels alcaldes.
Les principals afectacions
Red Eléctrica no ha contestat encara totes les al·legacions presentades a l'estudi d'impacte ambiental de la línia, sobretot les de particulars. Sí que va contestar les de l'Ajuntament de Sant Gregori, però els canvis introduïts, segons el parer de l'alcalde, Jordi Noguer, eren tan mínims que el consistori s'hi va mostrar disconforme i va ratificar-se en les al·legacions inicials. Si la companyia no millora el traçat, Sant Gregori i el nucli de Fellines de Viladasens poden tenir un impacte ambiental important. En el cas de Sant Gregori, el traçat inicial no respectava el mínim de 100 m de distàncies de les cases proposats per la Generalitat i, en d'altres, els 500 m respecte dels nuclis urbans. En el cas de can Gironès Nou, de Cartellà, ja hi passa una línia de 220 kV i la de 400 kV estava marcada a uns 120 m. Can Buixeda, de Cartellà, i can Cademont, de Canet d'Adri, són casos semblants. A Fellines, el traçat passava a 165 m del nucli i a poc més de 30 m d'alguna casa, com ara el cas de can Puig i can Mademont.
