El delta es reordena
El govern aprova el pla director urbanístic del delta del Llobregat, que proposa cinc zones d'activitat econòmica
La Generalitat defensa que s'amplia la protecció natural i el parc agrari, cosa que els ecologistes qüestionen
La Generalitat ha aprovat inicialment el pla director urbanístic (PDU) del delta del Llobregat, un document que ha de servir per posar les bases de futurs sectors d'activitat econòmica i també per reordenar un territori que inclou petites zones residencials ara fora d'ordenament, camps agraris i zones naturals. El PDU, que ara s'ha de sotmetre a un període d'informació pública on es podran presentar al·legacions, abasta 702 hectàrees de superfície dels municipis de Gavà, Viladecans i Sant Boi. A grans trets, sense que això impliqui una divisió en compartiments estancs, el PDU proposa cinc zones on es podran desenvolupar nous sectors econòmics: als Joncs, a Gavà; a Can Sabadell i al Serral Llarg, a Viladecans; i a Llevant i a l'antic híper, a Sant Boi. Un total de 162 hectàrees, que no significa que estiguin completament ocupades per activitat econòmica. A tall d'exemple, als Joncs de Gavà la Generalitat proposa un sector de 75 hectàrees que significaria la continuació, per una banda, del polígon industrial del Camí Ral, de Castelldefels, i de l'altra, del Barnasud, de Gavà. Però hauria de quedar una zona lliure al centre per assegurar la funció de connector biològic associat a la riera de Canyars, una àrea que passaria a ser de domini públic amb un tipus de gestió ambiental o agrària.
El PDU proposa als Joncs usos industrials, logístics, terciaris i d'oficines gestionats de manera conjunta amb parcs empresarials. A Can Sabadell, de 25 hectàrees, planteja activitat econòmica associada a l'aeroport per la seva proximitat, com ara usos terciaris i oficines. El Serral Llarg, amb 27 hectàrees a banda i banda de l'autovia C-31, podria albergar hotels i equipaments esportius. A Llevant, es delimita una superfície de 13 hectàrees per donar continuïtat a la trama urbana de Sant Boi, on es podrien construir 326 pisos i edificis per a ús hoteler i comercial a dues pastilles separades. Finalment, les 13 hectàrees de l'antic híper, al costat de Mercabarna-flor i de l'aeroport, es dedicaria a usos industrials, logístics i d'oficines de suport al sistema aeroportuari.
EL PDU no només delimita sectors de creixement econòmic, sinó que preveu 540 hectàrees per enriquir el parc agrari i les zones naturals del delta. La qual cosa no significa que siguin àrees totalment lliures d'edificacions, ja que es volen reordenar zones fora d'ordenació tot respectant l'interès natural. És el cas de la Marinada, a Gavà, on es planteja la protecció de la pineda i es proposa que es reconeguin les petites zones residencials que hi ha als extrems de la pineda. El PDU permetria acabar de cosir aquestes zones residencials amb la urbanització de nous carrers, la construcció d'habitatges i d'algun hotel de petites dimensions.
Les reaccions al PDU han estat variades. L'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, es mostra satisfeta perquè aquesta aprovació inicial és, segons assegura, “un pas en la consecució dels nostres objectius en incorporar Gavà com un pol d'atracció econòmica amb el reconeixement de diferents reserves de sòl que ens permetran atraure nova activitat econòmica, sense deixar de banda l'activitat ja implantada”.
Crítiques ecologistes
Els col·lectius ecologistes, en canvi, no es mostren tan conformes amb el document, que no els inspira cap confiança. Així ho valora Jaume Grau, portaveu de Delta Viu, plataforma que agrupa una dotzena d'entitats. “Aquest és un pla urbanístic que no toca la normativa ambiental i, per tant, no amplia a zona natural. No blinda res perquè l'endemà la Generalitat ho pot canviar amb un simple decret”, diu Grau. També creu que no hi ha cap estudi econòmic que justifiqui la necessitat de crear noves zones, i afegeix que l'ampliació d'àrees incloses al parc agrari duen com a contrapartida que s'hi puguin fer “fàbriques de tipus alimentari i hivernacles”.
ERC de Sant Boi, al seu torn, lamenta que a Llevant es puguin construir pisos i es perdi així l'oportunitat de crear una zona verda i d'equipaments que actuï com a coixí entre el nucli urbà i les infraestructures que l'envolten.
“En estat terminal”
L'entitat ecologista Depana considera que el delta del Llobregat es troba “en estat terminal”, i alerta de la important disminució d'algunes poblacions d'aus. ”L'impacte de grans infraestructures ha afectat, en els últims 20 anys, més de 1.500 hectàrees de zones humides, espais naturals i agraris de la zona”, afirma l'entitat. Això ha motivat “que en aquest temps hagi desaparegut el 69% de la població d'ànecs i el 94% dels ànecs collverd”. La caça dels ànecs, permesa per l'administració, és el motiu, segons Depana, de la disminució en nombre d'aquestes aus.
