Ontinyent consolida el pont del SXVII que estava en perill de solsida

L'Ajuntament d'Ontinyent està procedint a consolidar l'estructura del Pont de l'Abellar, una infrastructura datada al Segle XVII que estava en perill d'enderroc, una actuació que es qualifica de “bona noticia per al patrimoni local”.

L'Ajuntament ja va dur a terme una actuació d'urgència a principis de 2014 per canalitzar les aigües pluvials que estaven erosionant el talús sobre el que es troba el pont, que se situa sobre el Barranc del Portitxol, just a la confluència amb el Barranc de l'Abellar. Cal recordar que les obres de consolidació tenien un cost més elevat, es van fer les corresponents gestions per implicar a altres administracions en el manteniment del pont.

D'aquesta manera, es va aconseguir una subvenció de 40.000 Euros de la Diputació de València, per dur a terme l'actuació amb un pressupost total de licitació de 50.820 euros, que s'està executant des de finals del mes del passat mes de maig i que es preveu acabar a la primera quinzena de juliol.

Estes obres es centren en les actuacions necessàries per realitzar la consolidació estructural del Pont de l'Abellar i mantenir-lo en adequades condicions d'estabilitat, fins que es realitze una rehabilitació integral del mateix.

El pont de l'Abellar formava part d'un vial de ferradura o de cavalleries (no de carros) que permetia accedir a una bona part de bancals de la zona centre-nord del terme. Va perdre gran part del seu ús a principis del segle XX, en construir-se un nou pont de més entitat i major amplària uns 200 metres aigües amunt del barranc de l'Abellar, com a molt millor alternativa, en permetre el pas de carros. Hui en dia és freqüentat per excursionistes, amb el risc que comporta per la seua perillositat.

Segons els informes tècnics, el pont es trobava inventariat com a element d'interès etnològic per a la seua conservació, des de mitjans dels anys 90 del segle passat, en que es realitzà per part de Conselleria de Cultura, una primera avaluació i fitxatge d'aquest patrimoni. La seua catalogació es va efectuar a partir de la seua inclusió dins els bens i espais protegits del PGOU en vigor (2006), com a element etnològic.