Arrenca la marca Ebre Biosfera
Les dues cooperatives del Delta no s'incorporaran al nou segell
El Copate preveu que un centenar d'empreses s'hi acrediten abans de final d'any
La marca Terres de l'Ebre, Reserva de la Biosfera comença a caminar aquest mes de juliol després d'un llarg periple que va començar el 2008 i que va culminar fa dos anys amb l'aprovació de la candidatura ebrenca per part de la Unesco. A partir d'avui les empreses agroalimentàries, d'artesania i serveis turístics poden adreçar-se al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate), als consells comarcals ebrencs o a la Cambra de Comerç de Tortosa i sol·licitar la documentació per adherir-se a la marca, que aprofita el logotip del Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre. “El logotip del Patronat de Turisme ja és conegut, no cal posar-hi més segells”, va manifestar el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, que hi va afegir: “Ara comença la feina de promoció perquè les empreses vegin que aquest distintiu els pot fer créixer les vendes.”
El comitè avaluador de la marca, format pel Copate i la Cambra de Comerç, es reunirà una vegada al mes per aprovar les sol·licituds de les empreses que es presenten, que han d'adquirir uns compromisos de millora de qualitat del producte, de sostenibilitat ambiental i responsabilitat social i complir-los en el termini de tres anys. L'oli, la fruita dolça, l'arròs, els cítrics, la mel, els productes aqüícoles i la pesca són alguns dels productes que el Copate va posar ahir com a exemples dels que poden adherir-se a la marca Ebre Biosfera. Però les dues cooperatives arrosseres del Delta, que concentren la major part de la producció, no tenen interès a utilitzar-la. “No volem posar pals a les rodes a ningú, però les condicions que se'ns imposen per utilitzar la marca Reserva de la Biosfera no ens beneficien, ens obliguen a mantenir uns compromisos que no sabem si d'aquí a tres anys podrem respectar. No volem cap obligació”, va assenyalar el president de la Cambra Arrossera del Montsià, Miquel Fàbregas. En aquest sentit, una de les condicions que es posen als productors d'arròs és fer producció integrada. “No puc obligar els socis de la cooperativa a produir d'una forma determinada. Hauríem estat d'acord amb la marca si se'ns demanés la condicionalitat, les pràctiques habituals que ja compleix el sector”, va dir Fàbregas.
I en el mateix sentit es va pronunciar el president d'Arrossaires del Delta de l'Ebre, Jordi Casanova. “No ens han escoltat i ara posen en marxa un segell que no sabem quins valors ens aporta, no tenim clares quines són les regles del joc”, va manifestar Casanova. A més, les dues cooperatives recorden que ja formen part de la DOP de l'arròs i no saben quin encaix tindrà la nova marca amb la ja existent. “Els productors d'arròs tenim experiències prèvies, com les agroambientals, estem molt sensibilitzats en el tema mediambiental i no ens imposarem més obligacions sense cap contraprestació”, va dir Fàbregas. Tampoc no comparteixen la dimensió que ha de tenir el logotip de reserva de la biosfera en l'envàs del producte. “Proposen que ocupe el mateix espai que la nostra marca, és inviable perquè físicament no hi cabria”, va assenyalar Fàbregas.
Al marge de les crítiques dels arrossaires, el Copate i la Cambra de Comerç de Tortosa estimen que fins a final d'any un centenar d'empreses estaran acreditades. “Hi ha moltes empreses que ja han contactat amb nosaltres per saber els requisits que necessiten per acreditar-se”, va comentar Noèlia Fabra, tècnica del Copate.
Pel que fa a les taxes que han d'assumir les empreses per acreditar-se com a reserva de la biosfera, hi ha una taxa d'entrada de 200 euros i una quota de manteniment anual de 50 euros per a les empreses que tinguin fins a cinc treballadors; de 100 euros per a les empreses d'entre sis i quinze treballadors; de 200 euros per a les que ocupen entre setze i 50 persones, i de 500 euros per a les empreses de més de cinquanta empleats. “La quota que aporten les empreses es destinarà a la promoció de la marca”, va dir el president del Copate, Castor Gonell. A més, el Copate està treballant en la creació d'una pàgina web de la Reserva de la Biosfera que disposarà d'un apartat específic per als productes que estiguin acreditats amb la marca.
La Reserva de la Biosfera comprèn una àrea de 367.729 hectàrees, afecta les quatre comarques de l'Ebre menys el nord de la Ribera d'Ebre, que va quedar-ne exclòs per la presència de la central nuclear d'Ascó. El comitè internacional de coordinació del programa Home i Biosfera de la Unesco va aprovar la candidatura de les Terres de l'Ebre el maig del 2013.
“Cal un assessorament a les empreses”
La Cambra de Comerç de Tortosa efectuarà les tasques de secretaria del comitè avaluador de la marca, un comitè que es reunirà a la seu de la Cambra i farà l'informe tècnic preceptiu perquè el Copate pugui aprovar l'ús de la marca. “Hem de vetllar pel bon ús de la marca i no cremar-la en poc temps”, va manifestar el gerent de la Cambra de Comerç de Tortosa, Francesc Minguell. En aquest sentit, el gerent de la Cambra proposa un servei d'assessorament i acompanyament a les empreses que s'acrediten amb el segell de Reserva de la Biosfera. “El fet de portar la marca no farà incrementar les vendes, cal fer-ne una implantació adequada i donar-li valor”, va dir Minguell, que admet que hi ha empreses que veuen el distintiu com una limitació. “S'ha de fer molta feina de sensibilització”, va assenyalar Minguell. Les empreses del sector agroalimentari són les que tenen més interès en la marca, segons el gerent de la Cambra, que sosté que els pot obrir portes en els mercats internacionals.
