Badalona és una ciutat complexa i sociològicament rica. L'arquitecte Pere Casajoana ha volgut reflectir aquesta complexitat en un volum que l'explica a través del seu urbanisme i patrimoni, a partir d'una dotzena de reflexions. I ho fa acompanyat d'alguns dels professionals més prestigiosos de l'àmbit, que han escrit introduccions per acompanyar els seus textos. Noms com ara els arquitectes Oriol Bohigas, Beth Galí i Rafael Moneo, l'historiador Joan Villarroya i la biòloga Mercè Rius prologuen capítols dedicats a l'evolució de la ciutat des de Dalt de la Vila fins al desenvolupament de la nova façana marítima lligada a la construcció del port de la ciutat.

Casajona explica que la idea d'abordar una obra tan ambiciosa com aquesta parteix d'una mancança. “Hi ha nombrosos llibres i articles sobre arquitectura a la ciutat i són molt bons però calia una obra que donés una visió més àmplia, de conjunt”, argumenta. La redacció del volum, de més de 600 pàgines, el va ocupar des del 2012 fins a principi del 2015, tot i que algunes de les tesis que desenvolupa el llibre prenen com a punt de partida el seu treball professional previ i la investigació que ha fet al llarg dels anys en matèria d'arquitectura.

Badalona com a excusa. 12 opinions sobre patrimoni, arquitectura i ciutat no és una cronologia sistemàtica, explica el seu autor. Els seus articles es poden llegir de forma independent. El tret característic de cadascuna de les parts és que Pere Casajoana intenta lligar els elements arquitectònics i urbanístics que descriu amb la cultura del moment i relacionar així cada edifici amb la seva època.

“Hi ha aspectes de la ciutat molt diferenciats fruit de la complexitat que té Badalona“, assegura l'autor, que denuncia la deixadesa del patrimoni arquitectònic i que, segons ell, “no s'ha tingut en consideració com a conjunt urbà, més enllà d'edificis particulars”. En aquest sentit, fa esment de la destrucció de la torrassa de la Torre Vella i del fet que s'hagi permès que els propietaris del conjunt de cases de pescadors que queden a la ciutat les hagin deixat degradar-se sense fer res per evitar-ho quan “s'haurien d'haver entès com un conjunt i buscat un ús comú”.

Edificis singulars

Entre els edificis singulars de què parla el llibre, hi apareixen des de la Torre Vella de Dalt la Vila, l'edifici de la Casa de la Vila, el de les monges franciscanes, el casino Pio Mir i l'antiga fàbrica de la Llauna, avui convertida en centre d'ensenyament secundari. A més, inclou espais metropolitans com el parc del Turó d'en Seriol i la plaça de l'Amistat. El port de la ciutat també mereix un capítol.

Les reflexions que presenta el llibre tenen la voluntat de convertir-se en “punts de partida per a futurs treballs en l'àmbit de l'urbanisme”, manté Casajoana, que insisteix en la complexitat de la ciutat que “la fa mereixedora d'una facultat de ciències urbanes”. A ell li agradaria que es pogués situar en un edifici singular com és el de la CACI, reservat al futur museu del còmic i la il·lustració de Catalunya. Un altre dels edificis singulars que l'apassiona és el del centre cultural del Carme. El considera “un paradigma de la Badalona del segle XXI i un dels millors edificis que s'han fet en els darrers deu anys a Catalunya”.

Pel que fa a l'urbanisme, Casajoana advoca per refer les ciutats des de l'interior i situa com a prioritat de Badalona l'acabament dels laterals de l'autopista i la necessitat urgent de fer permeable aquesta via de comunicació que parteix la ciutat en dues parts. En clau de futur, considera que el Barcelonès Nord és un tot urbà i que, per aquest motiu, les intervencions urbanístiques que s'hi facin “s'han d'entendre de forma global”.