“Es va fer una intoxicació a favor de la MAT”

Poc després de la seva fundació, una noia que conec m'explica que han fet una plataforma per lluitar contra la bogeria de carreteres, ampliacions i urbanitzacions de l'Empordà. A mi m'interessa, perquè crec que és de sentit comú que no podem consumir tot el territori i els seus recursos. I a l'Empordà, que jo m'estimo. I començo a anar a alguna mobilització com les de cala Tamariu, el Port de la Selva... Era el 2002. Salvem l'Empordà s'havia fundat al juny i jo hi entro a finals d'any.

Des de Salvem l'Empordà teníem contacte amb entitats de la Catalunya del Nord i decidim participar en una manifestació allà de la plataforma contra aquesta línia. Nosaltres som els únics de Catalunya que ens n'assabentem i hi anem amb un parell d'autocars. A partir d'aquí, decidim que uns quants s'incorporin aquí a una plataforma juntament amb altres entitats per poder lluitar contra aquesta infraestructura.

Sí, era quan a la Catalunya del Nord veien imminent tot el procés legal de la línia.

Sí, a la fundació de la plataforma, el 2004 a Cistella, hi va venir gent molt variada, fins i tot grups sardanistes, i de tot el territori. Sobretot, i sempre els ho agrairem, vull destacar el grup de Bescanó, que tenien la llum d'anar repassant tècnicament tota la documentació. Arran de la línia de les Gavarres, tenien més experiència i sobretot tècnicament sabien molt bé de què parlaven.

Sí, però perquè hi hagués mobilitzacions, abans vam fer assemblees a cada poble. És a dir, anar a tot arreu i fer xerrades informatives. Hi havia setmanes que cadascú feia tres xerrades. Era molta feina, molts quilòmetres i molta despesa, però ho fèiem pensant que hi podia haver una nova cultura de l'energia.

En una energia centralitzada i basada en aquesta línia de transport que és la MAT, nosaltres no hi estem d'acord, perquè no és més segura ni eficient per al ciutadà. Pensem que és millor una xarxa de distribució local a petita escala, energia renovable creada a prop del ciutadà i controlada per ens locals i no per grans grups empresarials.

Sí, sí. Nosaltres, des del punt de vista mèdic, hem fet una recerca i fins i tot hem anat a Ginebra a la biblioteca de l'OMS per veure el gran bagatge que hi ha en això dels camps electromagnètics, i ho hem denunciat.

Pel que fa a les persones que viuen permanentment a menys de 400 metres de la MAT, sobretot nadons i gent gran, hi ha una clara relació amb malalties. I una de les quals és la leucèmia, a part de migranyes, mals de cap, alteracions de marcapassos... No és una cosa banal. Hi ha articles científics que ho demostren. Ara bé, a partir de 400 metres s'hauria de fer un estudi epidemiològic molt ben fet, independent i no patrocinat per grups empresarials, i s'hi hauria d'implicar la sanitat pública.

Evidentment, però sabem perfectament, perquè ho hem vist, que en aquest segon tram hi ha cases a menys de 100 metres! Això també ho hem denunciat a la Generalitat, que és la que s'ocupa de controlar la distància.

Quan els presentem, ens diuen que som de la cultura del no i és quan hi ha una forta pressió mediàtica. Ells tenen molts diners i fan propaganda a la població, jo en diria intoxicació, amb amenaces que no hi haurà llum als hospitals, etc.

No, perquè va veure que això no era veritat. Quan es van produir les grans nevades i la gran apagada aquell estiu a Barcelona, es va veure que el problema era de xarxa de distribució, no de transport. Va ser un problema que ens va donar la raó malgrat que no ho vulguin reconèixer. El quid de la qüestió és que no volen canviar el model energètic, perquè tenen el control. Són les portes giratòries que denunciem des de fa anys. Passes d'una empresa energètica a la política, i de la política com a premi de jubilació a un consell d'administració. Hi ha infinitat de casos. Nosaltres tenim clar que, si es tracta de cúpules de partit, no ens en fiem de cap.

Sí, sí, tots. Ens han fallat tots. El problema és el model de partits polítics. Tenen una manera de funcionar molt jeràrquica. Volem sentit comú, coherència, que ens haguessin escoltat, que l'administració com a mínim hagués estat imparcial. Com a l'Estat francès, on d'administració és impecable. Governi qui governi, si fan una línia tens un debat públic i ets tractat com a ciutadà europeu, no com aquí, que ets tractat com un súbdit africà. Aquí hi ha la diferència. Ens hem entrevistat amb polítics importants dels partits i ens han tractat de manera totalment descabellada. Ara que es parla tant de la independència, molta gent que estira en aquesta direcció hauria de ser primer independent, no dependre de certs partits, ni de lobbies ni de grups professionals. Ara sembla que tots els mals vinguin de Madrid, però quan va ser l'hora de defensar-nos mediambientalment en qüestions d'infraestructures en l'àmbit català, els de Barcelona són tant o més que els de Madrid.

Sí, i la mobilització conjunta de la plataforma cívica, els alcaldes i els diputats. Sempre han anat units, sobretot en l'àmbit dels partits. La plataforma cívica va arrossegar la plataforma d'alcaldes i diputats perquè anessin tots junts. Nosaltres aquí vam collar al màxim perquè es formés la plataforma d'alcaldes, l'AMMAT. Van firmar les dues declaracions del Pertús i van dir que cap alcalde podia negociar pel seu compte amb REE, però a l'hora de la veritat ho van fer. I, és clar, quan t'assabentes d'això, tens la plataforma cívica en certa manera sola.

Sí, quan es divideix en tres trams, cadascú va a la seva. I la desmobilització es produeix perquè el primer tram va per un costat, amb Mario Monti, que d'alguna manera desmunta la unió. Ell sap que per la Catalunya del Nord no hi passarà si no és per sota terra. I ens va dir que havíem tingut un gran èxit de poder-la tenir subterrània fins a Figueres, però a nosaltres aquest argument no ens val. No la volem ni aquí ni enlloc, perquè creiem en un altre tipus de cultura energètica. A la Catalunya del Nord no la volien visible, no hi havia tanta filosofia energètica al darrere. Nosaltres potser som més filosòfics. Per què el cobriment de la línia no es podia fer fins a Girona o Bescanó? Tècnicament es pot fer. És un problema de voluntat política.

És que al primer tram hi vam arribar una mica tard. Quan vam començar la plataforma, la tramitació legal ja estava feta. Vam lluitar, vam fer grans mobilitzacions aquí, a Vic, a Barcelona..., però legalment no vam poder impedir que arribés fins a Bescanó.

Sí, quan Monti ens diu que no hi pot fer res perquè el tram pertany a l'Estat, li diem que era l'interlocutor de tota la línia. Ell se'n renta les mans amb la complicitat, és clar, dels dos estats. I aquest segon tram és un tram de pobles petits, i ells, amb l'experiència del primer tram, donen més diners per torre i per tram. Encara que ells ho neguin, tenim contactes amb els propietaris i ho sabem. Vam defensar al màxim que anés sota terra, encara que no volíem la línia, però sols es va poder moure alguna torre una mica per qüestió de distàncies respecte a les cases.

Sí, només hi ha hagut petites mobilitzacions. En l'àmbit jurídic anem a totes, anem des de Catalunya fins a Madrid i també fins a Europa. Tenim diverses batalles jurídiques, però entenem això com un bloc. Contra cada projecte que s'ha anat fent, hi hem presentat recurs, i a partir d'aquí s'ha anat agrupant. Però no es jutjarà tot de cop, sinó per trams. En el primer tram, no hi tenim res a fer. En el segon, estem pendents que es dicti sentència des del Tribunal Suprem, després que al maig es practiquessin les proves pericials i després d'haver presentat, fa poc, el nostre escrit de conclusions. Si cal anirem al Tribunal Constitucional i, si no, a Brussel·les. I també hem presentat coses a Brussel·les del tercer tram com ara per la subestació de Santa Llogaia.

Ja, però a partir d'aquí hi ha una responsabilitat jurídica, política i econòmica. Seria un dels primers casos. Nosaltres creiem que no es poden basar en una llei de l'any 1956, una llei franquista no derogada, per dir que per utilitat pública això és una ordre d'estat i això s'ha de fer. Creiem que Europa necessita altres maneres de fer.

Totes les persones amb què he parlat, tot i que la MAT estigui feta, diuen que no se senten decebudes ni pensen que tota la feina ha estat en va. Ha estat com un gra de sorra d'activació, que pensem que ha servit per fer altres moviments i també per crear altres sensacions en la societat. Ens sentim molt orgullosos d'haver-hi participat i per a molts és una lluita que queda en el record. Quan veuen la línia els fa mal al cor, perquè les torres són gegants i trenquen l'ànima d'aquestes comarques. No he trobat ningú que digui que tot plegat no ha servit de res i que s'hagi tornat passiu.