La xarxa pública de fibra òptica al Maresme es queda a mitges

L'ambiciós projecte que havia de dotar el Maresme d'una xarxa pública comarcal de fibra òptica ha quedat a mitges. Tot i que l'objectiu inicial del projecte impulsat pel Consell Comarcal era buscar la interconnexió amb banda ampla dels 30 ajuntaments perquè tinguessin serveis en xarxa a un preu més competitiu, finalment per ara no s'arribarà a tots els municipis. Els treballs de cablejat van començar el 2013 a Premià de Mar i es van continuar desplegant pels serveis ja reservats a la C-32 i des d'on s'ha fet arribat la fibra fins al centre del poble. “Els municipis escollien el seu punt de referència, que no havia de ser sempre fins a l'Ajuntament”, explica el tècnic del Consell Comarcal, Josep Tena.

Aquesta infraestructura s'ha estès a 19 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Segons el tècnic, la selecció es va fer per un criteri poblacional i perquè en la segona fase s'incloïa els municipis que, per problemes amb l'orografia i de costos, també requerien instal·lacions per radiofreqüència.

La realitat, però, és que ara per ara la segona fase està aturada. La consellera de Serveis als Municipis i Planificació, Annabel Moreno, (ERC) reconeix que “el projecte potser era massa ambiciós i s'ha anat tard”, tenint en compte que el principal operador Telefónica s'ha afanyat a desplegar durant l'últim any la fibra òptica a tota la comarca.

Els primers treballs de la xarxa pública van suposar una inversió de 1.475.000 euros que es van finançar a través d'una partida del pla únic d'obres i serveis de Catalunya, Puosc. Per portar a terme la segona fase, però, calia una inversió del Consell Comarcal i tot i que es va licitar, no en van arribar a adjudicar l'obra perquè el cost es podia assumir. L'anterior responsable, Alfons Molons (CiU), assegura que els canvis en la normativa de telecomunicacions van desaconsellar crear una empresa pública amb l'objectiu d'acabar i explotar la xarxa.